És preocupant que una fundació sanitària sense arrelament al territori promogui una planta solar de 4,35 MW a Argelaguer en sòl rústic. Aquest projecte exemplifica una transició energètica mercantilitzada, on les renovables es converteixen en actius financers per a entitats alienes, sovint desconnectades de les necessitats locals i ambientals. No ens oposem a les renovables, però exigim que es despleguin amb criteris de justícia, proximitat i participació, no a costa del territori i la comunitat que hi viu. Cal denunciar aquest model extractiu disfressat de verd.

---

Aquest juliol, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat ha autoritzat la construcció d’una planta solar fotovoltaica de 4,35 MW al terme municipal d’Argelaguer, en sòl no urbanitzable (Vegeu Resolució TER/3028/2025, de 24 de juliol – DOCG Núm. 9474 – 8.8.2025). La sorpresa ha estat majúscula quan hem sabut qui n’és el promotor: la Fundació Asistencial de Mútua de Terrassa, FPC, una entitat vinculada al sector sanitari.

Qui és el promotor? Una sorpresa significativa

El projecte PS Argelaguer ens mostra un nou cas paradigmàtic de com s’està desplegant la transició energètica: des de fora, amb criteris principalment econòmics i sense participació ni arrelament local.

La promotora és la Fundació Asistencial de Mútua de Terrassa, FPC, una entitat vinculada a Mútua de Terrassa, institució amb més de 100 anys d’activitat en l’àmbit sanitari i social. La fundació gestiona serveis hospitalaris, atenció primària, salut mental, dependència i residències, principalment al Vallès Occidental. En cap cas se li coneixen experiències prèvies en el sector energètic, ni tampoc cap connexió amb la Garrotxa o amb el món rural.

El fet que una entitat mèdica impulsi una instal·lació fotovoltaica de 4,35 MW sobre sòl rústic a Argelaguer resulta, doncs, sorprenent i difícil de justificar des d’un punt de vista de coherència territorial o transició justa.

Aquesta situació obre interrogants rellevants:

• És una estratègia de diversificació financera?
• Busquen rendibilitat en un sector en expansió, aprofitant l’impuls polític i institucional de les renovables?
• Hi ha accés a subvencions o fons europeus que en fan atractiva la inversió?
• Es tracta d’una compensació d’emissions pròpies, com a exercici de greenwashing?
• És una operació especulativa amb la intenció de revendre el projecte un cop autoritzat?

Sigui com sigui, tot apunta a una tendència creixent: actors sense vinculació amb el territori ni amb l’energia aprofiten el marc legal per ocupar sòl rural amb instal·lacions solars de grans dimensions, sense cap projecte transformador, participatiu ni al servei de la comunitat local.

Aquest no és el camí cap a una transició energètica justa. És, més aviat, la reproducció de lògiques extractives, ara sota el segell de la sostenibilitat.

Què sabem del projecte?

Segons la Resolució TER/3028/2025, el projecte PS Argelaguer inclou:
(En la imatge podeu veure la ubicació prevista)

• Una instal·lació solar fotovoltaica de 4,35 MW sobre sòl rústic no urbanitzable, al terme municipal d’Argelaguer.
• Es preveu la instal·lació de 7.656 panells fotovoltaics.
• El pressupost total del projecte s’eleva a 3.262.148,77 euros.
• La infraestructura d’evacuació elèctrica associada es farà mitjançant línies soterrades i aèries a 25 kV dins del mateix municipi.
• La titularitat del projecte recau en la Fundació Assistencial de Mútua de Terrassa, una entitat vinculada al sector sanitari sense cap arrelament ni vinculació coneguda amb Argelaguer ni amb el sector energètic.

Aquest conjunt de dades posa en relleu la necessitat de revisar qui promou els projectes renovables, amb quins criteris i quin impacte tenen realment sobre el territori.

Això planteja moltes preguntes que, com a comunitat, ens hauríem de fer.

Transició energètica o transició especulativa?

Que una fundació assistencial entri en el negoci de les renovables no és un fet anecdòtic. Forma part d’una tendència creixent de mercantilització de les renovables: institucions alienes al territori, sovint amb recursos econòmics i assessoria jurídica potent, es posicionen per capturar els beneficis d’un mercat en expansió, com és el de l’energia solar.

El territori, però, queda reduït a suport físic, com si fos només un espai buit a omplir de plaques, sense tenir en compte ni la biodiversitat, ni els usos tradicionals, ni la comunitat que hi viu.

Una autorització legal… però legítima?

Legalment, el projecte ha estat autoritzat. Però això no implica que sigui legítim des del punt de vista social, ambiental i democràtic.

• S’ha valorat si hi havia alternatives en sostres, espais degradats o industrials abans d’ocupar sòl rústic?
• Quin paper ha tingut l’Ajuntament? Tot i haver emès un informe desfavorable al projecte, el seu marge d’incidència dins del marc normatiu actual és limitat com sovint passa en projectes autoritzats des de l’administració autonòmica. Ara bé, això no hauria d’impedir una comunicació clara i anticipada amb tota la ciutadania, que hauria pogut afavorir el debat públic i una millor comprensió col·lectiva del que estava en joc.
• Quin retorn concret tindrà aquest projecte per al municipi i per a la seva ciutadania?
• La generació d’energia simplement s’injectarà a la xarxa per vendre’s en el mercat elèctric?

Totes aquestes preguntes requereixen una resposta clara.

El que ens hi juguem com a poble

A Argelaguer en transició no ens oposem a les energies renovables. De fet, defensem una transició energètica urgent, però justa i arrelada al territori. El que qüestionem és el model amb què es duu a terme: centralitzat, especulatiu i dissenyat des de despatxos llunyans, sense comptar amb la gent que habita els llocs.

Una fundació assistencial podria haver decidit invertir en comunitats energètiques, en projectes socials vinculats a la salut i la sostenibilitat, o en iniciatives d’eficiència energètica. En lloc d’això, ha optat per convertir un tros de territori rural en una planta de generació per vendre electricitat.

Cap a un model diferent

El cas de la planta PS Argelaguer ens interpel·la com a comunitat. Ens cal exigir:

• Transparència en tots els projectes autoritzats al municipi.
• Participació real de la població local en la planificació energètica.
• Prioritat per a l’autoconsum i les comunitats energètiques locals, no pas per grans instal·lacions promogudes des de fora.
• Criteris territorials i ecològics per decidir on, com i amb quin impacte es despleguen les renovables.

No podem permetre que la transició energètica repeteixi els errors del passat: extracció de recursos, concentració de beneficis i empobriment del món rural. La transició ha de ser amb nosaltres, no a costa nostra.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊

Entrada anterior relacionada:
Parcs fotovoltaics en zones rurals. Energia neta o extractivisme verd a Argelaguer