Pobles en transició

El disbarat d’ hidrogen com a vector energètic

/ Miquel Tort / Deixa un comentari


L’hidrogen és un gas altament abundant a la naturalesa i pot ser utilitzat com a vector energètic per emmagatzemar i transportar energia. Es pot obtenir principalment de dues maneres:

  1. Electròlisi de l’aigua: En aquest procés, l’aigua (H2O) es descompon en hidrogen (H2) i oxigen (O2) utilitzant electricitat. Es necessita una font d’electricitat, que pot ser renovable o d’origen fòssil. L’electròlisi de l’aigua és una manera de produir hidrogen verd si l’electricitat prové de fonts renovables com l’energia solar o eòlica.
  2. Reforma de gas natural: En aquest procés, el gas natural (metà) és descompost en hidrogen i diòxid de carboni (CO2). Encara que aquesta és una font més comuna d’hidrogen, no és tan amigable amb el medi ambient com l’electròlisi de l’aigua, ja que produeix emissions de CO2.

És cert que l’hidrogen com a vector energètic ha estat considerat amb entusiasme però també amb escepticisme per part de molts experts. Aquí tens deu motius pels quals alguns consideren que és un disbarat tecnològic i econòmic:

  1. Producció costosa: La producció d’hidrogen mitjançant electròlisi o reforma de gas natural és costosa comparada amb altres fonts d’energia com el gas natural o l’electricitat.
  2. Eficàcia energètica baixa: La conversió d’energia a hidrogen i la seva posterior conversió a electricitat a través de piles de combustible implica pèrdues significatives en eficiència energètica.
  3. Problemes de emmagatzematge: L’emmagatzematge d’hidrogen és complicat i potencialment perillosos, ja que requereix condicions específiques de temperatura i pressió o materials especials.
  4. Transport problemàtic: El transport de l’hidrogen també planteja desafiaments logístics i de seguretat, ja que requereix infraestructures especials i pot ser explosiu.
  5. Escassetat de fonts renovables: Si l’hidrogen s’obté a partir de combustibles fòssils, no resol el problema de la dependència energètica i la contaminació. D’altra banda, la producció d’hidrogen verd a gran escala mitjançant fonts d’energia renovable planteja desafiaments tècnics i de cost.
  6. Competència amb altres tecnologies: L’hidrogen competeix amb altres tecnologies emergents, com les bateries de vehicles elèctrics, que podrien ser més eficients i econòmiques en molts casos d’ús.
  7. Problemes d’infraestructura: Desplegar una infraestructura àmplia per a l’ús de l’hidrogen, incloent estacions de carrega, requereix inversions massives i temps, i no està clar si això serà econòmicament viable.
  8. Riscos de seguretat: L’ús de l’hidrogen presenta riscos addicionals de seguretat, com incendis o explosions, especialment en cas de fugides.
  9. Impacte ambiental indirecte: Encara que l’hidrogen és un vector energètic net en termes d’emissions directes, la seva producció i ús poden tenir impactes ambientals indirectes negatius, com la contaminació de l’aigua o la pèrdua d’hàbitats.
  10. Incertesa tecnològica: Encara hi ha molta incertesa sobre el desenvolupament tecnològic de l’hidrogen, especialment en termes de rendiment, durabilitat i cost, el que pot fer que les inversions en aquesta tecnologia siguin arriscades.

El nou candidat a president dels Estats Units que vol reduir l’economia

/ Miquel Tort / Deixa un comentari
Candidate Dave Gardner

Dave Gardner és un nou candidat a les eleccions presidencials dels EUA que té una proposta radical: reduir l’economia i declarar l’emergència nacional per sortir de la extralimitació ecològica. En un comunicat de premsa publicat a PR Newswire, Gardner explica la seva visió d’un futur sostenible que no depengui d’un creixement i consum sense fi.

Gardner, que es presenta com a independent, diu que el sistema econòmic actual està portant la humanitat a la vora del col·lapse, ja que esgota els recursos naturals, altera el clima i crea desigualtat social. Argumenta que l’única manera d’evitar una catàstrofe és reduir la mida i l’impacte de l’economia, i centrar-se en la millora de la qualitat de vida de tothom.

Segons Gardner, els EUA es troben en un estat d’emergència que requereix una acció immediata i dràstica. Té previst utilitzar els seus poders executius per implementar una sèrie de mesures que reduirien les emissions de gasos d’efecte hivernacle, limitarien el creixement de la població, redistribuirien la riquesa i promourien la producció d’aliments locals i orgànics. També vol reformar el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i el sistema polític per fomentar una cultura de cooperació i resiliència.

Gardner reconeix que la seva proposta és impopular i controvertida, però creu que és l’única opció realista per salvar la humanitat d’ella mateixa. Convida la gent a unir-se a la seva campanya i donar suport a la seva visió d’una “economia en estat estacionari” que respecti els límits de la natura i el benestar humà.

Propostes

Extralimitació ecològica. A nivell mundial i nacional estem en desbordament ecològic. El primer dia, la nostra administració ho declararà com una emergència nacional de la més alta prioritat i implementarà un projecte nacional per sortir de l’excés. DETALLS

Una economia saludable del segle 21 Aquesta administració modernitzarà la política econòmica de la nostra nació i reorganitzarà la nostra economia per satisfer les nostres necessitats actuals i les necessitats de les generacions futures sense esgotar els recursos vitals i danyar els ecosistemes que sustenten la vida. DETALLS

Ocupació. Reduir la nostra economia/consum inclourà treballar menys. El nostre Projecte Nacional Ecològic implementarà i recolzarà programes de treball compartit, per la qual cosa hi haurà molts llocs de treball. DETALLS

Energia. Com que la tecnologia d’energia renovable no pot lliurar prou energia per reemplaçar el que el nostre sistema actual exigeix dels combustibles fòssils, hem de seguir una “dieta energètica” DETALLS

Demografia. Durant massa temps, la nostra política demogràfica de facto ha consistit a perseguir i abraçar el creixement de la població. Per sortir de l’excés, la nostra població, com la nostra economia, s’ha de contreure, èticament i voluntàriament. DETALLS

Emissions CO2. Finalment aconseguirem un progrés real en la reducció dramàtica de les emissions de CO2 a través d’una dieta energètica, la contracció de l’economia i la població, i la fi ràpida de l’ús de combustibles fòssils. DETALLS

Medi ambient El “medi ambient” és la nostra llar. Els nivells extraordinaris de l’administració ambiental prevaldran sobre les necessitats menys crítiques. DETALLS

Alimentació i agricultura. L’agricultura industrial serà reemplaçada per un enfocament en la relocalització del nostre sistema alimentari; eliminar l’ús de combustibles fòssils, pesticides, fertilitzants artificials i operacions concentrades d’alimentació animal; i passar a una dieta predominantment basada en plantes. DETALLS

Transport. Utilitzarem palanques polítiques per disminuir més ràpidament el transport impulsat per combustibles fòssils, descoratjar els viatges aeris i fins i tot en automòbil elèctric, i encoratjar el transport públic, anar en bicicleta i caminar. DETALLS

Educació. L’educació sexual factual i la ciència de l’excés, la superpoblació i els límits de creixement seran un pla d’estudis obligatori per als estudiants de secundària i preparatòria. DETALLS

Habitatge. Faré servir palanques polítiques per descoratjar el malbaratament d’energia i materials i el cost climàtic de múltiples llars, cases i similars. L’efecte net de diverses de les meves polítiques serà un habitatge més assequible. DETALLS

Política exterior. Els Estats Units seran un ciutadà global exemplar. Acudirem en ajuda de les nacions que ho necessiten i ho sol·liciten, i emfatitzarem la cooperació sobre la competència DETALLS

La pèrdua de coneixements tradicionals: Un desafiament en un món post-combustibles fòssils

/ Miquel Tort / Deixa un comentari

Els coneixements tradicionals són un tresor d’experiència acumulada al llarg del temps. Aquest coneixement ha permès a les comunitats indígenes i a les cultures locals adaptar-se als seus entorns únics. Des de les tècniques agrícoles fins als remeis naturals, aquests coneixements han demostrat ser valuosos en la conservació de recursos i la preservació de la biodiversitat.

La pèrdua de coneixements tradicionals no només implica una manca de comprensió pràctica, sinó també una pèrdua de la connexió cultural. Aquests coneixements estan lligats a les històries, les tradicions i la identitat d’una comunitat. La seva desaparició provoca una sensació d’arrelament perdut i una disminució de la riquesa cultural.

Els coneixements tradicionals sovint ofereixen mètodes únics per enfrontar-se als canvis ambientals i socials. Les comunitats que es basen en aquests coneixements han demostrat una gran capacitat d’adaptació davant les crisis. La seva pèrdua ens deixa menys preparats per afrontar els desafiaments del futur.

Múltiples factors han contribuït a la pèrdua de coneixements tradicionals, i aquests factors poden interaccionar i reforçar-se mútuament en diversos contextos socioeconòmics i culturals. Entre més:

  1. Urbanització: El moviment de la població de les àrees rurals a les urbanes ha comportat la pèrdua de molts coneixements agrícoles, de subsistència i altres pràctiques tradicionals que eren essencials per a la vida rural.
  2. Globalització: La globalització és un fenomen complex que es refereix a la interconnexió i interdependència creixent de les economies, cultures i societats de tot el món. A mesura que les cultures es connecten i s’influencien mútuament a nivell mundial, hi ha una tendència cap a l’adopció de pràctiques i valors més estandarditzats i moderns. Això pot conduir a una disminució de la transmissió de coneixements tradicionals d’una generació a una altra.
  3. Educació moderna: L’augment de l’educació formal i moderna ha donat prioritat als coneixements acadèmics i científics, relegant molts coneixements tradicionals i artístics a un segon pla.
  4. Canvis econòmics: La transició cap a economies més industrialitzades i basades en tecnologia ha fet que moltes pràctiques tradicionals siguin menys rellevants o siguin reemplaçades per noves formes de producció i serveis.
  5. Innovació tecnològica: Les noves tecnologies i mètodes de producció poden fer que les pràctiques tradicionals siguin menys eficients o obsoletes, provocant la seva desaparició.
  6. Mitjans de comunicació: L’impacte dels mitjans de comunicació de masses ha influït en les preferències i valors de la gent, portant a la disminució de la demanda i la transmissió de coneixements tradicionals.
  7. Canvis demogràfics: Les migracions i els canvis en la composició demogràfica d’una comunitat han comportat la pèrdua de coneixements tradicionals a mesura que les generacions més joves adopten noves pràctiques i valors.
  8. Pressions mediambientals: Canvis ambientals com la degradació de terres o la pèrdua d’hàbitats han afectat les pràctiques tradicionals vinculades a la utilització sostenible dels recursos naturals.
  9. Assimilació cultural: La interacció amb cultures dominants o més influents ha comportat la substitució de pràctiques tradicionals per altres formes més dominants.
  10. Conflictes i desplaçaments: Les situacions de conflicte i desplaçament poden portar també a la fragmentació i la dispersió de comunitats, fent que la transmissió de coneixements tradicionals sigui més difícil.
  11. Canvis en les preferències de consum: L’adopció de productes comercials i estàndards occidentals pot minvar la demanda de productes i serveis tradicionals.

Tots aquests factors han tingut un impacte significatiu en la pèrdua de coneixements i sabers tradicionals. A mesura que les cultures s’han interconnectat i han experimentat canvis socials, econòmics i tecnològics, moltes pràctiques i coneixements tradicionals s’han perdut o han quedat en desús. Aquest fenomen pot abastar diverses àrees:

  1. Coneixements i tradicions locals: Moltes comunitats i grups ètnics han perdut els seus coneixements tradicionals sobre agricultura, medicina natural, artesania, cuina i altres aspectes de la seva cultura a mesura que han adoptat formes de vida més modernes.
  2. Llengües i dialectes: Amb l’expansió de les llengües dominants i la comunicació global en llengües comunes, moltes llengües i dialectes únics han anat desapareixent. Això té un impacte profund en la identitat cultural i en la transmissió dels coneixements associats amb aquestes llengües.
  3. Medicina tradicional: Moltes cultures comptaven amb coneixements i pràctiques de medicina tradicional basades en herbes, pràctiques espirituals i altres tractaments. Amb la influència de la medicina occidental i les farmacèutiques modernes, aquests coneixements s’han vist minvats.
  4. Art i artesania: Les tècniques i els coneixements artístics tradicionals, com la pintura, la ceràmica, el teixit i l’escultura, poden haver-se perdut o haver estat reemplaçats per pràctiques més comercials o modernes.

Les conseqüències d’aquesta pèrdua de coneixements i sabers tradicionals poden ser diverses i impactants:

  1. Pèrdua d’identitat cultural: Les cultures es defineixen per les seves tradicions i coneixements únics. La pèrdua d’aquesta riquesa cultural pot portar a la desaparició d’identitats i valors específics.
  2. Menys diversitat biocultural: Moltes pràctiques tradicionals estaven vinculades a la gestió sostenible dels recursos naturals. La pèrdua d’aquests coneixements pot contribuir a la degradació de l’entorn i la pèrdua de diversitat biològica.
  3. Menys resiliència: Les comunitats amb coneixements tradicionals eren sovint més resilients davant canvis ambientals i socials. La pèrdua d’aquests coneixements pot deixar les comunitats més vulnerables a pertorbacions.
  4. Pèrdua d’oportunitats econòmiques: Moltes pràctiques tradicionals també tenien un valor econòmic. La pèrdua d’aquests coneixements pot significar la pèrdua d’oportunitats de guanyar-se la vida d’una manera tradicional.
  5. Dificultat enfront de reptes globals: En un món on els reptes com el canvi climàtic i la manca de recursos són crítics, els coneixements tradicionals podrien contenir solucions valioses i sostenibles.

Enfront de la propera fi dels combustibles fòssils barats, la pèrdua de coneixements tradicionals podria limitar encara més les opcions disponibles per abordar aquest repte. Això podria destacar la importància de valorar, documentar i preservar els coneixements tradicionals per a un futur sostenible.

És vital que treballem per preservar aquests coneixements tradicionals abans que siguin perduts per sempre. La preservació dels coneixements tradicionals pot tenir un paper fonamental en la construcció d’un futur sostenible. Aquesta fusió de saviesa ancestral i avenços contemporanis pot conduir a un equilibri entre les necessitats humanes i el respecte pel medi ambient.