Amb menys de 0,3 hectàrees de terra, una persona a mig temps i una quota mensual d’entre 25 i 35 euros per família, un grup de 40 famílies d’Argelaguer podria produir localment el 60% de les hortalisses que consumeix. Els números ho permeten. La pregunta és si la voluntat col·lectiva també.
Fa unes setmanes vam publicar una sèrie de tres articles analitzant si Argelaguer té capacitat per avançar cap a la sobirania alimentària. La conclusió general va ser que sí —el territori ho permet, els models organitzatius existeixen— però que el veritable repte és humà: si hi haurà prou gent disposada a implicar-s’hi.
Arran d’aquells articles van arribar preguntes molt concretes: d’acord, però de quanta terra estem parlant exactament? Quantes persones caldrien? I quant costaria per família?
Bones preguntes. I mereixen una resposta en números, no en generalitats.
El que trobareu a continuació és un exercici de càlcul orientatiu basat en referències agronòmiques estàndard —no dades reals del cadastre d’Argelaguer, que no tenim—, aplicades al cas concret del nostre poble. Totes les xifres són estimacions, i cal dir-ho clarament cada vegada que es facin servir en una conversa pública. Però són estimacions fonamentades, útils per tenir un ordre de magnitud i per respondre amb criteri quan algú digui «això és impossible».
Hem fet el càlcul per al producte on és més fàcil avançar a curt termini: les hortalisses i la verdura fresca de temporada.
| Però abans d’entrar en els números, cal aclarir una cosa que pot semblar òbvia però que té conseqüències importants: qui produeix per a qui. Al final de l’article hi ha una reflexió sobre tres models possibles que canvien radicalment els números i la naturalesa del projecte. En aquest estudi hem claculat el que seria necessari per cobrir el 60% de les necessitats de 40 famílies (unes 120 persones, entre llars de 2, 3 i 4 membres) equivalent a una tercera part del total de families d’Argelaguer. |
Quanta terra fa falta?
El punt de partida és senzill: una persona consumeix, de mitjana, uns 100-150 kg d’hortalisses i verdura fresca a l’any. Una horta intensiva ben gestionada —amb rotacions, reg per degoteig i varietat de cultius, en clima mediterrani— pot produir entre 2 i 4 kg per metre quadrat i any, sumant diverses collites successives en el mateix espai.
Fent el càlcul per persona (prenent 125 kg/any i 3 kg/m² com a xifres representatives):
125 kg ÷ 3 kg/m² ≈ 40-50 m² per persona per cobrir el 100% del consum d’hortalisses.
Per a les 40 famílies participants (unes 120 persones, entre llars de 2, 3 i 4 membres), cobrir el 60% del seu consum requeriria:
125 kg × 120 persones × 60% = 9.000 kg/any de verdura 9.000 kg ÷ 3 kg/m² = 3.000 m² = 0,3 ha
Per fer-ho tangible: estem parlant d’una superfície equivalent a mitja extensió d’un camp de futbol. Una sola parcel·la, perfectament identificable al terme municipal, que podria ser la llavor de tot el projecte.
Quant a l’aigua: amb el rang de 300-600 litres per metre quadrat i any que necessita una horta de reg, 0,3 ha suposarien entre 900 i 1.800 m³/any — una xifra molt assumible i fàcilment contrastable amb la disponibilitat real del municipi.
Quantes persones caldrien per treballar-la?
Una horta intensiva mediterrània ben gestionada requereix entre 1.500 i 3.000 hores de feina per hectàrea i any, depenent del grau de mecanització.
Per a 0,3 ha:
0,3 ha × 2.000 h/ha (mitjana) = 600 hores/any
600 h ÷ 1.800 h (temps complet) = 0,33 persones equivalents a temps complet
Això vol dir que ni tan sols cal una persona a temps complet. Amb una persona a mitja jornada n’hi hauria prou per a les tasques tècniques clau —planificació de cultius, rotacions, gestió del reg—, i la resta es podria cobrir perfectament amb la participació voluntària dels socis de l’hort, unes poques hores setmanals cadascun.
Quant costaria? El càlcul per família
Amb terra i aigua sense cost per a les famílies (cedides per l’ajuntament o per propietaris), els costos a cobrir es redueixen a dues partides:
1. Persona coordinadora a mitja jornada 750 €/mes × 14 pagues + seguretat social (~30%): ≈ 13.750 €/any
2. Llavors, planters i materials bàsics Referència estàndard per a 0,3 ha d’horta intensiva: ≈ 900 €/any
Cost total anual: ≈ 14.650 €
Amb un ajut municipal modest de 4.000 €/any, les famílies participants han de cobrir 10.650 €/any.
No totes les famílies som iguals: quotes per membres
Una quota única per a totes les famílies no seria justa: una llar de dues persones rep molta menys verdura que una de quatre, i per tant no hauria de pagar el mateix. La solució és un sistema de quota base més suplement per membre.
Proposta: quota base de 15 €/mes per tota llar + suplement de 5 €/mes per cada membre de la llar:
| Membres | Quota base | Suplement | Total/mes | Total/any |
|---|---|---|---|---|
| 2 membres | 15 € | 10 € | 25 € | 300 € |
| 3 membres | 15 € | 15 € | 30 € | 360 € |
| 4 membres | 15 € | 20 € | 35 € | 420 € |
Verificació de la recaptació total:
| Tipus de llar | Famílies | €/any | Subtotal |
|---|---|---|---|
| 2 membres | 10 | 300 € | 3.000 € |
| 3 membres | 20 | 360 € | 7.200 € |
| 4 membres | 10 | 420 € | 4.200 € |
| Total famílies | 14.400 € | ||
| + Ajut municipal | 4.000 € | ||
| TOTAL | 18.400 € |
Els 18.400 € superen els 14.650 € necessaris amb un marge de seguretat de ~3.750 € per a imprevistos, reposició d’eines o formació.
Quant surt el quilo de verdura?
Aquí és on els números es tornen realment convincents:
| Membres | Quota/mes | kg verdura/mes rebuts | Cost/kg efectiu |
|---|---|---|---|
| 2 membres | 25 € | 12,5 kg | 2,00 €/kg |
| 3 membres | 30 € | 18,75 kg | 1,60 €/kg |
| 4 membres | 35 € | 25 kg | 1,40 €/kg |
Entre 1,40 i 2,00 €/kg de verdura fresca, ecològica, produïda a menys d’un quilòmetre de casa. Per comparar: la verdura ecològica al mercat se situa habitualment entre 3 i 6 €/kg. Fins i tot la verdura convencional al supermercat sovint supera els 2 €/kg per a molts productes.
Tres models possibles: una decisió estratègica
Els números anteriors corresponen a un escenari concret: 40 famílies produeixen per a elles mateixes. Però el projecte podria plantejar-se de maneres molt diferents, cadascuna amb implicacions econòmiques i col·lectives distintes.
Model A — Cooperativa tancada Les 40 famílies financen i consumeixen tota la producció. Cost baix (25-35 €/mes), retorn directe i clar per a cada participant. L’inconvenient: el projecte no beneficia la resta del poble, i pot generar la sensació d’un club privat en un context que hauria de ser col·lectiu.
Model B — Producció per al poble Les 40 famílies financen una producció molt més gran (1,3 ha) pensada per cobrir el 60% de les hortalisses de tot el poble (400 habitants). El cost per família puja considerablement (45-65 €/mes), però l’impacte col·lectiu és molt més gran i coherent amb l’objectiu de sobirania alimentària municipal. L’excedent no consumit pels socis es ven a la resta de veïns a preu de cost.
Model C — Híbrid i creixement gradual Les 40 famílies comencen amb una producció per a elles (0,3 ha, 25-35 €/mes), però el projecte es dissenya des del principi per créixer: a mesura que s’hi sumen noves famílies o s’obté suport municipal, la superfície s’amplia i la producció arriba a més gent. És el model amb menys risc d’arrencada i més capacitat d’evolució.
El Model C és probablement el més intel·ligent per començar. Permet arrencar amb un cost assumible, generar confiança i resultats visibles, i créixer de manera orgànica sense dependre des del primer dia d’una participació massiva que potser no arribarà.
Una última nota sobre les xifres
Totes les estimacions d’aquest article es basen en referències agronòmiques estàndard per a horta mediterrània intensiva. No tenim dades reals del cadastre d’Argelaguer, del consum alimentari real de les famílies del poble, ni dels drets de captació d’aigua existents. Quan s’usin en una conversa pública, cal dir-ho explícitament: són eines per pensar, no conclusions d’un estudi tècnic.
El pas següent, si el projecte avança, seria fer un diagnòstic real: quina terra hi ha disponible, qui és propietari, quanta aigua hi ha dret a captar, i quantes famílies estarien disposades a participar i a quina quota. Amb aquestes dades, els números es tornarien molt més sòlids.
De moment, el que tenim és suficient per respondre la pregunta inicial: és possible? Sí. I els números ho confirmen.
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.