El jubileu del deute és una pràctica ancestral que consistia a cancel·lar periòdicament els deutes per evitar l’empobriment crònic i els desequilibris socials. Aquesta idea, amb arrels a Mesopotàmia i la tradició bíblica, torna a ser rellevant en un context global marcat per l’endeutament massiu, les desigualtats creixents i els límits ecològics. Recuperar-la podria obrir la porta a una economia més justa i sostenible, tot i els grans interessos que s’hi oposen.

---

Durant segles, diverses cultures han practicat una idea que avui ens pot semblar revolucionària però que formava part de l’ordre social i espiritual: la cancel·lació periòdica dels deutes. Coneguda com a jubileu del deute, aquesta pràctica buscava restaurar l’equilibri econòmic i social, evitar l’acumulació il·limitada de riquesa i alliberar les persones atrapades en una espiral d’endeutament.

En un moment en què molts països del Sud global tornen a estar ofegats pel deute extern, mentre famílies i governs del Nord viuen pendents de crèdits, hipoteques i interessos, torna a emergir la pregunta: podria tenir sentit recuperar aquesta idea ancestral?

L’origen del jubileu del deute

El terme jubileu prové del llibre bíblic del Levític (25:8-13), que estableix que cada cinquanta anys s’hauria d’alliberar els esclaus, retornar les terres venudes als antics propietaris i cancel·lar els deutes. Aquest jubileu tenia una funció social, econòmica i espiritual: evitar l’esclavitud perpètua i garantir una redistribució periòdica dels recursos.

Però més enllà de la tradició hebrea, trobem pràctiques similars a les primeres civilitzacions de Mesopotàmia. Els reis sumeris i babilonis, quan accedien al poder, sovint decretaven una amnistia general de deutes (amargi o clean slate edicts) per evitar l’empobriment generalitzat de camperols i petits productors que havia danyat l’estabilitat del regne.

Exemples històrics destacats

A l’edat mitjana, la doctrina cristiana condemnava el préstec amb interès (usura) i reconeixia el perill d’un sistema econòmic basat en l’endeutament perpetu. Malgrat això, l’expansió del capitalisme modern va anar desplaçant aquestes restriccions.

En temps més recents, un dels exemples més notables d’un quasi-jubileu va ser la cancel·lació del deute de l’Alemanya Occidental després de la Segona Guerra Mundial. L’Acord de Londres de 1953 va perdonar aproximadament la meitat del deute alemany, cosa que va permetre al país reconstruir-se econòmicament. El contrast amb el tracte que han rebut molts països africans i llatinoamericans és flagrant.

També a inicis dels anys 2000, la iniciativa HIPC (Països Altament Endeutats) del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial va condonar parcialment el deute de diversos estats pobres, amb contrapartides polítiques i econòmiques exigents.

El context actual: una nova crisi del deute

Després de la pandèmia i amb l’augment dels tipus d’interès, el deute global —tant públic com privat— ha assolit màxims històrics. Molts països del Sud estan destinant més recursos al pagament del deute extern que a salut o educació. Mentrestant, al Nord global, famílies i governs conviuen amb nivells d’endeutament insostenibles, i els bancs centrals lluiten contra la inflació en un entorn d’elevada incertesa.

Alhora, la crisi ecològica i energètica posa en qüestió el creixement continuat que tradicionalment ha permès pagar els deutes. Si l’economia no pot créixer indefinidament per límits físics i ambientals, mantenir un sistema basat en el deute acumulatiu és una bomba de rellotgeria.

Podria donar-se un jubileu en el futur pròxim?

Algunes veus comencen a reclamar obertament un nou jubileu del deute. Economistes com Steve Keen o activistes com els de Debt Jubilee Campaign argumenten que cal repensar el sistema des de les bases. Fins i tot el papa Francesc va demanar, en diverses ocasions, la condonació dels deutes dels països pobres.

Un jubileu del deute en el segle XXI no seria senzill. Implicaria desafiar els interessos de bancs, fons d’inversió i institucions financeres. Però també podria ser una via per començar a construir una economia més justa, resilient i adaptada als límits del planeta. Cancel·lar deutes impagables —o, com a mínim, renegociar-los radicalment— pot ser més racional que continuar alimentant una ficció insostenible.

Hi ha qui planteja, fins i tot, la possibilitat d’un jubileu ecològic: alliberar pobles i comunitats del Sud del pagament d’un deute financer a canvi d’un compromís real amb la protecció de boscos, aigües i terres. Altres proposen auditories ciutadanes del deute per determinar què és legítim i què no ho és.

Com es podria aplicar un jubileu modern del deute?

Recuperar el concepte de jubileu avui no és només una qüestió econòmica o financera. És una proposta profundament política que qüestiona el sistema actual i obre la porta a una nova forma d’entendre la justícia global. Però com podria articular-se, en la pràctica, un jubileu del deute al segle XXI?

1. Auditories ciutadanes i selecció del deute il·legítim

Un primer pas seria revisar els deutes existents i distingir entre els legítims i els que es consideren odiosos o il·legítims. El concepte de deute odiós fa referència a aquells préstecs contrets per governs dictatorials, corruptes o amb finalitats que no han beneficiat la població. Diversos països, com l’Equador (2008), han impulsat auditories ciutadanes que han permès renegociar o cancel·lar parcialment deutes considerats injustos.

Un procés generalitzat d’auditories, impulsat des de la societat civil o fins i tot des d’organismes internacionals, podria establir criteris clars per identificar els deutes que caldria cancel·lar o condonar.

2. Moratòries i reestructuracions condicionades al benestar social

Una altra via seria decretar moratòries immediates del pagament del deute per part dels països més vulnerables, especialment aquells que dediquen més recursos a pagar interessos que a cobrir necessitats bàsiques. Aquestes moratòries haurien d’anar acompanyades de processos de reestructuració en què es prioritzi el benestar de la població per sobre dels interessos dels creditors.

Els contractes de deute podrien incorporar clàusules socials i ambientals, de manera que, si un país pateix una emergència climàtica, una pandèmia o un col·lapse econòmic greu, es suspengui automàticament l’obligació de pagament.

3. Canvi de les regles del joc financeres

Perquè un jubileu modern sigui viable, caldria també transformar el funcionament del sistema financer internacional. Això inclou qüestionar el paper dominant del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial, institucions que sovint han imposat condicions dures als països deutors.

Caldria reforçar institucions més democràtiques i participatives, com ara les Nacions Unides, per arbitrar conflictes de deute i establir marcs internacionals per a la resolució justa d’impagaments, similars als processos de fallida d’empreses.

Iniciatives actuals que reclamen un jubileu

Tot i que avui no existeix un moviment unitari i global per un jubileu del deute, sí que hi ha múltiples iniciatives que apunten en aquesta direcció:

• Jubilee Debt Campaign (Regne Unit): Una organització que des de fa anys denuncia l’impacte del deute sobre els països del Sud i promou la cancel·lació dels deutes impagables.
• Debt Justice (ex-Jubilee South): Xarxa global d’entitats del Sud Global que lluiten contra el deute il·legítim i reclamen justícia financera.
• Erlassjahr.de (Alemanya): Plataforma d’organitzacions que pressionen el govern alemany per a una gestió justa del deute.
• Auditories ciutadanes a Grècia, Equador, Tunísia o Zàmbia: Experiències diverses de participació pública per analitzar i qüestionar el deute.

Aquestes iniciatives reclamen no només la condonació de deutes, sinó també un sistema més transparent, democràtic i sostenible. En un context de crisi sistèmica, la seva veu és més necessària que mai.

Cap a una nova cultura econòmica

El jubileu del deute no és una solució puntual ni una utopia, sinó una proposta amb profundes arrels històriques que expressa una altra manera d’entendre l’economia: basada en la justícia, els límits i la cura, en lloc de l’acumulació i l’interès. Com assenyalava David Graeber, autor de Deute: els primers 5.000 anys, la qüestió clau no és qui paga el deute, sinó qui té el poder de crear-lo i amb quin dret.

En un moment marcat per l’endeutament massiu, les desigualtats creixents i les tensions ecològiques, recuperar i adaptar el concepte de jubileu pot ser un pas necessari cap a una economia orientada a la vida i no als beneficis, i una eina valuosa per evitar futurs col·lapses i posar la justícia social al centre.