Des d’Argelaguer en Transició volem donar difusió al documental Compartim la collita perquè mostra, amb exemples concrets, que una altra agricultura és possible. En un moment en què el camp pateix una crisi profunda i la lògica del mercat sembla imparable, aquestes experiències d’agricultura solidària ens inspiren a repensar la relació amb la terra, el menjar i la comunitat.

El documental Compartim la collita mostra tres experiències d’agricultura solidària al nord-est d’Alemanya que trenquen amb la lògica del mercat i el creixement indefinit. Productors i consumidors s’organitzen en comunitat per compartir riscos, beneficis i responsabilitats, assegurant aliments ecològics i de temporada. Aquest model contrasta amb l’agricultura industrial, dominada per monocultius, subvencions perverses i pressió de les grans distribuïdores. A Catalunya, on el camp viu una crisi estructural, iniciatives similars poden obrir camí cap a la sobirania alimentària, la proximitat i la justícia social.

---

Vivim temps convulsos per a l’agricultura. L’aliment que cada dia posem a taula sembla venir d’un sistema immens, global i anònim que funciona com una màquina sense fre. Però rere aquesta aparença d’abundància hi ha una realitat marcada per la crisi del camp, la pèrdua de biodiversitat, el malbaratament i la precarització de la pagesia. El documental Compartim la collita (Ernte Teilen, 2024) del cineasta i activista Philipp Petruch ens mostra que hi ha altres camins possibles, i que aquests camins impliquen posar en comú el que és més bàsic: la terra i els aliments que en surten.

Al nord-est d’Alemanya, Petruch visita tres experiències d’agricultura solidària (SoLaWi). Són iniciatives en què els consumidors participen directament en el sosteniment econòmic d’una granja i reben, a canvi, productes frescos i ecològics de temporada. El principi és tan senzill com transformador: ja no es tracta de comprar al millor postor, sinó de compartir riscos, beneficis i responsabilitats. Productors i consumidors deixen de ser peces d’un mercat hostil per convertir-se en comunitat.

Aquest model trenca amb lògiques dominants que condemnen la pagesia a sobreviure amb preus cada cop més baixos, mentre els grans detallistes i les cadenes de distribució s’enduen la major part del guany. Les subvencions públiques, orientades a l’escala i al volum de producció, acaben afavorint els monocultius extensius i la ramaderia intensiva, amb greus conseqüències per al sòl, l’aigua i el benestar animal. L’agricultura industrial es basa en varietats seleccionades per la seva resistència al transport i la conservació, no pas per la seva qualitat nutricional o la seva adaptació local.

En canvi, les experiències de SoLaWi mostren que es poden organitzar circuits curts de producció i consum que respecten els cicles naturals i reforcen els vincles socials. Les famílies paguen una quota mensual i reben caixes de verdures, cereals o làctics segons l’època de l’any. No hi ha promesa de linealitat ni d’excedent permanent, sinó d’un subministrament ajustat al que realment dona la terra. Aquesta simplicitat trenca amb l’imaginari modern de l’abundància il·limitada i ens retorna a la realitat: menjar és dependre de la natura i, per tant, viure amb els seus ritmes.

El documental ens recorda que la batalla pel futur de l’agricultura no és només tècnica, sinó cultural i política. Hem après a pensar els aliments com un producte barat i sempre disponible, i això ha tingut un cost elevadíssim: pèrdua de sobirania alimentària, erosió del sòl, dependència del petroli i una pagesia que no pot viure de la seva feina. Però hi ha alternatives que passen per la proximitat, la col·laboració i la justícia social.

A Catalunya, on el camp viu una crisi estructural amb protestes recurrents i un relleu generacional gairebé trencat, aquest missatge és especialment pertinent. Necessitem noves fórmules per assegurar que la terra continuï sent cultivada i que els aliments arribin a tothom sense dependre de mercats globals fràgils i contaminants. Les iniciatives de cooperatives de consum, grups de compra agroecològica i projectes de suport mutu que ja existeixen aquí són germanes de les experiències alemanyes que mostra el documental.

L’agricultura solidària no és la solució única ni màgica, però apunta en la direcció del que caldria: repensar l’alimentació com a bé comú i no com a mercaderia. Si volem societats més resilients i capaces d’afrontar les crisis climàtiques i energètiques que ja tenim a sobre, hem de sortir de la lògica del creixement indefinit. Com ens mostra Compartim la collita, es pot fer agricultura al servei de la vida i no dels beneficis.

Potser aquest és el missatge més inspirador del film: sí, hi ha alternatives. Són petites, locals i fràgils, però alhora plenes de coratge i d’esperança. Ens demanen un canvi de mentalitat i un compromís actiu: no mirar l’agricultura des de la distància d’un lineal de supermercat, sinó entendre que compartir la collita vol dir també compartir el futur.

---

Fitxa tècnica:
“Compartim la collita” (Ernte Teilen, 2024) és una producció de Community Film Kollektiv, amb la participació de Kulturland EG i Netzwerk Solidarische Landwirtschaft E.V.
Direcció: Philipp Petruch
Producció: Philipp Petruch i Marlene Rudloff
Edició: Kamil Goerlich
Animació: Hannes Dreyer

---

NOU. CURS Aprèn a viure millor amb menys.
Un curs amb idees i eines per canviar hàbits i preparar-nos per al futur que ve
Inici curs 2 de febrer del 2026.
Gratis. Només per a subscriptors d’Argelaguer en transició.
+informació sobre què inclou i com funcionarà el curs