La pèrdua massiva de biodiversitat és una de les cinc grans crisis que defineixen la nostra era i posa en risc els serveis ecosistèmics essencials per a la vida humana. La destrucció d’hàbitats, la contaminació, la sobreexplotació, les espècies invasores i el canvi climàtic en són causes principals. Aquest procés no només empobreix el planeta, sinó que debilita la xarxa de la vida de la qual depenem. Des del decreixement i la restauració ecològica encara podem revertir el rumb, però cal valentia per canviar ara, abans que el món esdevingui més pobre, més sol i menys viu.

---

La pèrdua de biodiversitat: l’últim fil que ens lliga a la vida

Durant les darreres setmanes, hem anat desgranant les cinc grans crisis que, segons Luis González Reyes, defineixen la nostra era: la fi de l’energia barata, l’esgotament dels materials, el canvi climàtic, la crisi de les cures… i en aquesta entrada abordarem la cinquena d’aquestes grans crisis: la pèrdua massiva de biodiversitat, el fil que, en trencar-se, pot desencadenar un col·lapse dels serveis ecosistèmics essencials per a la supervivència humana.

Totes aquestes crisis comparteixen un mateix nucli: la mentida que els humans podem viure al marge de la natura, que podem dominar-la sense conseqüències. Els combustibles fòssils que van alimentar el nostre “progrés” han accelerat l’extinció; la mineria i la indústria han enverinat els sòls; la crisi climàtica desplaça espècies senceres; i l’obsessió pel benefici ha convertit les cures —tant les humanes com les de la terra— en feines invisibles, explotables i insostenibles.

Avui parlem d’extinció perquè és el resultat inevitable d’aquest model: el silenci que queda quan s’han esgotat els recursos, contaminat les aigües i cremat els boscos. Però també parlem de resistència: perquè si alguna cosa ens han ensenyat aquestes crisis és que o canviem el rumb, o el rumb ens canviarà a nosaltres.

I el temps s’esgota.

La destrucció dels hàbitats naturals

Les xifres parlen per si soles. Segons un informe recent de les Nacions Unides, un milió d’espècies de plantes i animals estan actualment en perill d’extinció, moltes d’elles en les pròximes dècades si no s’adopten mesures dràstiques. És la pèrdua més gran de vida des de l’extinció dels dinosaures, i aquesta vegada no és causada per un meteorit, sinó per l’activitat humana. L’expansió urbana descontrolada, l’agricultura intensiva i la construcció d’infraestructures han anat esquarterant paisatges sencers, deixant un rastre de destrucció que sembla no tenir fi.

Els boscos que abans bategaven amb vida ara són clapes aïllades, petites illes verdes que es van empetitint sota la pressió del formigó i els monocultius. Aquesta destrucció dels hàbitats no és només una pèrdua estètica o sentimental, és una amputació directa a la vida que sosté el planeta. I no es tracta només de la desaparició dels grans mamífers o de les aus emblemàtiques, sinó de tot un entramat d’espècies menys visibles, però fonamentals per al funcionament dels ecosistemes.

L’impacte de la contaminació

La contaminació afegeix un altre estrat de violència. Els plàstics s’acumulen arreu del planeta; els productes químics tòxics impregnen terres i aigües, enverinant la fauna i trencant els cicles naturals. Cada vessament, cada abocament, és un cop més contra una natura que es defensa com pot, però que retrocedeix a cada embat.

La sobreexplotació dels recursos naturals

Com si això no fos suficient, la sobreexplotació dels recursos naturals exerceix una pressió afegida. La caça furtiva, la pesca excessiva i la desforestació han fet retrocedir moltes espècies fins a límits crítics. La cobdícia humana no entén de límits i continua desballestant la natura amb l’obsessió d’un progrés que devora tot el que troba al seu pas.

Espècies invasores i alteració dels ecosistemes

A aquesta destrucció, cal sumar-hi l’impacte de les espècies invasores, un fenomen sovint silenciós, però letal. Les espècies exòtiques, portades intencionadament o de manera accidental a nous entorns, sovint desplacen les espècies autòctones, alterant l’equilibri fràgil dels ecosistemes. És un altre exemple de la poca consciència amb què l’ésser humà altera el territori, sense valorar les conseqüències.

El canvi climàtic com a accelerador de la crisi

Però si hi ha un element que ho intensifica tot, aquest és el canvi climàtic. L’augment de temperatures, els patrons meteorològics alterats i els fenòmens climàtics extrems estan modificant l’hàbitat de milers d’espècies a un ritme vertiginós. Allò que abans era un refugi natural es converteix en una trampa mortal quan les condicions ambientals varien més ràpidament del que les espècies poden adaptar-se.

Un col·lapse dels serveis ecosistèmics

La pèrdua de biodiversitat, però, no és només una qüestió ecològica. Els ecosistemes ens proporcionen serveis essencials: pol·linització, regulació del clima, depuració d’aigües, protecció davant desastres naturals… Quan destruïm la biodiversitat, ens privem d’aquests beneficis. La desaparició de les abelles, per exemple, posa en risc la producció d’aliments; la destrucció dels manglars ens exposa més als efectes devastadors dels huracans i les inundacions. La xarxa de la vida s’afebleix, i amb cada fil que es trenca, ens acostem més al col·lapse.

Alternatives des del decreixement

Davant aquest escenari, el decreixement es presenta com una resposta necessària i radical. Reduir el consum, apostar per l’economia local, restaurar els hàbitats naturals, promoure l’agroecologia i avançar cap a la sobirania alimentària són passos imprescindibles. La desglobalització econòmica, entesa com un retorn a les economies de proximitat, pot alleujar la pressió sobre els ecosistemes locals i permetre una gestió més sostenible dels recursos.

La pèrdua massiva de biodiversitat no és un problema aïllat; és la conseqüència d’un sistema econòmic que ha renunciat al límit i a la responsabilitat. Revertir aquesta tendència requereix més que petites reformes: implica un canvi radical en la nostra manera de relacionar-nos amb el món natural.

Encara podem triar

La biodiversitat no és un luxe. És el contracte no escrit que ens permet respirar. Avui, milers de persones lluiten per preservar-la: des de pagesos que cultiven diversitat fins a científics que documenten espècies abans que desapareguin. Moviments com “Rewilding Europe” o “Extinction Rebellion” ens recorden que encara podem invertir el rumb.

La pregunta no és si podem aturar l’extinció. És si serem prou valents per canviar abans que el món es converteixi en un lloc més pobre, més sol, i menys viu.

Des d’Argelaguer en Transició, continuarem treballant per conscienciar sobre aquesta necessitat imperiosa de protegir i regenerar la vida que sustenta el planeta.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊

---

Entrades anteriors d’aquesta sèrie:

• Què vol dir que s’acaba l’energia abundant, versàtil i barata, i com ens hi podem preparar
• Què significa l’esgotament de molts materials essencials i com podem adaptar-nos?
• El canvi climàtic i les seves conseqüències devastadores, un repte que redefineix el nostre futur
• La crisi de les cures, quan el fonament de la vida tremola