Entrades que han resistit el pas del temps i que encara avui ens inspiren. Redescobreix les arrels d’aquest espai i sumat a la reflexió col·lectiva. Benvinguts a Clàssics del blog.

Text revisat i actualitzat.
Aquest article és una versió revisada i ampliada del text publicat originalment l’1 d’abril de 2013 a aquest mateix blog.

---

Què és espigolar?

Espigolar és una pràctica agrícola ancestral que consisteix a collir els fruits que queden als camps després de la collita principal. Aquesta activitat, tradicionalment associada a persones amb pocs recursos, permetia aprofitar allò que el sistema agrícola deixava enrere, evitant el malbaratament. El terme prové d’espiga, però s’aplica també a altres productes com olives, garrofes o taronges.

Més enllà del seu aspecte pràctic, espigolar és un acte carregat de simbolisme: representa la lluita contra la desigualtat, la consciència ecològica i la recuperació del que la societat descarta.

Espigolar a la Bíblia i en la història: un dret ancestral

El dret a espigolar apareix reflectit en textos antics, com la Bíblia. Al Deuteronomi (24,19), es llegeix:

“Quan seguis la collita de la teva terra, no segaràs fins al límit extrem del teu camp ni recolliràs les espigues caigudes; les deixaràs per al pobre i l’estranger, per als orfes i les vídues.”

A la península Ibèrica, una normativa de 1585 promulgada per Felip II a les Corts de Montsó recollia:

“Per disposició divina, es permet als pobres entrar en els camps i propietats alienes per aprofitar les espigues que han caigut a terra.”

Aquestes normes reflectien una comprensió comunitària dels recursos, on l’excedent no pertanyia únicament al propietari, sinó que es compartia amb els més vulnerables.

El segle XX: entre la subsistència i l’oblit

Durant la Guerra Civil (1936-1939) i la llarga postguerra, espigolar va ser una activitat vital per a moltes famílies a Catalunya i a la resta de l’Estat. En un context de fam i escassetat, dones, infants i gent gran recorrien als camps de blat, patates o fruites per collir les restes que havien quedat enrere.

A les ciutats, l’espigolament prenia altres formes: buscar llenya al bosc, recollir ferralla o aprofitar els aliments descartats als mercats. Eren pràctiques de subsistència, però també de dignitat i resistència.

Amb l’arribada del desenvolupament econòmic als anys 60 i 70, espigolar va anar desapareixent. La industrialització agrícola, la mecanització i l’augment del consum van fer que la pràctica es veiés com quelcom propi d’un passat superat. Fins i tot, va créixer un cert rebuig social cap a qui ho feia, associant-ho a la pobresa més extrema.

El renaixement de l’espigolament: crisi, ecologia i activisme

La crisi del 2008 i l’augment de la consciència ecològica van tornar a posar l’espigolament en valor. Inicialment, va reaparèixer com a resposta a la necessitat immediata —famílies que no podien arribar a final de mes van tornar als camps i als contenidors en cerca d’aliments descartats—, però aviat va transcórrer cap a una dimensió més àmplia: es va convertir en un acte de denúncia contra el malbaratament alimentari i en una crítica al sistema de producció i consum.

Avui, l’espigolament s’ha reinventat com una eina de transformació social amb múltiples vessants. D’una banda, posa en qüestió el malbaratament massiu d’aliments – segons la FAO, un terç de la producció mundial acaba a les escombraries – demostrant que és possible reaprofitar aquests aliments que el sistema descarta, en lloc de deixar que es perdin. D’altra banda, s’ha consolidat com a activisme col·lectiu, amb grups organitzats que recuperen aliments per redistribuir-los, unint solidaritat i sostenibilitat. A més, cada cop més escoles i entitats promouen espigolades com a activitats educatives, amb l’objectiu de sensibilitzar les noves generacions sobre el consum responsable i el valor dels recursos.

Espigoladors: innovació social amb arrels tradicionals

Fundació Espigoladors (2014) exemplifica perfectament com l’antiga pràctica de l’espigolament s’ha adaptat als reptes actuals. Aquesta organització no només redueix el malbaratament alimentari recollint productes descartats als camps, sinó que també promou la inclusió social mitjançant programes de formació i ocupació per a col·lectius vulnerables. El seu projecte estrella, “Es im-perfect®“, transforma fruites i verdures rebutjades pel mercat en conserves de qualitat, tancant el cicle d’una economia circular.

Aquesta filosofia s’ha estès a l’àmbit urbà amb iniciatives com “Barcelona Espigola“, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació. El projecte aprofita les taronges amargues dels arbres urbans per elaborar melmelada, alhora que fomenta la participació ciutadana i consciència sobre l’aprofitament dels recursos locals.

Espigolar avui: supervivència, ètica i comunitat

En ple segle XXI, l’espigolament ha evolucionat cap a una pràctica amb múltiples significats. Si bé per a moltes persones segueix sent una qüestió de supervivència —especialment en un context d’inflació i precarietat laboral que obliga moltes famílies a buscar alternatives per complementar la seva alimentació—, també s’ha convertit en una opció política i ètica. Per una banda, funciona com a resistència, una crítica directa al model de consum dominant i una aposta per l’autogestió i els circuits alternatius. Per una altra, facilita la reconnexió amb el territori i les memòries col·lectives, revitalitzant pràctiques que gairebé havien caigut en l’oblit.

Aquesta nova dimensió de l’espigolament ressona amb moviments contemporanis com el “zero waste”, l’economia circular o el decreixement, que veuen en aquesta pràctica una via per construir alternatives al sistema actual. En definitiva, avui espigolar és molt més que recollir les restes de la collita: és un acte de consciència, una eina de canvi i una manera de reivindicar que un altre model és possible.

“L’espigolament ha evolucionat més enllà dels aliments. A Argelaguer, veiem com aquesta filosofia s’aplica als llibres: al parc infantil, als voltants de l’església o a la fleca, han sorgit punts d’intercanvi gratuït on deixar o agafar llibres. Aquests espais convertits en biblioteques comunitàries demostren com el gest d’espigolar pot expandir-se i transformar-se, creant circuits de compartició que enriqueixen el teixit social.”

---

I tu, has espigolat mai?

L’espigolament ens interpel·la a tots. Sigui per necessitat, per consciència ecològica o per simple curiositat, aquesta pràctica mil·lenària ens convida a repensar la nostra relació amb els aliments i amb el territori.

Comenta’ns:

• Has participat en alguna espigolada?
• Creus que podríem aplicar aquesta filosofia a altres àmbits de la nostra vida quotidiana?
• Tens alguna experiència personal sobre aprofitament d’aliments o objectes que vulguis compartir?

Aprofitarem les teves aportacions per enriquir el debat i construir junts alternatives més sostenibles. L’espigolament comença quan algú es decideix a agafar allò que altres han deixat enrere… I tu, què deixaràs enrere després de llegir aquest article?

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊