L’Ajuntament d’Argelaguer impulsa una comunitat energètica.

El projecte d’autoconsum compartit al pavelló d’Argelaguer, que preveu una instal·lació fotovoltaica per al 2025, sembla voler impulsar una comunitat energètica que afavoreixi la sostenibilitat i redueixi la dependència dels recursos externs. Ara bé, ens preguntem si aquesta iniciativa serà gestionada directament pels veïns, centralitzada per l’Ajuntament o si quedarà en mans d’una empresa privada del sector energètic. Sigui com sigui, és fonamental garantir una governança transparent i participativa, que eviti estructures jeràrquiques i asseguri l’empoderament real de la ciutadania.

---

En l’edició número 55 de la revista L’Argelaga, publicada per l’Ajuntament d’Argelaguer, es posa en relleu el projecte d’autoconsum d’energia compartida que es preveu instal·lar a la coberta del pavelló d’esports, amb la finalització estimada per al setembre de 2025. A més, el pressupost municipal del mateix any contempla una partida de 42.000 euros destinada a una instal·lació fotovoltaica sota el nom “Impuls comunitat energètica”. L’Ajuntament també ha anunciat una reunió informativa adreçada als veïns, una ocasió important per resoldre dubtes i conèixer millor el model que es vol implementar.

Aquest projecte obre la porta a reflexions essencials sobre el model energètic que es vol desenvolupar a Argelaguer:

• Serà una comunitat energètica autogestionada per la ciutadania o els veïns només seran consumidors de l’energia generada?
• Quin rol tindrà l’Ajuntament? Serà el responsable de controlar la producció i distribució de l’energia?
• Els veïns podran participar en les decisions o l’Ajuntament gestionarà el projecte de manera centralitzada, sense implicar la ciutadania?
• Si injectarà l’energia produïda a la xarxa o els socis consumiran l’energia generada directament dels seus panells?

L’objectiu oficial entenem és promoure l’autoconsum i reduir la dependència energètica, però una comunitat energètica  que es limita a injectar energia a la xarxa no redueix la dependència energètica global i tampoc fomenta l’autoconsum real.

Si el que vols és reduir la teva petjada, potser és més senzill optimitzar el consum i triar una comercialitzadora 100% renovable.

Aquesta entrada analitza què són les comunitats energètiques, els seus reptes i com diferenciar els projectes autènticament participatius dels que només busquen una imatge sostenible.

---

Què són les comunitats energètiques?

Una comunitat energètica és una agrupació de persones, empreses o institucions que comparteixen la producció i el consum d’energia renovable, sovint a través d’instal·lacions fotovoltaiques col·lectives.
En lloc de què cada llar instal·li plaques solars individuals (com analitzàvem aquí), es crea una planta solar compartida —com la del pavelló d’Argelaguer— i els participants es reparteixen l’energia segons la seva aportació o consum.

És important entendre que l’energia generada per la comunitat, com la que es produirà al pavelló d’Argelaguer, NO va directament a les llars dels socis, sinó que s’injecta a la xarxa elèctrica general. Els participants reben crèdits energètics o descomptes en la seva factura segons la seva aportació i l’energia generada, en un sistema regulat que garanteix l’equitat en el repartiment.

No totes les comunitats energètiques són iguals

Un model autogestionat per a la comunitat energètica d’Argelaguer seria la millor opció perquè empodera els veïns, i això els permet decidir com es reparteix l’energia generada, què fer amb els excedents o com reinvertir els estalvis, creant així un sistema democràtic i transparent que fomenta la confiança.

La col·laboració necessària per gestionar l’energia també enforteix els llaços socials, generant cohesió i aprenentatge col·lectiu que poden impulsar altres iniciatives a Argelaguer. Finalment, tractar l’energia com un bé comú, en lloc d’un producte comercial, assegura que el projecte tingui un impacte social i ambiental profund, convertint la comunitat energètica en una eina de transformació local.

Per exemple, a Argelaguer, si el projecte del pavelló fos autogestionat, els veïns no només serien consumidors de l’energia generada, sinó que podrien decidir com repartir-la, què fer amb els excedents o com finançar el manteniment, amb mecanismes participatius clars.

Cal estar atents a qui impulsa aquests projectes i amb quins objectius, ja que no totes les comunitats energètiques són autogestionades ni busquen l’apoderament ciutadà.

Les elèctriques, els ajuntaments i el control de les comunitats energètiques

Diverses grans empreses elèctriques han començat a promocionar els seus propis models de “comunitats energètiques”. En aquests casos, són elles qui instal·len les plaques, gestionen la producció i distribueixen l’energia, sovint oferint descomptes o bonificacions als clients, però mantenint un model centralitzat i jeràrquic. De manera similar, alguns ajuntaments poden impulsar comunitats energètiques sense implicar la ciutadania, controlant la producció i distribució de l’energia de manera centralitzada, sense mecanismes de participació real. En ambdós casos, el resultat és el mateix: un sistema que sembla sostenible, però que no empodera els veïns.

Aquestes iniciatives poden confondre la ciutadania, ja que utilitzen el llenguatge de l’autogestió i la sostenibilitat, però els seus objectius són ben diferents.

Com detectar qui hi ha al darrere? Pregunta’t:

• L’energia es reparteix entre socis productors o es limita a descomptes per a clients?
• L’Ajuntament ha obert una convocatòria pública amb criteris clars de participació on els veïns poden presentar les seves sol·licituds per formar part de la comunitat energètica i s’han establert mecanismes de selecció basats en criteris transparents, com ara l’ordre d’inscripció i el compromís de participació en la governança del projecte.?
• Qui serà el propietari de les instal·lacions i dels excedents energètics?
• Hi ha transparència en la gestió i la presa de decisions?

Quan una comunitat energètica està controlada per una empresa privada o per un ajuntament sense participació real dels veïns, perd el seu sentit com a eina d’autonomia i empoderament ciutadà, convertint-se sovint en una estratègia per mantenir el control amb una etiqueta verda.

Els reptes de les comunitats energètiques

Malgrat el seu potencial, les comunitats energètiques afronten diversos desafiaments que podrien afectar el projecte d’Argelaguer. Aquests són alguns dels més rellevants, basats en experiències locals i europees:

1. Complexitat legal i burocràtica
   Crear una comunitat energètica requereix constituir una entitat jurídica (com una cooperativa o associació), gestionar acords amb la xarxa elèctrica i complir normatives europees i estatals. A Argelaguer, l’Ajuntament haurà de garantir que els tràmits siguin accessibles per als veïns.
2. Costos inicials elevats
   La instal·lació de plaques solars i equips de mesura implica una inversió important. Tot i que els 42.000 euros del pressupost municipal cobreixen part del projecte, caldrà aclarir si els veïns hauran d’aportar fons o si hi haurà subvencions addicionals.
3. Participació i conscienciació ciutadana
   Convèncer els veïns per participar en una comunitat energètica pot ser un repte, especialment si no coneixen el concepte o temen els riscos. La falta d’informació o la resistència al canvi són barreres habituals. La reunió informativa d’Argelaguer serà crucial per generar confiança i fomentar la implicació.
4. Risc de centralització
   Algunes comunitats energètiques impulsades per ajuntaments o grans elèctriques acaben reproduint models de gestió centralitzada, on els ciutadans són només consumidors passius. A Argelaguer, caldrà vetllar perquè el projecte prioritzi l’autonomia esperada i la governança ciutadana.
5. Dependència de la xarxa elèctrica
   Tot i l’autoconsum, les comunitats energètiques continuen connectades a la xarxa general, amb costos associats (impostos, peatges, terme de potència). Això pot limitar l’estalvi econòmic i l’autonomia energètica real del projecte.
6. Desafiaments tècnics i econòmics
   La connexió a la xarxa, la gestió dels excedents energètics i el manteniment de les instal·lacions requereixen coneixements tècnics i generen costos que no sempre s’expliquen amb claredat.

Reflexió final

La gran pregunta és: les comunitats energètiques són un camí cap a la llibertat energètica o una nova eina per mantenir el control en poques mans? La resposta depèn de qui les promou.

Les comunitats energètiques, com la que projecta l’Ajuntament d’Argelaguer, poden ser una eina poderosa per democratitzar l’energia, reduir costos i promoure la sostenibilitat local. No obstant això, el seu èxit depèn de com es dissenyin: només amb una gestió transparent, participativa i autogestionada podran complir l’objectiu d’empoderar la ciutadania i evitar convertir-se en una nova forma de control centralitzat.

La reunió informativa serà una oportunitat clau perquè els veïns d’Argelaguer coneguin el model proposat, exigeixin claredat sobre la governança i assegurin que el projecte prioritzi la participació comunitària per construir un futur energètic més just i sostenible.

Per saber més, descarrega’t:

• Com funcionarà la Comunitat Energètica d’Argelaguer (PDF)
• Com es finança una comunitat energètica i què implica per als participants? (PDF)

---

💬 I tu, què en penses? Creus que són el futur o només una altra trampa verda?

Deixa’ns el teu comentari aquí sota 👇

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊