Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Avui dia, gairebé qualsevol producte o servei se’ns presenta com a “bio”, “verd”, “ecològic” o sota qualsevol etiqueta que suggereixi que amb la seva compra contribuïm a evitar l’escalfament global i a salvar el planeta.

És la nova estratègia del màrqueting per tal que continuem comprant i consumint, mentre pensem que estem fent el bé. Però aquesta aparença de sostenibilitat serveix sobretot per mantenir viu un sistema econòmic que es basa en el creixement infinit i el consum constant. I això, en un planeta finit, és insostenible.

El que no ens diuen és que consumir no és ni pot ser mai realment verd. El consum massiu i irracional de la nostra societat malmet recursos, ecosistemes i clima. Cada producte que comprem —sigui ecològic o no— ha necessitat aigua, energia i mà d’obra per ser fabricat, transportat, utilitzat i, finalment, rebutjat o reciclat. Tot aquest procés implica despesa energètica, sovint invisible: és el que anomenem energia grisa.

Què és l’energia grisa?

L’energia grisa, també coneguda com a energia incorporada o captiva, és la que s’utilitza al llarg de tot el cicle de vida d’un producte o servei. És un concepte de comptabilitat ambiental que inclou:

• la concepció i disseny

• l’extracció i transport de matèries primeres

• la fabricació i transformació

• la distribució i comercialització

• la seva utilització

• el desmuntatge i eliminació

• i el possible reciclatge o reutilització

Aquest indicador ens ajuda a comparar l’eficiència ambiental de materials o productes, i a entendre quin cost energètic real té el que consumim.

Per exemple, fabricar una sola llauna de beguda consumeix uns 10.000 watts, l’equivalent al consum elèctric diari d’una família europea de dues persones. Una llauna que potser utilitzem durant 10 minuts. Aquest és el model que cal qüestionar.

Deixar de consumir per salvar el planeta

La lliçó és clara: comprar no és verd, ni tan sols si el producte ve embolcallat amb termes com “eco” o “sostenible”. La millor opció és no comprar. O, si no és possible, comprar el mínim indispensable i fer durar al màxim el que ja tenim.

Un bon punt de partida és aplicar les conegudes 4 R (sempre en aquest ordre):

1. Rebutjar allò que no necessitem realment.

2. Reduir el nostre consum.

3. Reutilitzar el màxim temps possible els objectes.

4. Reciclar només com a última opció.

També és fonamental entendre que la lluita ecològica d’avui no passa només per fer servir energies renovables o aparells eficients, sinó per reduir el consum global i replantejar què considerem necessari. Només així podem caminar cap a una societat més resilient, que no depengui de l’energia barata i del creixement infinit.

💬 Si aquest article t’ha semblat interessant, comparteix-lo amb les teves amistats. La informació és una eina poderosa per al canvi.