Assemblea AeT, abril 2013

Tres persones rius i conversant en un ambient càlid i acollidor, envoltades de plantes i decoracions naturals.

Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.

L’assemblea d’aquest mes d’abril l’hem dedicat a conèixer de més a prop l’Ecoxarxa Garrotxa, gràcies a la visita de la Sabina, l’Adrià i la Charo, que ens la van venir a presentar de manera clara i entusiasta.

Què són les Ecoxarxes?

Les Ecoxarxes són xarxes d’intercanvi de béns, serveis i coneixements que tenen com a objectiu recuperar la dimensió ètica i humana de l’activitat econòmica. Són una alternativa pràctica a l’individualisme i la competitivitat del sistema capitalista, i promouen una economia basada en la confiança, la solidaritat, la cooperació i l’ecologia.

Sorgeixen a escala comarcal o bio regional, i són impulsades per persones que es comprometen a construir formes de relació més justes i sostenibles. Aquestes xarxes afavoreixen el consum responsable, l’economia local i les relacions comunitàries, tot cobrint necessitats bàsiques i fomentant habilitats més enllà de les purament professionals.

La moneda social: el Troc

Una de les característiques distintives de les ecoxarxes és l’ús d’una moneda social pròpia —en el cas de la Garrotxa, es diu Troc—, que facilita un sistema d’intercanvi multi recíproc sense necessitat d’euros. Aquest sistema ajuda a enfortir els vincles locals i a construir una economia més resilient.

Nuclis locals i la Cooperativa Integral Catalana

També vam parlar dels nuclis locals, petits grups de persones i col·lectius que comparteixen els valors de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) i que posen en pràctica, a escala local, projectes d’autogestió integral. A través d’aquests nuclis es coordinen iniciatives que busquen satisfer les necessitats vitals de les persones de manera col·laborativa.

Una trobada enriquidora

La trobada va ser molt profitosa i inspiradora. Ens va permetre conèixer millor tant l’Ecoxarxa Garrotxa com el funcionament general de la CIC, i va obrir moltes preguntes i reflexions sobre com podríem aplicar aquests models a Argelaguer i voltants.

Agraïm molt a la Sabina, l’Adrià i la Charo que hagin compartit el seu coneixement i experiència amb nosaltres. Esperem retrobar-los ben aviat!


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

3 pensaments sobre “Assemblea AeT, abril 2013

  1. Agraeixo a Sabina, Adrià i Charo la seva dedicació i el seu temps. Sempre és enriquidor conèixer opcions i maneres de fer.
    De totes maneres, personalment, a pesar de donar-li voltes i més voltes, hi ha alguna cosa que no em quadra del tot. En la meva opinió, la filosofia és atractiva, els ideals prometedors. Però pot ser el que no em lliga del tot és que aquesta postura té per mi una contradicció: que cerca les relacions humanitàries i de confiança creant un sistema de funcionament. I els sistemes surten quan no es confia; perquè en el fons no hi ha confiança en que les persones ho farien per si mateixes.

    Per una altra part s’intenta estendre a un grup més ampli com és una comarca una confiança que per definició es produeix en nuclis petits com la família o el veïnat… Viure en confiança no crec que sigui possible, si no es viu en comunitat.

    En la comunitat coneixes al altre, hi confies, saps quan necessita ajuda i en quina mida. Això és impossible amb gent que viu a 10 o 20 km, perquè no coneixes la seva vida ni la seves circumstàncies.

    Per a mi la sortida hi és més alguna cosa que sembla ha sorgit de forma natural a Argelaguer i al Banc de Temps en concret:
    “et conec, sé ell que necessites, i ho faig per tú. Demà ja et demanaré quan et necessiti, i sé que hi estaràs ahí per ajudar-me, perquè et conec i sé que puc confiar en tú.”

    Si això ho fem tots al nostre petit cercle, s’acabaran unint molts petits cercles a tot arreu. Però sense que calgui que em preocupi de gent desconeguda a 20 km, perquè no funcionarà. No és la manera de fer natural, i crec que així no durarà gaire. En el fons és tot molt més senzill; sense tanta organització, tanta globalització, …

    I un altra reflexió:
    Es va dir durant la trobada que la nostra riquesa no són els bens, si no les capacitats de cadascú. Pot ser jo aniria més enllà i diria que la nostra riquesa són els nostres valors com éssers humans.
    No es valoraria a les persones pel que saben fer(capacitats), perquè hi ha persones que no tenen capacitats o coneixements massa concrets. Simplement se’ls valoraria perquè són humanes, si ho són de debò (valors), perquè saben escoltar, són persones íntegres, serenes o coherents, o estan al teu costat quan ho necessites… Aquest és l’autèntic valor de cadascú.

Deixa una resposta a Selene Cancel·la la resposta