Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Nota (2025): Aquesta entrada es va publicar originalment el 2013. Al final del text hi trobaràs una actualització amb dades recents sobre el consum de llet, noves evidències científiques i tendències actuals.

A Espanya, el consum de llet de vaca és aproximadament de 115 litres per persona i any, el que equival a poc més d’un got diari. Aquesta xifra converteix la llet en un dels aliments més consumits de la nostra societat.

La llet de vaca (i altres llets d’origen animal) és una rica font de calci, essencial per als ossos i les dents. A més, conté proteïnes d’alt valor biològic i altres nutrients (vitamines, àcids grassos…) que poden ser beneficiosos per a la salut. Tanmateix, una part important de la comunitat científica considera que el consum de llet no només no és necessari, sinó que fins i tot pot tenir efectes negatius sobre la nostra salut.

A qui hem de fer cas? A continuació, alguns punts a considerar:

1. Relació amb el càncer
   La llet augmenta els nivells d’IGF-1 en sang, un factor de creixement que s’associa amb el desenvolupament de cèl·lules canceroses. Per exemple, el tamoxifè, un medicament per al càncer de mama, actua com a inhibidor de l’IGF-1.

2. Efectes sobre el sistema nerviós
   La caseïna, la principal proteïna de la llet, es descompon en casomorfines, substàncies derivades de la morfina, dins del mateix sistema digestiu. Aquestes tenen efectes sedants i poden influir en l’estabilitat emocional.

3. Acidesa metabòlica i efectes sobre els ossos
   Pel seu alt contingut en proteïnes animals i fòsfor, la llet pot afavorir l’acidesa metabòlica. Algunes publicacions indiquen que els lactis redueixen el pH de la sang, provocant que el calci dels ossos es mobilitzi cap a la sang per compensar aquesta acidesa, la qual cosa s’associa amb pedres renals i altres problemes ossis.

4. Absorció del calci
   L’absorció del calci de la llet depèn d’un enzim anomenada quimosina, que només s’expressa durant la lactància materna en humans. Algunes investigacions suggereixen que l’absorció màxima del calci de la llet pot ser només del 13%, i en alguns casos, propera al 0%. A més, no hi ha evidència concloent que el consum de llet previngui l’osteoporosi.

5. Impacte sobre el sistema immunitari
   La llet pot influir negativament en el sistema digestiu, i això afecta el sistema immunitari (Common Mucosal Immune System). En nens, s’ha relacionat amb otitis recurrents i amigdalitis, i en adults, moltes persones experimenten millores digestives en reduir o eliminar els làctics de la seva dieta.

La llet d’avui no és la dels nostres avis

Avui dia, la industrialització ha transformat la producció de llet, fent-la més deshumanitzada per als animals. La llet que consumim conté residus d’antibiòtics i altres medicaments administrats al bestiar per mantenir-los en condicions sanitàries acceptables.

Davant d’això, es podria concloure que el consum de làctics no és imprescindible i que la seva eliminació de la dieta pot beneficiar moltes persones que pateixen problemes digestius, intestinals o del sistema immunitari (colitis ulcerosa, bronquitis, èczemes, etc.).

En un món en decreixement, amb el petroli cada cop més escàs i car, la reducció del consum de làctics i altres productes d’origen animal esdevindrà més comuna. És important començar a prendre consciència i fer els primers passos en aquesta direcció.

D’altra banda, he observat que alguns bars i restaurants ja ofereixen beguda de soja com a alternativa a la llet. Sabeu si algun bar d’Argelaguer ofereix aquesta opció?

---

Actualització (2025): Noves dades i tendències sobre el consum de llet

Des de l’original publicació d’aquesta entrada (2013), el consum de llet de vaca a Espanya ha canviat significativament. Segons dades recents, el consum anual per càpita ha baixat fins als 70-80 litres (font: Ministeri d’Agricultura, 2023), un descens atribuït a l’auge de les alternatives vegetals, preocupacions per la salut i canvis en els hàbits alimentaris.

Salut i evidències científiques recents

• IGF-1 i càncer: Estudis com els de la World Cancer Research Fund (2022) indiquen que, tot i que la llet pot elevar l’IGF-1, no hi ha proves concloents que el seu consum moderat augmenti significativament el risc de càncer en persones sanes.
• Ossos i osteoporosi: Les últimes metaanàlisis (BMJ, 2023) confirmen que la llet no prevé fractures per si sola, però pot ser una font útil de calci en dietes pobres en vegetals fosfatats.
• Intoleràncies i microbiota: S’ha aprofundit en la relació entre els làctics i problemes digestius (com la intolerància a la lactosa o sensibilitat a la caseïna), però també s’ha descobert que els fermentats (iogurt, quefir) poden beneficiar la salut intestinal (Nutrients, 2023).

Canvis en la producció i alternatives

• La llet actual està més controlada en residus d’antibiòtics (gràcies a normatives europees més estrictes), però la ramaderia intensiva segueix sent qüestionada per raons ètiques i mediambientals.
• Les begudes vegetals (civada, soja, ametlla) han crescut en qualitat i varietat, amb opcions enriquides en calci i vitamina D, convertint-se en una alternativa viable per a molts consumidors.

Recomanacions actuals

• Si no tens intoleràncies, el consum moderat de làctics (especialment fermentats) pot ser part d’una dieta equilibrada, però no és imprescindible.
• Si optes per eliminar-los, assegura’t d’incloure fonts alternatives de calci (bròquil, cols, albergínies, sèsam) i vitamina D (exposició solar, bolets, peix gras).
• Per a qui prioritzi la sostenibilitat, les opcions ecològiques o les alternatives vegetals locals (com llet d’avellana catalana) redueixen l’impacte ambiental.

El debat sobre la llet segueix obert, però avui disposem de més informació per triar amb consciència. La clau, com sempre, és adaptar l’alimentació a les necessitats individuals i al context global.

¿I tu, has reduït o canviat el consum de làctics en els últims anys? Comparteix la teva experiència! 🌱