Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.

El divendres 22 de juny, l’Ajuntament d’Argelaguer va presentar una proposta per construir sis habitatges unifamiliars a preu de cost. Aquest projecte es basa en la creació d’una cooperativa d’habitatges formada per les mateixes persones interessades, eliminant així el benefici per al venedor.

Un model caduc davant la nova realitat

Tot i que la iniciativa es presenta com una oportunitat per accedir a l’habitatge, en realitat repeteix el mateix esquema tradicional: propietat privada, hipoteques elevades i un model de creixement que ignora la situació actual. Els fracassos de promocions anteriors, com les de la urbanització de Can Jan i la dels pisos de la plaça de la Generalitat, no semblen haver servit d’experiència.

El regidor Laguno va defensar el projecte afirmant que és una “oportunitat única d’adquirir un habitatge ampli a preu reduït i amb garantia de preu tancat”, però aquesta visió ignora la crisi econòmica, l’esgotament del model d’expansió urbanística i la necessitat d’explorar alternatives reals d’habitatge sostenible i accessible.

A més, es justifica la construcció amb l’argument de fomentar el creixement del poble (4-5 famílies per any) per evitar el tancament de l’escola i mantenir serveis públics. Però aquest discurs és una repetició d’errors del passat: urbanitzacions sobredimensionades, infraestructures insostenibles i un model de desenvolupament que no s’adapta al context actual de crisi energètica i econòmica.

Alternatives viables 

En lloc de perpetuar aquest model, seria més sensat adoptar propostes realment sostenibles. Com suggereix en Julian M., una alternativa seria convertir les parcel·les de la urbanització de Can Jan en horts per als veïns, fomentant així l’autosuficiència alimentària i donant un ús real i eficient a aquests espais.

El passat ha demostrat que la construcció massiva no és la solució. En comptes de continuar amb polítiques que simplement endarrereixen el problema (kicking the can down the road, com diuen els anglesos), cal repensar el futur de l’habitatge a Argelaguer amb una perspectiva més realista i sostenible.