La Dieta Climàtica (Amigas de la Tierra, 2025) proposa una alimentació saludable i sostenible per combatre la crisi climàtica i social. Aquest model agroecològic prioritza productes locals, vegetals i de temporada, triplicant el consum de llegums, doblant el de verdures i reduint la carn i el sucre. Redueix un 91% l’energia no renovable, un 125% les emissions de GEI i crea ocupació local. Inspirada en la dieta mediterrània, millora la salut i enforteix la sobirania alimentària, convertint cada àpat en un acte per un futur resilient.

---

Menjar com a eina de transformació

En un món marcat per la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i les desigualtats socials, el que mengem cada dia es converteix en un acte amb un profund impacte polític, ecològic i social. La Dieta Climàtica proposada per l’informe Guía para una Dieta Climática d’Amigas de la Tierra (2025) ofereix una oportunitat única per alinear els nostres hàbits alimentaris amb la salut de les persones i del planeta. Aquest model alimentari, basat en principis agroecològics, no només aborda els reptes ambientals, sinó que també promou una alimentació més saludable i arrelada al territori.

El sistema agroalimentari globalitzat, caracteritzat per la industrialització i l’exportació massiva, ha contribuït a problemes greus com la desforestació, l’esgotament dels sòls, la contaminació de l’aigua i l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI). A més, ha fomentat dietes riques en productes ultraprocessats i proteïnes animals, que disparen els casos d’obesitat i malalties cròniques com la diabetis tipus 2 o les malalties cardiovasculars. Adoptar la Dieta Climàtica pot ser una eina poderosa per construir un futur resilient i respectuós amb els límits planetaris.

L’escenari agroecològic: un sistema alimentari sostenible

L’informe Guía para una Dieta Climática proposa una transició cap a un sistema agroecològic que prioritzi la producció i el consum d’aliments saludables, locals i respectuosos amb el medi ambient. Aquest model es basa en tres pilars fonamentals:

1. Producció agroecològica: S’eliminen els fertilitzants i pesticides químics, substituïts per pràctiques que afavoreixen la biodiversitat, com l’ús de varietats locals i rotacions de cultius amb lleguminoses que enriqueixen el sòl amb nitrogen. L’energia renovable, com la solar o el bioetanol autoproduït, es fa servir per al regadiu i la maquinària agrícola. A més, la ramaderia es vincula al territori, eliminant la dependència de pinsos importats i prioritzant sistemes extensius que respectin la capacitat de càrrega del sòl.
2. Canvis en la dieta: La Dieta Climàtica proposa triplicar el consum de llegums, doblar el de verdures, augmentar un 50% el de fruites i reduir a la meitat el consum de sucre. El consum de carn es redueix dràsticament, ajustant-se a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), que aconsellen un màxim de tres racions setmanals. Les importacions es limiten a productes no cultivables localment, com el cafè o el cacau, per minimitzar l’impacte ambiental.
3. Reducció del malbaratament alimentari: Es planteja una disminució del 50% en les pèrdues i el desaprofitament d’aliments, un aspecte clau per optimitzar els recursos disponibles i reduir la pressió sobre el sistema alimentari.

Aquestes transformacions són especialment rellevants per a comunitats com Argelaguer, on la proximitat al territori i el compromís amb la sobirania alimentària poden facilitar l’adopció de pràctiques agroecològiques i la promoció de circuits curts de comercialització.

Beneficis ambientals i socials de la Dieta Climàtica

Els resultats de l’escenari agroecològic descrits a l’informe són impressionants. En comparació amb el sistema alimentari actual, la Dieta Climàtica aconseguiria:

• Reducció del 91% en l’ús d’energia no renovable, gràcies a l’ús d’energies renovables i a la menor dependència de productes importats.
• Disminució del 125% en les emissions netes de GEI, incloent-hi el segrest de carboni en sòls i biomassa, fet que converteix l’agroecologia en una eina clau per mitigar el canvi climàtic.
• Reducció del 34% de la superfície agrícola necessària, amb una caiguda del 91% de la terra “importada” d’altres països, evitant així la desforestació i l’explotació de recursos en regions vulnerables.
• Increment del 76% en l’ocupació agrària local, amb la creació de més de 400.000 llocs de treball al sector primari, especialment en el cultiu de lleguminoses, hortalisses i ramaderia extensiva. A Argelaguer, aquest augment d’ocupació podria revitalitzar l’economia local i enfortir el teixit rural.

Aquests impactes demostren que la transició agroecològica no només és viable, sinó que també ofereix beneficis tangibles per al medi ambient i la societat.

Millores nutricionals per a la salut

Més enllà dels beneficis ambientals, la Dieta Climàtica millora significativament la qualitat nutricional de l’alimentació. Segons l’informe, aquest model alimentari augmenta la ingesta de nutrients essencials com:

• Fibra: Passa de 17 g/dia a 29 g/dia, gràcies al consum elevat de fruites, verdures i llegums.
• Ferro: Augmenta de 18 mg a 22 mg, beneficiant especialment grups amb necessitats més altes, com dones en edat fèrtil.
• Magnesi: Passa de 584 mg a 705 mg, clau per a la salut òssia i muscular.
• Vitamines A i C: Augmenten significativament, reforçant el sistema immunitari i la salut visual.
• Menor exposició a cadmi: Es redueix a la meitat (de 16,9 µg a 8,4 µg), minimitzant l’acumulació d’aquest metall tòxic que pot afectar el fetge i els ronyons.

A més, la Dieta Climàtica redueix els greixos saturats (de 47 g a 26 g) i manté nivells saludables d’omega-3, gràcies a la producció ecològica i la ramaderia extensiva. Tot i això, l’informe apunta que tant la dieta actual com la climàtica presenten deficiències en calci i vitamina A, encara que la Dieta Climàtica s’acosta més a les recomanacions nutricionals.

Inspiració en la dieta mediterrània i la salut planetària

La Dieta Climàtica s’inspira en la dieta mediterrània, profundament arrelada a la cultura catalana, i en la dieta de salut planetària proposada per la Comissió EAT-Lancet. Prioritza aliments vegetals, frescos i de temporada, com tomàquets, cebes, enciams, bròcoli i coliflor, amb un augment significatiu en el consum de llegums com els cigrons les llenties i les mongetes. L’oli d’oliva, un pilar de la cuina mediterrània, passa de 20 g a 42 g diaris, substituint olis menys sostenibles com el de palma o soja.

Pel que fa a la proteïna animal, la dieta redueix dràsticament el consum de porc (de 115 g a 17 g/dia) i pollastre (de 42 g a 9 g/dia), mentre augmenta lleugerament el de carn d’oví i caprí, més alineada amb pràctiques extensives. Els làctics de vaca es redueixen a favor dels de cabra i ovella, i el consum de peix s’ajusta a recomanacions saludables, amb una lleu disminució en espècies com cefalòpodes i crustacis.

Segons el qüestionari PREDIMED, la Dieta Climàtica millora l’adhesió a la dieta mediterrània, passant de 4 punts (baixa qualitat) a 9 punts (qualitat mitjana-alta). Per assolir una adherència òptima, caldria augmentar el consum de fruita, peix i fruits secs, i reduir encara més el sucre.

Menús pràctics per a Argelaguer

Per fer tangible aquesta proposta, l’informe inclou menús setmanals adaptats a les temporades primavera-estiu i tardor-hivern, amb ingredients locals i de temporada. Per exemple, un dia d’estiu podria incloure un esmorzar amb pa integral, tomàquet i oli d’oliva; un dinar amb pèsols i cigrons i una mica de pernil; i un sopar amb pasta integral amb espàrrecs i bolets. A l’hivern, es podria gaudir d’una crema de carabassa amb un sopar de coliflor a l’ajoarriero. Aquests menús, pensats per a adults de 16 a 60 anys, es poden adaptar a altres grups d’edat amb factors de conversió específics.

Un futur sostenible

Adoptar la Dieta Climàtica no és només una qüestió de salut personal, sinó un compromís amb la sobirania alimentària, la justícia social i la lluita contra el canvi climàtic. Cada àpat es converteix en un acte de resistència contra un sistema alimentari insostenible i una aposta per un futur on la salut de les persones i del planeta vagin de la mà. Aquest canvi requereix suport institucional, però també la participació activa de la comunitat per promoure mercats locals, horts comunitaris i pràctiques agroecològiques.

Font: Amigas de la Tierra. (2025). Guía para una Dieta Climática.
Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊