L’informe 2026 de l’Energy Institute Statistical Review of World Energy —la seva 75a edició, elaborada juntament amb Ember, Kearney i KPMG— confirma la tendència que ja assenyalàvem: les renovables modernes, sobretot la solar, creixen a un ritme espectacular. Però, un cop més, aquest creixement s’afegeix al consum fòssil global en lloc de substituir-lo. El sistema energètic mundial continua sent, per damunt de tot, un sistema fòssil.

---

2025: un any de rècords… fòssils i renovables alhora

El 2025 el subministrament total d’energia (TES) mundial va superar els 600 EJ, un 1,7% més que el 2024, prolongant la tendència estructural a l’alça de la demanda energètica. Per primera vegada fora d’un any de recessió, les renovables van ser la principal font individual d’aquest creixement del TES, amb la solar aportant el 71% d’aquest increment.

És una notícia positiva, però convé llegir-la en el seu context real: els combustibles fòssils van continuar creixent en termes absoluts i van continuar representant el 86% del subministrament energètic mundial. Totes les fonts d’energia, sense excepció, van augmentar el 2025.

En electricitat, la generació solar va créixer un 30% i ja va assolir el 8,7% de la generació elèctrica mundial, superant per primera vegada l’eòlica (8,4%) i acostant-se a la nuclear (8,8%). L’eòlica, per la seva banda, va créixer un 8,2%. L’emmagatzematge en bateries a escala de xarxa també es va disparar: +66% fins als 302 GW instal·lats a nivell global, amb la Xina concentrant pràcticament la meitat d’aquesta capacitat.

Un món cada cop més fragmentat, no més equitatiu

L’informe de 2026 insisteix en una idea clau: ja no existeix un únic camí de transició energètica, sinó estratègies nacionals divergents mogudes per un mateix objectiu —la seguretat energètica— però amb receptes oposades:

• La Xina desplega renovables a una escala sense precedents (315 GW de solar instal·lats només el 2025, el triple de tota la capacitat solar alemanya) mentre acumula reserves de carbó, petroli i gas com a coixí de seguretat.
• Els Estats Units consoliden el seu paper com a superpotència exportadora de petroli i gas, i el 2025 van augmentar un 10% el seu consum de carbó en encarir-se el gas.
• Europa redueix la seva dependència fòssil i avança en renovables (11% del mix energètic, amb un creixement mitjà del 5,4% anual en l’última dècada), però s’enfronta a noves dependències de minerals crítics i de GNL importat.
• L’Orient Mitjà inverteix alhora en expansió d’hidrocarburs i en energia neta, tot i que les renovables continuen representant menys de l’1% del seu subministrament malgrat créixer un 39% interanual, el ritme més ràpid del planeta.

Aquesta fragmentació confirma el que ja apuntàvem en la lectura de l’informe anterior: no hi ha un model global compartit de transició, sinó respostes dispars segons els interessos geoestratègics de cada bloc.

El xoc d’Ormuz: la vulnerabilitat estructural al descobert

La dada més inquietant de l’informe 2026 és geopolítica: el tancament efectiu de l’estret d’Ormuz a començaments de 2026, arran de l’esclat d’hostilitats a l’Orient Mitjà, va tallar de cop les exportacions de petroli i gas del golf Pèrsic. El mateix informe ho compara amb els xocs petroliers dels anys setanta, que van alterar permanentment la trajectòria del consum mundial de petroli durant tota una dècada.

El missatge de fons és el mateix que fa anys que repetim des del decreixement: un sistema energètic hiperdependent de rutes de subministrament globalitzades i de combustibles fòssils concentrats geogràficament és, per definició, un sistema fràgil. Ni tan sols el desplegament rècord de renovables ha aconseguit, encara, desactivar aquesta vulnerabilitat estructural.

Sis límits que l’informe 2026 torna a confirmar

1. No substitueixen, s’hi afegeixen. El TES fòssil continua pujant en termes absoluts; la solar i l’eòlica cobreixen sobretot el nou consum, no desplacen el vell.
2. Dependència de la infraestructura fòssil i de minerals crítics. El mateix informe assenyala que la resiliència de les cadenes de subministrament de components manufacturats i minerals és ara «una prioritat clau» davant el creixement de l’electrificació.
3. Els sistemes no escalen al mateix ritme que la generació. Kearney ho adverteix explícitament: la xarxa, l’emmagatzematge i la flexibilitat no creixen tan de pressa com la generació renovable, cosa que en limita l’impacte real sobre el sistema.
4. Repartiment desigual i concentrat. Àsia-Pacífic concentra ja el 46% del subministrament renovable mundial, però continua sent també la regió que més carbó consumeix (el 83% del carbó mundial), amb l’Índia i la Xina al capdavant.
5. Emissions que no paren de créixer. Les emissions globals de CO2 del sector energètic van augmentar un 1,1% el 2025, fins als 35.806 milions de tones; més d’un terç d’aquest increment va venir només dels Estats Units.
6. La demanda total no para de créixer. Ni tan sols un any de creixement renovable rècord ha aconseguit que el consum global de combustibles fòssils comenci a baixar; totes les fonts, fòssils i renovables, van augmentar alhora el 2025.

La mateixa conclusió, un any després

L’informe de 2026 certifica, amb dades encara més contundents que el de l’any anterior, allò que ja dèiem aleshores: les renovables poden i han de jugar un paper central en la transició, però no poden sostenir per si soles un model basat en el creixement continu del consum energètic. El mateix sector reconeix que la pregunta ja no és si les renovables poden créixer —és clar que sí, i a un ritme espectacular— sinó si el conjunt del sistema, i sobretot la demanda, pot i vol adaptar-se a aquests límits.

Des d’Argelaguer en Transició continuem defensant les mateixes línies de fons:

• Reduir la demanda energètica global, especialment als països del Nord global.
• Impulsar models descentralitzats i comunitaris de generació, davant la lògica de macroprojectes i concentració geopolítica que mostra l’informe.
• Prioritzar la sobirania energètica local davant la competència geoestratègica entre blocs.
• Repensar quins usos energètics són realment necessaris, en lloc d’assumir que tot creixement del consum és legítim.

Un any més, la clau no és només amb què generem l’energia, sinó per a què, com i per a qui.

Descarrega’t:
2026 Statistical Review of World Energy

Entrades anteriors d’aquesta sèrie dedicada a l’anàlisi de l’estat actual de les diferents fonts d’energia al món:

• Qui exportarà petroli quan els exportadors el necessitin per ells?
• El retorn global del carbó 
• El gas natural. El fals aliat de la transició energètica
• L’energia hidroelèctrica: el sostre invisible d’una renovable limitada
• Energia nuclear: estabilitat aparent, declivi estructural

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊