L’augment constant de la temperatura global està afectant greument el nostre territori, amb onades de calor més freqüents, afectacions en la salut i l’ecosistema, i un futur incert per a l’agricultura i la vida quotidiana. Cada dècima de grau que sumem té conseqüències molt reals i devastadores. No ens podem permetre resignar-nos: cal actuar a nivell local i global per frenar aquest escalfament i protegir el nostre futur. Cada grau importa. I molt.

---

L’estiu passat, el de 2025, va ser insuportable. A Argelaguer vam viure una onada de calor prematura a finals de juny que es va allargar durant bona part del juliol. Temperatures de més de 40 °C en ple dia, nits tropicals que no baixaven dels 25, i una sensació general de fatiga i esgotament entre les persones, els animals i la vegetació. I el més preocupant de tot és que ja no podem dir que sigui una excepció.

L’augment sostingut de la temperatura global no és una dada abstracta que afecta només els pols o les grans ciutats. Cada dècima de grau afegida al termòmetre del planeta té conseqüències directes sobre la nostra salut, els ecosistemes, l’agricultura, l’aigua i la capacitat de viure amb una certa comoditat al nostre territori.

Una escalada que sembla imparable

Des de fa dècades, la comunitat científica ens adverteix: cada grau de més representa un pas més cap al desequilibri climàtic. Quan el 2015 es va signar l’Acord de París, es va fixar com a límit “segur” un augment d’1,5 °C respecte a l’era preindustrial. Però ja estem fregant aquesta xifra de manera sostinguda, i alguns mesos del 2023, 2024 i 2025 ja l’han superada àmpliament. L’any 2023 va ser el més càlid mai registrat fins al moment, i tot apunta que aquesta tendència continuarà.

Aquest augment pot semblar petit, però no ho és gens. Per exemple, amb només un grau més, el nombre d’onades de calor s’ha triplicat a Europa. Amb dos graus més, s’espera que l’agricultura mediterrània entri en col·lapse en moltes zones. I amb tres graus, es parla d’un risc greu per a la salut pública i la viabilitat de moltes regions com les coneixem avui.

El que ja vivim

A casa nostra, les conseqüències són cada cop més visibles:

• Les vinyes i els oliverars pateixen estrès hídric i maduracions avançades.
• Els boscos mostren signes de debilitament i augmenten els incendis forestals.
• Les persones grans, les criatures i els col·lectius vulnerables pateixen més cops de calor i problemes respiratoris.
• Els rius i rieres tenen cabals críticament baixos durant més mesos a l’any.

Tot això no és un futur hipotètic. És el present. I cada augment addicional agreujarà encara més aquestes condicions.

No ens podem permetre la resignació

Podríem pensar que aquest és un procés inevitable i que només ens queda adaptar-nos. Però no és cert. Cada fracció de grau que aconseguim evitar implica salvar vides, protegir ecosistemes i guanyar temps per adaptar-nos amb justícia i dignitat.

Això vol dir dues coses. Primer, cal exigir responsabilitats polítiques i empresarials per deixar enrere un model basat en combustibles fòssils, consum desmesurat i urbanisme expansiu. I segon, cal canviar nosaltres també, a nivell local i personal, les dinàmiques quotidianes que contribueixen a aquest escalfament: l’ús intensiu del cotxe, el turisme massiu, el malbaratament energètic, la hiperproducció i el menjar transportat milers de quilòmetres.

Cada dècima compta

La lluita contra l’escalfament global no és una cursa d’herois, sinó una suma de gestos, de decisions col·lectives, de transformacions comunitàries. A Argelaguer, com arreu, hem de fer front al repte amb responsabilitat i esperit de solidaritat. No podem canviar-ho tot sols, però tampoc no podem quedar-nos de braços plegats mentre el planeta crema.

Quan aquest estiu ens porti, inevitablement, una altra onada de calor, recordem que no és un fenomen natural més. És el resultat d’un model econòmic insostenible. I també és un crit d’alerta. Cada grau importa. I molt.