L’informe 2025 de l’Energy Institute confirma que el consum mundial de carbó ha augmentat, liderat per la Xina i l’Índia, mentre que Europa i els EUA redueixen tímidament el seu ús. El carbó és encara la principal font d’electricitat a escala global i l’origen de les majors emissions de CO₂. La transició energètica no pot basar-se només en renovables: cal reduir el consum global d’energia i abandonar progressivament aquest combustible si volem evitar un col·lapse climàtic.

---

En ple segle XXI, amb crisis climàtiques i pactes internacionals sobre la taula, el carbó continua sent el combustible fòssil més utilitzat per generar electricitat al món. Segons l’informe 2025 de l’Energy Institute, el 2024 es va assolir un nou rècord mundial de consum de carbó, amb 165 Exajoules (EJ), i un creixement de l’1% respecte a l’any anterior. Una dada que xoca frontalment amb els objectius de descarbonització global.

📊 Un creixement desigual, però alarmant

El creixement no és homogeni. El 83% del consum mundial de carbó es concentra a la regió Àsia-Pacífic, i dins d’aquesta regió, la Xina n’absorbeix el 67%. En altres paraules, la Xina consumeix més carbó que tot el món junt fora d’Àsia. I tot i les inversions en renovables, encara genera el 54,7% de la seva electricitat amb carbó.

Electricitat a la República Popular Xina en 2025. Font: https://lowcarbonpower.org

L’Índia, per la seva banda, va augmentar un 4% el consum de carbó el 2024 i representa el 68.6% del seu mix elèctric el 2025, i ja empata amb el conjunt de la CEI (ex-URSS), Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i Europa. Aquest desplaçament del centre de gravetat cap a Àsia fa que les emissions globals per ús de carbó no només no disminueixin, sinó que continuïn creixent.

Electricitat a la India en 2025. Font: https://lowcarbonpower.org

🇪🇺 Europa: reducció lenta però sostinguda

Europa va reduir el seu consum de carbó en un 7% el 2024. El 2023, per primera vegada, el carbó va representar una fracció menor que l’energia nuclear en la demanda energètica europea. Aquesta dada és positiva, però insuficient si tenim en compte que el continent encara depèn parcialment del carbó en països com Alemanya o Polònia, especialment en moments de crisi energètica com el conflicte amb Rússia.

🇺🇸 Estats Units: transició estancada

Als Estats Units, la tendència de substitució del carbó per gas natural i renovables s’ha alentit. Malgrat que el consum de carbó ha disminuït respecte a màxims històrics, el 2024 va tornar a créixer lleugerament, reflectint una transició energètica inestable, marcada per la política interna i la resistència a tancar instal·lacions contaminants abans d’hora.

🔥 Producció i oferta sobrera: el cas asiàtic

Des de fa tres anys consecutius, la producció de carbó a la regió Àsia-Pacífic ha superat la seva pròpia demanda interna, generant un excedent. El 2024, aquest superàvit va ser el més alt registrat fins ara. Això significa que hi ha carbó disponible per exportar, i mercats disposats a comprar-lo, especialment a països que no poden garantir subministrament elèctric estable sense recórrer a centrals tèrmiques.

❗ Riscos estructurals: clima i dependència

• El carbó és el combustible fòssil que genera més emissions de CO₂ per unitat d’energia.
• El seu ús massiu compromet els objectius climàtics globals i ens allunya del límit d’1,5 °C.
• La dependència del carbó com a recurs assequible i local a molts països empobrits reforça la seva persistència, però també afavoreix els cercles de pobresa energètica i contaminació.
• Tot i les inversions en renovables, la major part del creixement energètic mundial encara es cobreix amb fòssils, i el carbó continua tenint un pes dominant.

🌱 Alternatives i límits de la transició

L’informe destaca que, tot i que les renovables creixen ràpidament (un 9% el 2024), no poden compensar per si soles el creixement de la demanda mundial. I sovint, l’augment d’energia solar o eòlica no comporta una reducció real en el consum de fòssils, sinó que simplement s’hi afegeix.

Per això, la veritable transició hauria d’incloure una reducció de la demanda total d’energia, cosa que cap gran economia no està disposada a assumir.

El carbó no és un recurs del passat, sinó una trampa del present. La seva aparent abundància i la facilitat d’extracció fan que continuï sent atractiu per a molts governs, però el seu impacte climàtic és inassumible.

Si no volem caure en un col·lapse ambiental i energètic, cal posar fi a l’ús del carbó de manera planificada, justa i global, prioritzant la reducció de consum, l’eficiència energètica i un canvi radical en els valors de desenvolupament i benestar.

Descarrega’t:
2025 Statistical Review of World Energy

Entrades anteriors d’aquesta sèrie dedicada a l’anàlisi de l’estat actual de les diferents fonts d’energia al món:

• Qui exportarà petroli quan els exportadors el necessitin per ells?