L’Associació de Veïns d’Argelaguer, amb el suport d’Argelaguer en Transició, ha presentat una carta a l’Ajuntament demanant un pla municipal de sobirania alimentària i energètica amb mesures concretes, pressupost i calendari. La iniciativa neix de la preocupació davant la fragilitat creixent dels sistemes globals d’energia i alimentació i de la necessitat de començar a construir municipis més resilients, autònoms i preparats per a un futur marcat per la incertesa energètica, climàtica i econòmica. El proper pas serà una xerrada oberta per compartir la proposta amb el conjunt del poble.

---

Fa uns dies, l’Associació de Veïns d’Argelaguer va presentar oficialment a l’Ajuntament una carta demanant l’elaboració d’un pla municipal de sobirania alimentària i energètica amb mesures concretes, pressupost assignat i calendari d’execució.

La iniciativa ha estat impulsada conjuntament amb Argelaguer en Transició i parteix d’una constatació cada vegada més evident: la nostra vida quotidiana depèn d’uns sistemes globals extremadament fràgils per cobrir necessitats bàsiques com l’energia o l’alimentació.

Durant dècades hem viscut assumint que els combustibles, els aliments, els fertilitzants o el transport arribarien sempre amb normalitat. Però aquesta aparent estabilitat depèn d’una xarxa global molt complexa, vulnerable a conflictes geopolítics, crisis energètiques, tensions climàtiques i problemes logístics. Quan l’estiu passat els preus del combustible van disparar-se arran de les tensions al golf Pèrsic, o quan les cadenes de subministrament van col·lapsar durant la pandèmia, vam tenir un avís clar: la dependència total és una vulnerabilitat real.

Davant d’aquesta situació, sovint es pensa que només els grans governs poden actuar. Però moltes de les eines més útils per reduir vulnerabilitats existeixen precisament a escala municipal. Els ajuntaments poden actuar sobre l’urbanisme, la mobilitat, la compra pública, l’eficiència energètica, els horts comunitaris, el suport als productors locals i la promoció de comunitats energètiques. I sobretot, tenen una cosa que les grans estructures sovint han perdut: proximitat real amb el territori i amb la ciutadania.

La carta presentada a l’Ajuntament no pretén oferir solucions màgiques ni prometre una autosuficiència absoluta. El que planteja és començar a caminar en una direcció més resilient i menys dependent. Ho fa a través de cinc demandes.

---

1. Diagnòstic municipal de vulnerabilitat

Abans de planificar res, cal entendre el punt de partida. La primera demanda és que l’ajuntament elabori un diagnòstic de vulnerabilitat energètica i alimentària que respongui quatre preguntes: d’on prové l’energia que consumim i quina part podria generar-se localment; quin origen tenen els aliments que mengem; quina capacitat productiva local existeix avui —terres cultivades, explotacions actives— i quina ha quedat abandonada; i quins són els principals punts crítics davant una interrupció del subministrament extern.

Un diagnòstic d’aquestes característiques no requereix una inversió enorme. En molts casos es pot elaborar amb dades ja existents —padró, cadastre, consums municipals, censos agraris— complementades amb treball de camp senzill. Alguns municipis similars l’han fet amb el suport de la Diputació o de grups universitaris, sense cost significatiu.

El valor del diagnòstic no és només informatiu: és el document que permet establir objectius realistes, prioritzar actuacions i mesurar si les coses milloren. Sense un punt de partida definit, qualsevol pla posterior manca de base.

2. Pla de sobirania alimentària

La sobirania alimentària no és una qüestió d’estil de vida. És, fonamentalment, una qüestió de seguretat comunitària. Un municipi que produeix una part significativa dels seus aliments pot seguir funcionant quan les cadenes de subministrament externes s’interrompen. No es tracta de fer marxa enrere en el temps: es tracta de reconèixer que la dependència total és una vulnerabilitat, i que reduir-la és una decisió de gestió prudent.

Les línies d’acció proposades són quatre: el foment de l’agricultura de proximitat, identificant terres cultivables en desús i facilitant que tornin a ser productives; els horts comunitaris, eines eficaces no només per produir aliments sinó per generar vincles i transmetre coneixement pràctic; el suport als productors locals existents, amb visibilitat, accés a mercats i acompanyament; i els circuits curts de comercialització, que permeten que el producte de proximitat arribi al consumidor sense intermediaris que n’encareixen el preu.

3. Pla de transició energètica municipal

La tercera proposta és desenvolupar un pla orientat a reduir la dependència dels combustibles fòssils, millorar l’eficiència en el consum i fomentar la generació renovable local.

Els tres objectius es reforcen mútuament. Consumir menys energia —millorant l’aïllament dels edificis municipals, substituint la il·luminació pública per LED, revisant els sistemes de calefacció— és la mesura més eficaç i menys costosa. Generar energia localment implica aprofitar els recursos del territori: instal·lacions d’autoconsum als edificis municipals i, si es donen les condicions, una comunitat energètica local que permeti als veïns participar de la generació i dels beneficis. I substituir progressivament els combustibles fòssils significa orientar les decisions de compra i manteniment municipal cap a alternatives menys dependents del petroli.

En l’àmbit de la mobilitat, la carta demana fer els desplaçaments a peu i en bicicleta més segurs i còmodes, i explorar la millora del transport públic cap als municipis veïns. No es tracta d’eliminar el cotxe, sinó de crear les condicions perquè qui vulgui reduir-ne l’ús pugui fer-ho sense renunciar a la mobilitat.

4. Participació ciutadana real

Qüestions tan importants com la manera en què un municipi s’alimenta i s’abasteix d’energia no es poden decidir únicament des d’un despatx. Els plans elaborats sense participació tendeixen a quedar-se en el paper, perquè no incorporen el coneixement pràctic de qui viu al territori i no generen el compromís necessari per tirar-los endavant.

La carta demana que s’obrin espais de debat públic accessibles a tothom, que la informació circuli de manera clara i entenedora, i que hi hagi mecanismes formals per recollir i incorporar les propostes del veïnat. No es tracta d’organitzar una reunió informativa i donar el procés per participat: es tracta de construir col·lectivament, amb el temps i la serietat que això requereix.

5. Rendició de comptes pública i periòdica

La darrera demanda és la que dona sentit a totes les anteriors: que els compromisos adquirits siguin verificables i que hi hagi rendició de comptes periòdica.

La carta demana que s’estableixin indicadors concrets i comprensibles per a cadascuna de les línies d’actuació: quantes hectàrees cultivades, quin percentatge d’autoconsum energètic, quants productors locals amb suport municipal, quantes persones han participat en els espais de debat. I que cada any, al ple municipal, l’ajuntament presenti un informe públic sobre l’evolució d’aquests indicadors, accessible a qualsevol veí o veïna.

Sense seguiment, els plans més ben intencionats es queden en declaracions. Amb seguiment, fins i tot els passos petits es fan visibles i acumulables. I és el seguiment públic el que converteix una carta en un procés, i un procés en un canvi real.

---

Voleu consultar o adaptar la carta al vostre municipi? La teniu disponible aquí en format PDF. És un document concret, replicable, que qualsevol associació de veïns pot fer seu i presentar al seu ajuntament.

Per explicar la iniciativa i obrir el debat amb el conjunt del poble, properament farem una xerrada informativa al Casal d’Argelaguer. Us hi esperem.

Aquesta iniciativa neix a Argelaguer, però les vulnerabilitats que intenta abordar existeixen a pràcticament tots els municipis. Des d’Argelaguer en Transició animem les persones que comparteixin aquestes inquietuds a portar aquest debat als seus pobles: parlant-ne amb el veïnat, impulsant grups locals, proposant iniciatives als ajuntaments, o simplement posant el tema sobre la taula.

Els grans canvis sovint comencen així: quan una comunitat decideix mirar la realitat de cara i preparar-se conjuntament per al món que ve.