Corporacions, governs i grans fons d’inversió han adoptat el terme agricultura regenerativa. Però, què passa quan aquest concepte transformador és apropiat per continuar fent més del mateix? Aquesta entrada analitza com el capitalisme alimentari ha convertit una proposta radical en una eina de màrqueting verd.
Quan regenerar vol dir continuar degradant
L’agricultura regenerativa va néixer com una alternativa profunda a l’agricultura industrial. Volia anar més enllà de l’etiqueta ecològica o de la reducció de químics. El seu objectiu era restaurar la fertilitat dels sòls, generar ecosistemes vius i promoure economies rurals resilients. Però el capitalisme té una habilitat extraordinària: convertir allò que el qüestiona en una nova oportunitat de negoci.
L’informe Error 404 ens adverteix que el terme agricultura regenerativa ha estat adoptat per grans corporacions com Nestlé, PepsiCo, Danone o Syngenta. Aquestes empreses asseguren estar regenerant el planeta mentre continuen controlant els circuits alimentaris globals i promovent un model basat en monocultius, agroquímics i dependència tecnològica.
De la transformació al maquillatge verd
El fenomen no és nou. Ja va passar amb paraules com sostenible, natural o artesanal. Quan un concepte connecta amb l’interès públic, les empreses se l’apropien, el buiden de contingut i el transformen en eslògan. Això és el que està passant amb la regeneració: se substitueix una part per un tot. Fer una rotació de cultius o cobrir el sòl pot ser suficient per rebre el segell regeneratiu. Mentrestant, es continuen utilitzant agroquímics, es destrueix biodiversitat i s’explota mà d’obra.
És el que l’informe anomena sinècdoque corporativa: presentar accions puntuals com si fossin transformacions profundes, mentre el sistema de base roman intacte.
La regeneració com a estratègia de blanqueig
Les dades mostren que la regeneració s’ha convertit en una moda dins de la responsabilitat social corporativa. Empreses com Danone han creat certificacions pròpies amb punts per bones pràctiques, però que permeten escollir les més fàcils i visibles, deixant de banda les més necessàries i transformadores.
PepsiCo, per exemple, declara haver produït 191.000 tones de vegetals regeneratius i vol arribar a 77.000 hectàrees d’aquí a 2030. Però ho fa integrant pràctiques regeneratives dins del mateix model agroindustrial: fertilitzants, monocultius, intel·ligència artificial i Big Data com a pilars del sistema.
Agroecologia i regeneració: diferències clau
L’informe destaca la importància de diferenciar entre l’agricultura regenerativa original i la versió “corporativa”. L’original comparteix molts principis amb l’agroecologia: entén la terra com un sistema viu, interconnectat i sociocultural. Però la versió corporativa posa l’accent en l’“eficiència ambiental” i deixa de banda aspectes com la justícia social, l’autonomia pagesa o la sobirania alimentària.
És aquí on cal tenir claredat. Les pràctiques regeneratives no són dolentes en si, però cal preguntar-se qui les aplica, amb quina finalitat i amb quin control comunitari.
A la Garrotxa tenim exemples d’agricultura viva, regeneradora i real. No necessitem segells fabricats per corporacions ni gadgets intel·ligents. Necessitem pràctiques vives, compartides, properes. Pràctiques que tornin valor a la terra i dignitat a la pagesia. Apostem per una agroecologia arrelada, crítica i transformadora. Regenerem, sí. Però des de baix, des del poble, des de la terra.
Referència
Aquest article es basa en el capítol 3 La agricultura degenerativa de l’informe Error 404. ¿Preparados para un mundo sin agricultores? de Justicia Alimentaria (2024), que analitza les estratègies de cooptació del concepte regeneratiu per part del capitalisme alimentari.
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 