La nova onada tecnològica proposa una agricultura sense pagesos, sense terra i sense animals. Aquesta entrada analitza les promeses de la producció “indoor”, la carn de laboratori i la robotització del treball agrícola, i en mostra els riscos per a la sobirania alimentària, la biodiversitat i la dignitat del treball rural.

---

De l’agricultura de precisió a la ramaderia smart

En una entrada anterior del blog vam posar en qüestió la suposada eficàcia de l’agricultura de precisió, basada en sensors, algoritmes i dades massives. Ara veiem com aquest model es trasllada també a la ramaderia, sota l’etiqueta de smart farming.

La ramaderia de precisió o smart livestock farming fa servir collars amb GPS, sensors de temperatura, càmeres i micròfons per monitoritzar els animals en temps real: quan mengen, quan dormen, quan es mouen, si tenen estrès o si han de rebre medicació. Tota aquesta informació és processada per sistemes d’intel·ligència artificial que dicten quan alimentar, medicar o inseminar els animals.

A primera vista, sembla una millora de la gestió sanitària i del benestar animal. Però l’informe Error 404 assenyala que la major part d’aquestes tecnologies s’apliquen en entorns intensius, on milers d’animals conviuen en espais reduïts. És a dir, són eines pensades per sostenir un model ja de per si problemàtic, i no per transformar-lo.

El coneixement pràctic del ramader queda subordinat a la màquina. Es deshumanitza la relació amb l’animal i s’estableix una jerarquia digital on només té valor allò que es pot mesurar, enregistrar i optimitzar. De fet, moltes de les dades recollides són propietat de les empreses que subministren els aparells, no de qui cria els animals.

Aquest model representa un pas més cap a l’expulsió de les persones del sistema alimentari, i connecta directament amb el que analitzarem tot seguit: el somni d’una agricultura i una ramaderia sense ni terra, ni animals, ni persones.

El somni d’un camp deshabitat

A mesura que el sistema agroalimentari col·lapsa, la indústria tecnològica hi veu una oportunitat: transformar completament el model agrícola i ramader. La seva visió? Camps sense terra, granges sense animals, i processos agrícoles sense persones. Una mena de natura posthumana governada per dades, màquines i laboratoris.

Aquest futur artificial no és ciència-ficció. Ja s’estan desenvolupant cultius verticals totalment controlats dins de naus industrials, granges robotitzades sense animals vius, i aliments sintètics que substitueixen la feina de la terra, el ramat i la pagesia.

Agricultura “indoor”

La producció agrícola en entorns tancats i controlats —la coneguda indoor farming— es presenta com una solució sostenible: menys aigua, menys pesticides, menys dependència del clima. Però, a quin preu?

Aquest model necessita una infraestructura altament tecnificada, amb costos energètics elevats i materials sofisticats. Substitueix la biodiversitat del sòl per nutrients sintètics, i la llum del sol per LED industrials. En lloc de camps vius i oberts, tenim contenidors de plàstic apilats dins d’un magatzem climatitzat.

És una solució adaptada a l’agroindústria i a les empreses d’alta tecnologia, però profundament aliena a les economies rurals locals. El contacte amb la terra desapareix i, amb ell, el coneixement, la cultura i l’autonomia dels agricultors.

Carn sense animals

Un altre element clau d’aquest nou model és la carn cultivada en laboratori. Es tracta de produir proteïna animal a partir de cèl·lules mare, sense necessitat de criar ni sacrificar animals.

Tot i que es presenta com una alternativa “ètica” i “ecològica”, la realitat és que aquesta tecnologia encara és cara, energèticament intensiva i altament controlada per unes poques corporacions. Les empreses que lideren aquest mercat són les mateixes que han contribuït al fracàs del sistema actual.

El risc és evident: se substitueix una pràctica tradicional i comunitària per una biotecnologia tancada, patentada i centralitzada, que pot eliminar completament la ramaderia extensiva, les pastures i el paper clau dels ramaders en la gestió del territori.

Robotització i deshumanització del camp

El tercer pilar d’aquest model és la substitució de les persones per màquines. L’ús de robots agrícoles —per sembrar, regar, aplicar fertilitzants o collir— està creixent ràpidament. També s’estan dissenyant exoesquelets per als treballadors agrícoles, convertint-los en extensions de la màquina.

Aquesta robotització no busca alleugerir les feines més dures, sinó adaptar els cossos humans al ritme imposat per les màquines. L’objectiu és augmentar l’eficiència i reduir costos, no pas millorar la qualitat de vida al camp.

Es tracta d’un canvi profund: de la pagesia com a ofici viu, arrelat i culturalment significatiu, a una mà d’obra subordinada, sense capacitat d’autogestió ni d’incidència real en el que es produeix.

Un model incompatible amb la vida rural

Aquest model d’agricultura sense terra, sense animals i sense persones no és només tecnològicament dubtós; és socialment inviable. Redueix la pagesia a un obstacle, la diversitat a una anomalia, i el territori a una variable a controlar.

Aquesta visió amenaça la sobirania alimentària, la biodiversitat agrícola i el teixit social dels pobles rurals. És un model pensat des de la ciutat, per empreses tecnològiques que veuen el camp com una línia de codi a optimitzar, no com un ecosistema viu a cuidar.

A Argelaguer, la terra és viva. Té noms, històries i persones que la treballen amb respecte. No deixem que ens venguin un futur desarrelat, sintètic i sense pagesia. Reivindiquem una agricultura humana, basada en la diversitat, el coneixement col·lectiu i la relació amb el territori. Fem que el camp torni a ser lloc de vida.

---

Referència

Aquest article es basa en l’informe Error 404. ¿Preparados para un mundo sin agricultores? publicat per Justicia Alimentaria (2024), que analitza críticament el futur que planteja la tecnificació extrema del sistema agroalimentari.

---

Entrades anteriors d’aquesta sèrie:

• Sèrie Error 404 (I). La trampa de l’agricultura de precisió
• Sèrie Error 404 (0). El col·lapse silenciós del sistema alimentari