La trampa de l’agricultura de precisió

Un dron sobrevola un camp de cultius verds, il·luminat per la llum del matí.

L’agricultura de precisió promet eficiència i sostenibilitat mitjançant dades i tecnologia. Però és realment tan precisa com diuen? Aquesta entrada explora les seves limitacions, costos ocults i riscos socials, i defensa alternatives més arrelades i resilients per a la pagesia local.


Què és l’anomenada agricultura de precisió?

L’agricultura de precisió és un conjunt de tècniques i tecnologies digitals aplicades a la producció agrària amb l’objectiu d’optimitzar els processos agrícoles. Es basa en la recopilació de dades en temps real mitjançant sensors, drons, sistemes GPS i imatges per satèl·lit, que permeten monitoritzar les condicions dels cultius i aplicar insums (aigua, fertilitzants, pesticides) de manera específica i controlada. El seu relat promet més eficiència, menor impacte ambiental i millor rendiment, però la realitat és sovint molt més complexa.

Una promesa de precisió que no sempre es compleix

L’agricultura de precisió es presenta com una solució tecnològica per optimitzar l’ús de recursos com l’aigua, els fertilitzants i els fitosanitaris. Mitjançant sensors, GPS i algoritmes, s’afirma que es pot millorar el rendiment dels cultius i reduir l’impacte ambiental. Tanmateix, aquesta promesa sovint no es materialitza en la pràctica.

Per exemple, els sistemes de posicionament poden tenir errors que varien segons l’operació agrícola. Segons el Grup de Recerca en AgròTIC i Agricultura de Precisió de la Universitat de Lleida, l’error admissible per a la sembra de precisió és inferior a 2 cm, mentre que per a la identificació de parcel·les pot arribar als ±20 m. Aquesta variabilitat pot afectar la qualitat de les operacions agrícoles i, en conseqüència, el rendiment dels cultius.

Costos elevats i barreres d’accés

La implementació de tecnologies d’agricultura de precisió requereix una inversió inicial significativa en equipaments com sensors, drons i programari especialitzat. A més, els costos de manteniment i actualització poden ser elevats. Això representa una barrera important per als agricultors a petita escala, que sovint no poden assumir aquestes despeses.

A més, la manca de formació en tecnologies digitals i la dificultat per gestionar grans volums de dades són obstacles addicionals. Molts agricultors no disposen dels coneixements necessaris per interpretar les dades recollides i prendre decisions informades.

Riscos socials i concentració de poder

L’adopció de l’agricultura de precisió pot afavorir la concentració de terres i recursos en mans de grans empreses agrícoles, en detriment dels petits productors. Això pot augmentar les desigualtats socials i econòmiques en les zones rurals. Un estudi sobre el regadiu de precisió al canal Segarra-Garrigues destaca com aquestes tecnologies poden tenir conseqüències socioecològiques negatives si no es consideren el context socioeconòmic i la governança participativa.

Dependència tecnològica i pèrdua de coneixement local

La dependència de tecnologies avançades pot conduir a una desconnexió entre els agricultors i la terra. El coneixement tradicional i empíric, acumulat durant generacions, corre el risc de ser substituït per algoritmes i dades digitals. Aquesta pèrdua de coneixement local pot debilitar la resiliència de les comunitats agrícoles davant els reptes ambientals i econòmics.

Alternatives més sostenibles i arrelades

Davant les limitacions de l’agricultura de precisió, és important considerar alternatives com l’agroecologia i l’agricultura regenerativa. Aquests enfocaments es basen en el coneixement local, la diversificació dels cultius i la gestió sostenible dels recursos naturals. A més, promouen la sobirania alimentària i el desenvolupament rural equilibrat.

A Argelaguer, tenim l’oportunitat de construir un model agrícola més just i sostenible. És hora de valorar i recuperar el coneixement local, fomentar la col·laboració entre agricultors i promoure pràctiques agroecològiques que respectin el medi ambient i les persones. Participa en les iniciatives locals, comparteix experiències i contribueix a enfortir la nostra comunitat agrícola.

Referències

  • Aquest article es basa en el document “Error 404. ¿Preparados para un mundo sin agricultores?” publicat per Justicia Alimentaria (2024), una anàlisi crítica del model AgriTech i les seves implicacions sobre el futur del sistema alimentari.
  • Grup de Recerca en AgròTIC i Agricultura de Precisió de la Universitat de Lleida. “Conceptes bàsics”.
  • Corbar Maquinaria Agrícola S.L. “Agricultura de precisión: guía para una producción sostenible”.
  • Innovación Industrial. “Agricultura de precisión: Mitiga riesgos ambientales”.
  • Ecología Política. “La PAC y la agricultura de precisión. Efectos socioecológicos del regadío de precisión en la zona rural del canal Segarra-Garrigues”.


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari