Per què els partits d’esquerra no aposten pel decreixement

Un grup de persones treballant en un hort comunitari, cuidant plantes i cultivant el sòl en un ambient de col·laboració i sostenibilitat.

En un moment en què el canvi climàtic i l’esgotament de recursos són evidents, el decreixement emergeix com una alternativa necessària. Però, per què els partits d’esquerra, que teòricament defensen la justícia social i la sostenibilitat, no l’inclouen als seus programes electorals? Aquesta entrada explora les causes i proposa camins per al canvi.


L’absència del decreixement en l’agenda política

El decreixement es presenta com una resposta radical però necessària davant els límits físics del planeta. Tanmateix, quan revisem els programes electorals dels principals partits d’esquerra, observem que aquesta idea pràcticament no hi apareix. El motiu principal és clar: el decreixement desafia el paradigma econòmic actual, basat en el creixement il·limitat. Mentre que moltes formacions polítiques parlen de sostenibilitat, transició energètica i justícia climàtica, les seves propostes continuen lligades a models de creixement econòmic.

Aquesta contradicció reflecteix una dificultat estructural: la política electoral sovint es basa en promeses de millora econòmica, més llocs de treball i un increment del benestar material. El decreixement, en canvi, implica una reducció conscient del consum i una simplificació de l’estil de vida, conceptes que són difícils de vendre en una campanya electoral.

Dependència del sistema econòmic actual

Els partits d’esquerra solen defensar polítiques redistributives i de benestar social. Per a implementar-les, necessiten una base econòmica que generi ingressos a través d’impostos i contribucions. Això es fa més complicat en un escenari de decreixement, on l’activitat econòmica es redueix. Aquest fet explica en part la seva reticència a plantejar un canvi estructural tan profund.

A més, l’economia capitalista està profundament arrelada en el sistema polític i social. La transició cap a un model de decreixement no només requereix una nova mentalitat, sinó també noves estructures de governança, un repartiment més equitatiu dels recursos i un enfocament local i comunitari. Aquest tipus de transformació, tot i ser necessari, sembla un repte massa gran per als partits polítics que busquen resultats a curt termini.

El potencial de les iniciatives locals

Mentre els partits d’esquerra continuen atrapats en el marc del creixement, a escala local sorgeixen iniciatives que demostren que un altre camí és possible. Experiències com Argelaguer en Transició o d’altres projectes de comunitats autosuficients mostren que la reducció del consum, el suport mutu i la sostenibilitat no només són viables, sinó que creen vincles socials més forts i una major resiliència davant les crisis.

Aquestes iniciatives locals són la prova que el decreixement no és una utopia, sinó una realitat que es pot construir des de baix, amb projectes comunitaris i amb una visió clara de sostenibilitat. Si aquestes experiències guanyen visibilitat i suport, podrien pressionar els partits polítics a reconsiderar les seves prioritats.

Una crida a l’acció

És evident que el canvi cap al decreixement no vindrà dels grans partits polítics. És des de les comunitats, des dels moviments socials i des de les iniciatives locals com Argelaguer en Transició que podem començar a construir una alternativa real. És el moment de demostrar que una vida més simple i sostenible no és només necessària, sinó també possible.

Skyblue:
Per què els partits d’esquerra no defensen el decreixement? És possible un canvi real des de l’àmbit local? Descobreix-ho al blog Argelaguer en Transició 👉 [Enllaç al blog]


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari