Davant l’esgotament ambiental, la crisi social i les desigualtats creixents, el decreixement emergeix com una proposta realista i necessària per construir societats que posin la vida al centre. Inspirats pel document del consorci europeu MERGE (Potential Policy Instruments for Sustainable and Inclusive Wellbeing, 2025), aquesta sèrie d’entrades, de les que avui us presentem la quarta entrega, desenvolupa cinc blocs de propostes concretes per impulsar una transició ecosocial des del territori.
El decreixement implica redefinir la nostra relació amb la natura. Aquesta entrada explora quatre propostes per protegir els ecosistemes, reconèixer-ne els drets i construir una transició energètica justa des de la proximitat i el respecte als límits del planeta.
Més enllà de la sostenibilitat superficial
Durant anys, el discurs ambiental s’ha centrat en tecnologies més netes i eficiència energètica. Però si volem afrontar la crisi ecològica amb realisme, cal un canvi més profund: hem de reconèixer que la natura no és un recurs infinit, sinó una xarxa viva de la qual formem part.
El decreixement ens convida a viure amb menys consum, més respecte i una relació més curosa amb el territori. Això passa per protegir ecosistemes, donar valor a qui els cuida, produir energia des de la proximitat i reduir el malbaratament.
Drets per a la natura: una nova mirada
A Nova Zelanda i a l’Equador, rius i boscos han estat reconeguts legalment com a subjectes amb drets. Aquests reconeixements impliquen que els ecosistemes tenen dret a existir, regenerar-se i ser protegits, independentment de l’ús que en faci la humanitat.
Aquest canvi de paradigma trenca amb la visió extractiva i obre la porta a una nova ètica legal i social. Imaginem, per exemple, que el riu Fluvià o les fagedes de la Garrotxa fossin reconegudes com a entitats jurídiques amb dret a ser cuidades. Les comunitats podrien actuar com a guardians legals, vetllant pel seu benestar.
Aquesta proposta pot semblar radical, però en realitat recupera una saviesa ancestral: la natura no és propietat, és aliada i condició de vida.
Pagaments per serveis ecosistèmics
Els ecosistemes ens proporcionen serveis essencials: aigua neta, aire pur, aliments, pol·linització, regulació climàtica… Però sovint aquests serveis no es valoren ni es compensen. El resultat: degradació, abandonament rural i pèrdua de biodiversitat.
Els pagaments per serveis ecosistèmics són una eina per reconèixer i recompensar les persones o comunitats que tenen cura del territori. Per exemple, pagesos que mantenen prats biodiversos, boscos mixtos, marges de pedra seca o sistemes agroforestals.
A la Garrotxa podríem promoure programes que compensin bones pràctiques de gestió agroecològica o forestal, amb fons públics, cooperatius o fins i tot participatius, on la ciutadania decideixi a qui vol donar suport.
Comunitats energètiques: energia per a les persones
Les comunitats energètiques locals són grups de persones, empreses o entitats que es coordinen per produir, gestionar i compartir energia renovable, generalment solar. A més de reduir la dependència de grans companyies, aquestes iniciatives reforcen la sobirania energètica i la cohesió social.
A Argelaguer, una comunitat energètica podria instal·lar plaques solars en edificis públics, cobrir les necessitats d’algunes famílies vulnerables i crear espais de formació i participació ciutadana en la transició energètica.
Aquest model, ja en funcionament a alguns pobles i ciutats, és una via realista i transformadora per caminar cap a una energia més neta, justa i democràtica.
Aïllament dels edificis: eficiència amb justícia
Una gran part de l’energia que consumim a les llars es perd per falta d’aïllament. Millorar l’eficiència energètica dels edificis no només redueix el consum, sinó que també combat la pobresa energètica.
Aquesta mesura pot ser obligatòria per a noves construccions o reformes, i també pot ser recolzada amb ajuts públics per a famílies amb menys recursos. L’objectiu no és castigar, sinó fer possible una millora col·lectiva del confort, la salut i la sostenibilitat.
En l’àmbit local, podem promoure campanyes d’informació, tallers de rehabilitació participativa o iniciatives cooperatives per compartir coneixements i materials.
Posar la natura al centre no és opcional: és l’única manera de garantir un futur habitable. A Argelaguer, podem ser pioners en la cura del territori, l’energia compartida i la justícia ambiental. Actuem, cuidem, inspirem. La transició és també una reconciliació amb la terra.
Referència: Aquesta entrada s’inspira en el document del Merge Consortium (2025), Potential policy instruments for sustainable and inclusive wellbeing. Disponible en anglès a: https://merge-horizons.eu
Entrades anteriors d’aquesta sèrie
Sèrie MERGE (I)- Garantir serveis bàsics per viure amb menys i millor
Sèrie MERGE (II) – Garantir l’ocupació i reduir el temps laboral poden impulsar el decreixement
Sèrie MERGE (III)-Transformar l’economia per viure millor amb menys
Text per a Skyblue: Com podem cuidar la natura i garantir un futur habitable? Aquesta entrada presenta quatre propostes transformadores per a la transició ecològica local. Llegeix-ho al blog: http://www.argelaguerentransicio.blog
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 