Davant l’esgotament ambiental, la crisi social i les desigualtats creixents, el decreixement emergeix com una proposta realista i necessària per construir societats que posin la vida al centre. Inspirats pel document del consorci europeu MERGE (Potential Policy Instruments for Sustainable and Inclusive Wellbeing, 2025), aquesta sèrie d’entrades, de les que avui us presentem la tercera entrega, desenvolupa cinc blocs de propostes concretes per impulsar una transició ecosocial des del territori.

La transició ecosocial requereix una economia que deixi enrere el creixement il·limitat i se centri a satisfer necessitats reals dins dels límits del planeta. . Aquesta entrada presenta set instruments clau per reduir desigualtats, desmercantilitzar la vida i orientar l’economia cap al benestar col·lectiu, el decreixement i la sostenibilitat.

---

Un canvi de rumb econòmic

El model econòmic actual està dissenyat per fer créixer el PIB, encara que sigui a costa de la salut del planeta i del benestar de moltes persones. La concentració de riquesa, el consum excessiu i la dependència de la competició constant han generat desigualtats profundes i una crisi ecològica sense precedents.

Però no tot està escrit. Podem redissenyar les regles del joc. Si canviem els incentius, les prioritats i els mecanismes de distribució, podem construir una economia que posi la vida al centre i permeti viure millor amb menys.

Límit d’ingressos, frenar l’acumulació excessiva

Establir un sostre als guanys més elevats és una eina per reduir desigualtats extremes i evitar que unes poques persones acaparin una part desproporcionada dels recursos. Aquesta mesura també té un efecte simbòlic potent: envia el missatge que més enllà d’un cert llindar, l’acumulació no són un dret ni una necessitat.

A escala local, podem promoure aquest principi dins d’organitzacions, cooperatives o pressupostos participatius, fixant marges salarials màxims (per exemple, que ningú cobri més de tres vegades el salari mínim del projecte).

Impost sobre la riquesa i les herències

Una fiscalitat progressiva sobre la riquesa acumulada i les grans herències és clau per corregir la concentració de poder econòmic i finançar serveis essencials. No es tracta de penalitzar la prosperitat, sinó de garantir que tothom contribueixi segons les seves possibilitats.

A Catalunya i a l’Estat espanyol, aquests impostos existeixen, però sovint tenen escletxes o són molt desiguals segons el territori. Una reforma valenta i coordinada pot reforçar la justícia fiscal i donar solidesa a l’Estat del benestar.

Taxar el luxe amb alta petjada ecològica

Productes i serveis amb gran impacte ambiental (vehicles de luxe, vols privats, iots, segones residències…) haurien de pagar impostos molt més elevats. Aquesta mesura desincentiva el consum destructiu i trenca amb la idea que el luxe és admirable o desitjable.

A més, pot generar ingressos per finançar alternatives sostenibles: transport públic, energia renovable, horts comunitaris, cooperatives d’habitatge, etc. Al mateix temps, pot ajudar a canviar els imaginaris col·lectius sobre què és una vida plena.

Pressupostos pel benestar

Imaginem uns pressupostos municipals o estatals que, en comptes de buscar el creixement econòmic, es guiessin per objectius de benestar: salut, igualtat, aire net, cohesió social, biodiversitat…

Això és el que proposen els pressupostos pel benestar, que ja s’estan començant a aplicar a països com Nova Zelanda, Escòcia o el Canadà. El govern defineix indicadors de benestar i estructura la despesa pública per millorar-los.

A escala local, podem impulsar debats ciutadans sobre què entenem per benestar i com volem que es distribueixin els recursos del poble.

Compra pública verda i social

Les administracions públiques fan una gran part de la despesa total en una economia. Si orienten aquesta despesa cap a productes sostenibles, empreses d’inserció, cooperatives o projectes locals, poden transformar els mercats i reforçar l’economia solidària.

Guia de crèdit per a una economia amb sentit

Els bancs i entitats financeres tenen un gran poder per decidir quines activitats prosperen i quines no. Una guia de crèdit és una eina de planificació que orienta el finançament cap a projectes que generin valor social i ambiental.

Cooperatives de crèdit, bancs ètics o entitats públiques poden aplicar criteris socials i ecològics per concedir préstecs, evitant finançar projectes especulatius o destructius.

Recerca i innovació responsables

No tota la innovació és positiva. Necessitem una ciència i una tecnologia al servei del bé comú, orientades a resoldre problemes reals i no a alimentar el consumisme o el benefici privat.

La recerca responsable escolta la ciutadania, prioritza necessitats socials i considera els impactes ecològics i ètics de les seves aplicacions. Això és especialment rellevant en sectors com l’energia, l’alimentació, la mobilitat o la salut.

A les universitats catalanes i centres de recerca locals podem impulsar projectes col·laboratius, oberts i orientats a la transició ecosocial.

Transformar el sistema econòmic no és una quimera. Són moltes les eines que tenim al nostre abast per fer-ho possible. Des d’Argelaguer, podem participar en processos de pressupostos participatius, exigir criteris socials en la contractació pública o impulsar finances ètiques. Construir una economia justa i sostenible també és una tasca local.

---

Referència: Aquesta entrada s’inspira en el document del Merge Consortium (2025), Potential policy instruments for sustainable and inclusive wellbeing. Disponible en anglès a: https://merge-horizons.eu

Entrades anteriors d’aquesta sèrie;
Sèrie MERGE (I)- Garantir serveis bàsics per viure amb menys i millor
Sèrie MERGE (II) – Garantir l’ocupació i reduir el temps laboral poden impulsar el decreixement