Davant l’esgotament ambiental, la crisi social i les desigualtats creixents, el decreixement emergeix com una proposta realista i necessària per construir societats que posin la vida al centre. Inspirats pel document del consorci europeu MERGE (Potential Policy Instruments for Sustainable and Inclusive Wellbeing, 2025), aquesta sèrie d’entrades, de les que avui us presentem la segona entrega, desenvolupa cinc blocs de propostes concretes per impulsar una transició ecosocial des del territori.

Per viure millor amb menys cal repensar com treballem i a què dediquem el nostre temps. Aquesta entrada presenta dues eines transformadores: la garantia d’ocupació en activitats amb valor social i ambiental, i la reducció del temps de treball per repartir feines i cuidar-nos més. Són propostes reals i aplicables, també en l’àmbit local.

---

Repensar la feina en temps de crisi ecosocial

Vivim en una societat on el treball remunerat estructura la nostra vida: dona accés a ingressos, reconeixement i drets socials. Però el sistema laboral actual és font d’estrès, desigualtats, precarietat i sobreexplotació dels recursos naturals. En un context de crisi ecològica i d’esgotament energètic, cal una transformació profunda de què entenem per “treball” i com l’organitzem.

El decreixement ens proposa alliberar-nos de la lògica del treball com a fi en si mateix, i recuperar temps i energia per a activitats que realment sostenen la vida: cuidar, cultivar, reparar, compartir, crear comunitat. Això requereix polítiques que assegurin una base material per a tothom i permetin redistribuir el temps, la renda i les oportunitats.

Garantir l’ocupació

La proposta de garantia d’ocupació implica que el sector públic actua com a ocupador d’última instància. Tota persona que vulgui treballar hauria de tenir dret a una feina remunerada i digna en activitats d’alt valor social i ambiental: restauració de boscos, manteniment de camins i rius, suport comunitari, educació ambiental, cures i acompanyament, cultura local, etc.

Això no només redueix l’atur, sinó que dignifica feines que són essencials per a la sostenibilitat de la vida i que sovint estan invisibilitzades o precaritzades. A més, evita la dependència d’empreses privades que sovint busquen beneficis per damunt del bé comú.

Un exemple destacat és el projecte pilot de Marienthal (Alemanya), on es va oferir ocupació garantida a totes les persones aturades del poble. Els resultats van ser sorprenents: no només es va reduir l’atur, sinó que va millorar l’autoestima, la salut mental i la cohesió social.

A Argelaguer, podríem imaginar un petit programa local d’ocupació orientat a projectes comunitaris: manteniment de camins, creació d’horts escolars, acompanyament a persones grans, dinamització cultural o educació ambiental. No cal esperar que ho faci tot l’Estat: podem experimentar a petita escala.

Reduir el temps de treball

Treballar menys no és una pèrdua: és una conquesta. Reduir la jornada laboral permet repartir la feina disponible entre més persones, afavoreix la conciliació i la igualtat de gènere, i redueix l’estrès, la contaminació i el consum.

En països com Islàndia o Suècia s’han fet proves amb setmanes laborals de 32 hores, amb resultats positius en productivitat i benestar. Menys hores de feina formal vol dir més temps per tenir cura de les persones, de l’entorn i d’un mateix.

Però també vol dir tenir temps per participar en la vida del poble, per compartir coneixements, per fer xarxa i per gaudir. Una societat amb jornades més curtes pot ser més resilient i més humana.

Des d’Argelaguer, podem promoure un debat obert sobre els ritmes de vida, reivindicar el dret al temps, i fomentar ocupacions que permetin jornades més curtes i flexibles. També podem experimentar col·lectivament com repartir millor les tasques, dins i fora de casa.

Més treball social, menys treball alienant

Les dues propostes que hem vist tenen un fil comú: desplaçar el centre de gravetat del treball cap al que és realment important. Avui dia, moltes persones tenen feines que no aporten valor real, mentre altres activitats imprescindibles no tenen reconeixement ni suport. Cal canviar-ho.

Apostar per una garantia d’ocupació i per la reducció del temps de treball és apostar per una societat més justa, menys dependent del creixement i amb més espai per a la vida comunitària. És, també, una manera d’adaptar-nos a un futur amb menys recursos materials, però amb més capacitat d’autogestió i solidaritat.

El treball pot ser font de salut, sentit i comunitat si el repensem des del bé comú. A Argelaguer, tenim l’oportunitat d’explorar altres maneres d’organitzar la feina i el temps. Proposem, debatem, imaginem. El decreixement també implica alliberar-nos de l’ocupació que ens ocupa massa i cuidar allò que dona vida.

---

Referència: Aquesta entrada s’inspira en el document del Merge Consortium (2025), Potential policy instruments for sustainable and inclusive wellbeing. Disponible en anglès a: https://merge-horizons.eu

Entrades anteriors d’aquesta sèrie;
Sèrie MERGE (I)- Garantir serveis bàsics per viure amb menys i millor