Davant l’esgotament ambiental, la crisi social i les desigualtats creixents, el decreixement emergeix com una proposta realista i necessària per construir societats que posin la vida al centre. Inspirats pel document del consorci europeu MERGE (Instruments polítics potencials per a un benestar sostenible i inclusiu, 2025), aquesta sèrie d’entrades que avui iniciem, desenvolupa cinc blocs de propostes concretes per impulsar una transició ecosocial des del territori.

Els serveis bàsics universals, accessibles i de qualitat són una pedra angular per construir societats que visquin millor amb menys. Aquesta entrada explora com garantir l’accés a serveis essencials com salut, educació, habitatge o energia pot impulsar el decreixement, la simplicitat i la justícia social en l’àmbit local, i inclou també dues eines complementàries: la renda bàsica universal i la renda per cures.

---

Viure bé amb menys comença amb serveis per a tothom

En un món que es prepara per a un futur amb menys energia i materials, garantir l’accés universal a serveis bàsics és una de les formes més eficients i justes d’assegurar una vida digna per a tothom. Aquest és un dels pilars del decreixement i la simplicitat voluntària: cobrir les necessitats reals de forma col·lectiva i eficient, en lloc de dependre de solucions privades, cares i sovint insostenibles.

Quan pensem en viure millor amb menys, sovint imaginem reduir despeses, prescindir del superflu o simplificar rutines. Tot això és important, però la clau està en el que es comparteix. Si tenim serveis que funcionen, no cal que cada persona s’espavili pel seu compte. Podem viure amb menys, però sense perdre qualitat de vida.

Serveis bàsics universals

Parlem de serveis com la sanitat, l’educació, l’habitatge, el transport públic, l’energia, l’aigua, l’accés a internet o l’atenció a les cures. Quan aquests serveis es proveeixen de manera col·lectiva i accessible, no només es redueixen desigualtats, sinó que també es redueix el consum material i energètic.

Per exemple, un bon sistema de transport públic redueix la necessitat de vehicles privats, i una bona xarxa d’habitatge assequible disminueix l’especulació i el malbaratament energètic. A més, serveis bàsics gestionats públicament poden incorporar criteris ambientals, socials i de proximitat, fent-los molt més sostenibles que les alternatives comercials.

Experiències com el transport públic gratuït a Luxemburg o les biblioteques públiques d’eines i objectes a Finlàndia o a Catalunya mostren que és possible cobrir necessitats materials sense recórrer al mercat. Aquesta desmercantilització de la vida és essencial per avançar cap a societats més igualitàries i resilients.

També ens protegeixen en temps incerts. Davant crisis econòmiques o ecològiques, tenir garantida l’escola dels nostres fills, una atenció de salut propera, o una xarxa de suport a la gent gran pot marcar la diferència entre l’angoixa i la seguretat.

Renda bàsica universal

La renda bàsica universal (RBU) és una transferència monetària incondicional que es concedeix a totes les persones pel simple fet d’existir. L’objectiu és garantir una base econòmica mínima, independent del mercat laboral, que permeti viure amb dignitat i llibertat.

A diferència d’altres subsidis, la RBU no exigeix cap condició ni contraprestació. Això redueix la burocràcia, evita l’estigmatització i dona poder a les persones per triar com organitzen la seva vida. Experiments com els de Finlàndia o el pilot de Barcelona han mostrat millores en benestar emocional, salut mental, autonomia i participació social.

La RBU també és una eina de decreixement: permet reduir la dependència del treball assalariat, afavorir les feines de cura i comunitàries, i reduir la pressió per produir i consumir constantment. A més, obre espai per a activitats no mercantilitzades que tenen gran valor social, com l’agroecologia, la cultura local o la reparació col·lectiva.

Renda per cures

Tot sistema econòmic descansa sobre una base invisible de tasques de cura: cuidar criatures, gent gran, persones malaltes, però també cuidar la terra, els horts, els boscos i les xarxes socials. Sovint, aquestes feines recauen de manera desigual sobre les dones i són invisibilitzades pel sistema.

La proposta de la renda per cures reconeix aquest treball fonamental i proposa remunerar-lo com a activitat essencial per a la sostenibilitat de la vida. A diferència de la renda bàsica, no és universal ni incondicional, sinó que es concedeix a persones que desenvolupen tasques de cura no remunerades o comunitàries.

Aquest tipus d’ingrés pot reforçar la cohesió social i donar valor a formes de treball que avui són precàries o gratuïtes. També pot promoure pràctiques ambientals regeneratives i comunitàries, com la custòdia del territori, la jardineria compartida o l’acompanyament veïnal.

Teixir un futur amb menys pressió i més sentit

Aquests tres instruments —serveis bàsics universals, renda bàsica i renda per cures— no només poden coexistir, sinó que es reforcen mútuament. Tots tres parteixen d’un principi comú: posar la vida al centre, per damunt de la lògica del mercat i del creixement sense límits.

Imagina’t un poble on totes les persones tinguin cobertes les necessitats bàsiques, disposin d’una petita renda que els garanteixi llibertat vital, i puguin cuidar i ser cuidades amb suport social. No és una utopia abstracta: és un horitzó cap al qual podem caminar des de l’escala local.

La transició ecosocial no serà possible sense repensar com ens cuidem, com accedim al que és essencial, i com distribuïm els recursos.

---

Referència: Aquesta entrada s’inspira en el document del Merge Consortium (2025), Potential policy instruments for sustainable and inclusive wellbeing. Disponible en anglès aquí.