Clàssics del blog. Repensar les vacances en un món de límits

Entrades que han resistit el pas del temps i que encara avui ens inspiren. Redescobreix les arrels d’aquest espai i sumat a la reflexió col·lectiva. Benvinguts a Clàssics del blog

Un jove caminant per un sender en un paisatge de tardor amb arbres de fulles taronja i un horitzó muntanyós al fons.

Text revisat i actualitzat.
Aquest article és una versió revisada i ampliada del text publicat originalment el 30 de juny de 2014 a aquest mateix blog.


La cultura actual de les vacances està marcada per la fugida, el consum i el desig de desconnexió. Però en un context de crisi climàtica i límits energètics, cal replantejar què vol dir descansar i gaudir del temps lliure. Recuperar formes locals, senzilles i arrelades de lleure pot ser una aposta transformadora cap a un món més just i sostenible.

Vacances que arrelen

A la tardor, quan l’estiu ja ha quedat enrere, és un bon moment per fer balanç: què ens han aportat realment les vacances? Què busquem quan fugim del nostre entorn, sovint lluny i amb presses? En una època marcada per l’emergència ecològica, l’esgotament dels recursos i la precarització vital, cal qüestionar no només com treballem, sinó també com descansem.

Les vacances, tal com les entenem avui —setmanes de desconnexió sovint associades a viatges i despesa— són una invenció recent. No es van generalitzar fins al segle XX, amb la consolidació del treball assalariat, el turisme de masses i el creixement econòmic basat en energia fòssil barata. A l’Estat espanyol, no es van reconèixer constitucionalment fins al 1978.

Amb tot, aquesta idea s’ha arrelat amb força en la cultura contemporània. Fer vacances, avui, sovint vol dir marxar lluny, canviar d’escenari, consumir experiències. Les xarxes socials amplifiquen aquesta visió, mostrant viatges constants i llocs idíl·lics, convertint el lleure en una mena de competició visual. Aquest model, però, és profundament insostenible.

El turisme i els límits planetaris

El sector turístic representa prop del 8% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. L’aviació, que n’és una part clau, continua creixent malgrat els compromisos climàtics. El turisme massiu impacta sobre els ecosistemes, la biodiversitat i la vida quotidiana de molts territoris que pateixen saturació, especulació i degradació ambiental.

Les destinacions més populars pateixen cada estiu problemes d’aigua, residus, soroll i pèrdua de qualitat de vida per a la població local. Mentrestant, milions de persones es veuen arrossegades a viatjar no tant per plaer com per pressió social, per no “perdre el tren” d’una idea de felicitat cada cop més artificial.

Per això, molts col·lectius vinculats al decreixement i la transició ecosocial proposen una altra mirada: les vacances han de canviar de forma i de fons. No es tracta només de reduir emissions, sinó de transformar el sentit mateix del descans. Passar d’escapar a arrelar.

Què vol dir descansar realment

Descansar no hauria de voler dir fugir de la pròpia vida, sinó poder gaudir-ne. Una vida arrelada, senzilla i amb vincles pot no necessitar grans fugides. Potser el que més necessitem no és volar milers de quilòmetres, sinó trobar espais de calma i connexió al nostre entorn immediat.

A Argelaguer i als pobles de la Garrotxa tenim camins, gorgues, vincles comunitaris, hortets, projectes col·lectius i entorns naturals que poden esdevenir espais de renovació física i emocional. Recuperar el sentit del lleure com a temps per estar presents, per compartir, per cuidar i cuidar-nos, pot ser una de les transformacions més profundes del nostre temps.

Per a moltes famílies, a més, les vacances llargues i costoses deixaran de ser viables, tant per raons econòmiques com materials. En un món amb menys energia disponible, menys capacitat de mobilitat i menys excés, tornar a formes de descans locals, curtes i senzilles serà més habitual… i potser més satisfactori.

Una nova cultura del lleure

Aquesta nova cultura no ha de ser trista ni resignada. Al contrari: pot ser una gran oportunitat per alliberar-nos de les pressions del consum i del ritme accelerat. Les vacances del futur poden ser espais de retrobament amb la natura, de descobriment del nostre entorn proper, de construcció de comunitat i de recuperació de sabers oblidats.

Podem imaginar vacances que no requereixin grans desplaçaments. Intercanvis amb famílies d’altres comarques per conviure plegats. Tallers d’artesania, caminades de diversos dies, trobades musicals, espais de silenci. Fer vacances pot voler dir moltes coses… si ens alliberem del guió establert.

Distàncies recomanades per a unes vacances que arrelen

Aquest hivern, comencem a imaginar les vacances d’una altra manera. Parlem-ne amb amics, amb la família, al poble. Quins espais locals de descans i gaudi podem construir plegats? Podem crear rutes, tallers, trobades o espais de silenci? Fer vacances arrelades no només és possible: és urgent i transformador.

Què vol dir una distància arrelada?

Més enllà de viatjar menys, podem posar-nos límits concrets que ens ajudin a repensar el nostre lleure:

0 a 15 km
Vacances plenament locals. Experiències que es poden fer caminant o en bicicleta: rutes per l’entorn, trobades veïnals, temps de silenci o connexió amb la natura propera.

15 a 50 km
Desplaçaments comarcals o a pobles veïns, preferentment en transport públic o compartit. Inclou caminades de diversos dies, intercanvis amb altres comunitats o activitats formatives.

Fins a 100 km
Encara poden encaixar dins la idea de vacances que arrelen si es fan amb intencionalitat, de manera esporàdica i amb respecte pels valors de simplicitat i sostenibilitat. Per exemple, participar en trobades agroecològiques o de cultura popular en comarques properes.

No és tant una qüestió de quilòmetres com de mentalitat. Prioritzem la proximitat ecològica i emocional: menys consum, més vida compartida.

Tornar a casa, amb una altra mirada

En un context de decreixement necessari i de transició ecosocial, repensar les vacances és més que una anècdota: és una peça clau del canvi de paradigma. Ens cal passar de viatjar per escapar a descansar per arrelar. De consumir espais a cuidar-los. De buscar la felicitat a fora a construir-la amb el que tenim a prop.

A Argelaguer tenim tot el necessari per començar a practicar-ho: vincles, natura, coneixement i ganes de viure d’una altra manera. Que les pròximes vacances ens ajudin, no a fugir, sinó a tornar.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari