Un plat a taula cada dia

Taula décorada amb una selecció de productes agrícoles frescos, incloent tomàquets, pa i herbes verdes, en un ambient càlid i acollidor.

Tenir un plat a taula cada dia és una benedicció que sovint donem per feta. En el nostre entorn, mengem sense pensar en l’origen dels aliments, en l’esforç de qui els produeix o en la feina de preparar-los i servir-los. Recuperar aquesta consciència és un acte de gratitud i justícia: vol dir reconèixer la terra, l’aigua i el treball humà que hi ha darrere de cada àpat, evitar el malbaratament i consumir amb respecte. Dir “gràcies” abans de menjar és un gest senzill que pot canviar la nostra relació amb el menjar.


La importància de valorar i agrair el menjar que tenim

En molts llocs del món, tenir un plat a taula cada dia és una lluita. Però en el nostre entorn, aquesta realitat s’ha convertit en una cosa tan quotidiana que sovint la donem per descomptada. Obrim la nevera, comprem al supermercat o demanem a un restaurant amb la certesa que sempre hi haurà menjar. Aquesta seguretat aparent ens ha fet perdre el sentit profund de què significa poder alimentar-nos cada dia.

Menjar és un acte vital, però també és cultural, social i relacional. És la base sobre la qual es construeix la nostra salut, però també la nostra manera d’estar al món. Oblidar això ens allunya de la gratitud i de la consciència sobre els recursos i les persones que fan possible aquest gest tan senzill i tan gran alhora.

L’origen dels aliments. Més enllà del que veiem al plat

Quan mengem, rarament pensem en el recorregut que han fet els aliments fins a arribar a nosaltres. Darrere d’un tomàquet hi ha la feina d’una pagesa que l’ha sembrat, regat i collit; darrere d’un tros de pa, el blat que algú ha cultivat, transportat i convertit en farina, i el forn que l’ha cuit.

Aquest procés pot ser llarg i complex, i sovint està ple de desigualtats. En molts casos, la pagesia i la ramaderia viuen sota pressió econòmica, amb preus baixos imposats per grans distribuïdores, condicions de treball dures i incertesa constant. A més, la globalització alimentària ha fet que una bona part del que mengem recorri milers de quilòmetres abans d’arribar a casa nostra, amb un cost ambiental enorme.

Reconèixer l’origen dels aliments no és només un acte de cultura general, és un acte de justícia i de responsabilitat. Vol dir posar rostre a aquells que ens alimenten i entendre que la nostra manera de consumir pot contribuir a dignificar o precaritzar les seves vides.

L’esforç invisible de preparar i servir el menjar

Un altre element que sovint oblidem és l’esforç que representa preparar el menjar. En moltes llars, aquesta és una tasca que recau encara avui majoritàriament sobre les dones, sense reconeixement social ni econòmic. Cuinar, parar taula, servir i recollir són gestos que mantenen viva la nostra quotidianitat i que requereixen temps, planificació i dedicació.

També passa en l’àmbit de la restauració i l’hostaleria, on moltes persones treballen a ritmes molt exigents, amb sous baixos i condicions sovint precàries. Tant si parlem d’un àpat casolà com d’un menú de restaurant, hi ha hores de feina darrere que no hauríem de menystenir.

Dir “gràcies” a qui ens ha cuinat o servit és un gest senzill, però també és una manera de reconèixer la seva feina i de tornar humanitat a un acte que massa sovint es fa mecànic.

Quan el menjar es converteix en mercaderia

El sistema alimentari actual tracta el menjar com un producte més, sotmès a la lògica de l’oferta i la demanda, la competència de preus i la màxima rendibilitat. Això ha generat dos problemes principals: d’una banda, l’abundància artificial i el malbaratament; de l’altra, la pèrdua de connexió amb els cicles naturals i amb la terra.

Tenim maduixes al desembre i alvocat tot l’any, però al preu d’explotar territoris llunyans i consumir aigua i energia de manera insostenible. La falsa sensació de disponibilitat infinita fa que perdem el respecte pel menjar: llençar mig plat o deixar que un producte caduqui a la nevera es converteix en un fet banal.

Recuperar la consciència sobre el valor real dels aliments és també una manera de resistir-se a aquest model extractivista i depredador.

La gratitud com a pràctica quotidiana

En moltes cultures, abans de començar a menjar, es fa un gest de gratitud: una pregària, un brindis, unes paraules d’agraïment. Pot semblar un detall, però aquests rituals serveixen per reconnectar-nos amb el fet que allò que tenim al plat és fruit de molts esforços, de la terra i del treball humà.

La gratitud no és només un sentiment: és una actitud que pot transformar la manera com ens relacionem amb el menjar. Ens pot ajudar a menjar de manera més conscient, a evitar el malbaratament i a valorar més la qualitat que la quantitat.

Com recuperar aquesta consciència?

Podem fer petits canvis en el nostre dia a dia per tornar a valorar la benedicció de tenir un plat a taula:

  • Conèixer l’origen de què mengem: comprar a productors locals, participar en cooperatives de consum, visitar mercats de proximitat.
  • Cuinar més sovint: encara que sigui un plat senzill, preparar-lo ens connecta amb el procés i ens fa valorar més el resultat.
  • Compartir els àpats: menjar junts fomenta la conversa, el vincle i el respecte per qui tenim al davant.
  • Evitar el malbaratament: aprofitar les sobres, planificar la compra, conservar bé els aliments.
  • Expressar gratitud: dir “gràcies” a qui ens ha preparat o servit el menjar i, si volem, fer-ne un petit ritual personal o familiar.

Un acte d’amor i de justícia

Valorar el menjar no és només un acte individual: és una postura política i ètica. És reconèixer que l’alimentació és un dret fonamental, que ha de ser garantit per a tothom, i que ha d’estar basada en la justícia social i ambiental.

Cada plat que mengem pot ser un reflex d’aquest compromís: amb qui l’ha produït, amb la terra que l’ha fet créixer i amb el futur del planeta. No és només qüestió de satisfer la gana; és qüestió de sostenir la vida.

I potser el primer pas per canviar el sistema alimentari és tan senzill com tornar a mirar el plat amb ulls nous i dir, de tot cor: gràcies.

Avui donem les gràcies
Gràcies a la terra que ha fet créixer aquest menjar.
Gràcies a l’aigua, el sol i l’aire que l’han nodrit.
Gràcies a les mans que l’han sembrat, cuidat, collit i portat fins aquí.
Gràcies a qui l’ha cuinat i preparat amb amor.
Que aquest aliment ens doni força per viure i compartir amb respecte i alegria.

Bon profit.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari