Un sistema que s’esgota

Durant dècades ens han venut una ficció: que sempre hi haurà petroli barat, gas a dojo i electricitat infinita. Que la nostra manera de viure, basada en el consum constant i el creixement il·limitat, es pot mantenir per sempre. Però aquesta bombolla fa aigües. I cada cop amb més força.

Només cal mirar al nostre voltant: pandèmies globals, guerres a les portes d’Europa, sequeres devastadores, preus disparats… No són simples coincidències. Són senyals d’un sistema energètic i econòmic que està arribant al seu límit. I si no reaccionem a temps, les conseqüències poden ser profundes i duradores.

Aquest article no vol espantar. Vol sacsejar consciències perquè encara som a temps de prendre una altra direcció.

El petroli s’acaba (i no hi ha pla B)

El model energètic actual té data de caducitat. Diversos experts coincideixen que ja hem passat el pic del petroli –el moment en què la producció mundial toca sostre i comença a declinar. El que ve després no és una escassetat sobtada, sinó una degradació progressiva de l’energia disponible i, amb ella, de tot el que depèn d’ella: transport, producció, alimentació, serveis…

La pandèmia ens va donar un tast del que pot passar: subministraments trencats, vaixells bloquejats, preus disparats. Però allò era un episodi temporal. El que s’entreveu ara és estructural.

I ho hem vist ben a prop: la guerra d’Ucraïna va fer esclatar el preu del gas i va posar moltes famílies contra les cordes. La tria entre calefacció i alimentació va deixar de ser una exageració. Va ser un assaig general.

Economies paralitzades, societats trencades

Quan l’energia escasseja, l’economia es paralitza. Les fàbriques aturen la producció, els transports deixen de ser viables, els preus bàsics es disparen. I, com sempre, qui en paga les conseqüències no són les grans fortunes, sinó la gent comuna.

Ho vam veure a Grècia el 2008, ho hem vist a casa nostra amb la pujada de la llum, i ho tornarem a veure si no repensem el model.

La pregunta no és si vindrà una nova crisi energètica, sinó com ens agafarà: preparats o amb la casa sense bastir. I això marcarà la diferència entre una adaptació ordenada i un col·lapse caòtic.

Crisi energètica i desigualtat: dues cares d’un mateix problema

La crisi energètica no afecta, no afectarà tothom per igual. Els qui tenen recursos podran aïllar-se: compraran plaques solars, cotxes elèctrics ,,,, però la gran majoria no tindrà aquest privilegi. Això agreujarà encara més les desigualtats socials i provocarà tensions que aniran més enllà de les protestes puntuals.

A Catalunya, la pobresa energètica ja és una realitat des de fa anys. Mentre algunes famílies poden invertir en autosuficiència, altres es veuen obligades a viure amb la calefacció apagada en ple hivern. Si no actuem amb criteris de justícia social, la transició energètica només serà una altra font d’exclusió.

Alternatives al nostre abast

El panorama és inquietant, sí. Però no estem condemnats. Tenim opcions. Tenim alternatives. El que falta, sovint, és valentia política i voluntat ciutadana.

En diversos indrets –inclosos alguns de la Garrotxa– ja es posen en marxa iniciatives esperançadores:

• Comunitats energètiques locals que posen l’energia en mans de les persones, no de les grans empreses.
  Exemple: Garrotxa Domus
• Agricultura ecològica i regenerativa, que redueix la dependència dels combustibles fòssils i fa els territoris més autosuficients.
  Exemple: Mas Planeses
• Economia de proximitat, que reforça els vincles locals i minimitza el transport i el malbaratament. Exemple: Volta – Logística Circular Compartida per a un consum de proximitat

Aquestes alternatives no són utopies. Són realitats que, amb suport institucional i mobilització ciutadana, podrien escalar i esdevenir estructurals.

No és massa tard

El que fem avui determinarà el futur que ens espera. Podem seguir mirant cap a una direcció que ja ha demostrat els seus límits, o podem començar a construir, pas a pas, un altre model. Més humil, més resilient, més just.

El decreixement no és renunciar al benestar. És reaprendre a viure dins dels límits del planeta, amb comunitats més fortes i menys dependents.

I tu, quin paper vols jugar en aquest canvi?

---

Aquesta és la primera entrega de la sèrie “El futur que ens espera si no canviem”. En el pròxim article abordarem com el canvi climàtic irreversible afectarà Catalunya i què podem fer des dels nostres pobles per preparar-nos-hi. No te’l perdis.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊