Els mites de la societat moderna
Cada mes analitzem un dels mites profundament arrelats en la nostra cultura —econòmics, socials, tecnològics o ambientals— i en proposem una revisió crítica, acompanyada d’alternatives narratives i pràctiques per construir un futur més just, habitable i respectuós amb els límits del planeta.

En aquesta segona entrada de la sèrie, abordem el mite del creixement econòmic infinit i explorem per què aquesta idea és insostenible i perjudicial, proposant vies per redefinir el concepte de progrés.

El mite del creixement econòmic infinit, mesurat pel PIB, ignora els límits biofísics del planeta i perpetua la degradació ambiental i les desigualtats socials. Aquest relat legitima un model insostenible que prioritza l’acumulació per sobre del benestar i la justícia. Cal redefinir el progrés amb indicadors que valorin la qualitat de vida i la sostenibilitat, apostant per economies locals, circulars i de decreixement selectiu que respectin els límits planetaris i promoguin un futur just i habitable.

---

Per què no té sentit créixer en un planeta finit

En la nostra societat, el creixement econòmic s’ha consolidat com un objectiu gairebé sagrat, sinònim de progrés i benestar. El PIB, que mesura la producció i el consum totals d’un país, s’ha convertit en l’indicador estrella per avaluar l’èxit d’una economia. Tanmateix, aquest enfocament ignora una realitat inqüestionable: vivim en un planeta amb recursos finits i sistemes ecològics fràgils. La idea que podem créixer indefinidament, augmentant constantment la producció i el consum, és un mite que xoca amb les lleis físiques i biològiques del nostre món.

Aquest relat, que promou un creixement sense límits gràcies a la innovació tecnològica i l’expansió dels mercats, legitima un model econòmic que prioritza l’acumulació de capital per sobre de la sostenibilitat i la justícia social. És urgent qüestionar aquesta narrativa i explorar alternatives que posin la vida i el planeta al centre.

Anàlisi crítica: origen, funció social i conseqüències

L’ascens del PIB com a referent

El PIB va sorgir com a eina de mesura durant el segle XX, especialment després de la Segona Guerra Mundial, en un context en què l’objectiu era reconstruir economies devastades i fomentar la industrialització. La seva lògica és aparentment senzilla: més producció i consum es tradueixen en més riquesa i benestar. Governs, empreses i institucions internacionals han adoptat el PIB com a indicador clau, orientant les seves polítiques a maximitzar-lo any rere any.

Tot i això, el PIB té limitacions evidents: no mesura la distribució de la riquesa, la qualitat de vida, la salut dels ecosistemes ni el benestar social. Per exemple, un país pot augmentar el seu PIB mitjançant l’explotació intensiva de recursos naturals o la precarització laboral, però això no implica un progrés real per a la població o el planeta.

El planeta finit i la impossibilitat del creixement infinit

El principal problema del mite del creixement infinit és que ignora els límits biofísics del planeta. La Terra té una capacitat limitada per proveir recursos com aigua, minerals, terres fèrtils o energia, i els seus ecosistemes tenen límits per absorbir residus i emissions. El creixement econòmic, tal com es mesura actualment, implica un consum creixent d’aquests recursos i una generació exponencial de residus, cosa que porta a:

• Degradació ambiental: L’extracció massiva de matèries primeres i l’ús de combustibles fòssils impulsen el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació de sòls, aigües i aire.
• Desigualtats socials: El creixement econòmic sovint beneficia una minoria, mentre que les comunitats més vulnerables pateixen els costos ambientals i socials, com el desplaçament per grans projectes extractius o la pèrdua de mitjans de vida.
• Esgotament de recursos: L’actual ritme de consum és insostenible; per exemple, segons el Global Footprint Network, l’any 2024 l’Humanity’s Ecological Footprint va superar la biocapacitat de la Terra el 2 d’agost (Earth Overshoot Day).

La funció social del mite

El relat del creixement infinit no és només una idea econòmica, sinó també una eina ideològica que legitima el model capitalista actual. Aquest mite:

• Justifica l’explotació: Presenta la sobreproducció i el consum excessiu com a motors de progrés, encara que això impliqui la destrucció d’ecosistemes o l’explotació de comunitats.
• Desvia l’atenció: En centrar-se en el PIB, es marginen debats sobre la distribució equitativa de la riquesa o la necessitat de reduir l’impacte ambiental.
• Promet solucions tecnològiques: Sovint s’argumenta que la innovació (com energies renovables o intel·ligència artificial) permetrà mantenir el creixement sense costos ambientals, una idea coneguda com a desacoblament. Tanmateix, les evidències mostren que el desacoblament absolut (creixement sense augment d’impacte ambiental) és molt limitat i insuficient per abordar la crisi climàtica.

Conseqüències socials i ecològiques

El model de creixement infinit té efectes devastadors:

1. Canvi climàtic: La dependència dels combustibles fòssils per alimentar el creixement econòmic és una de les principals causes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per exemple, el 2023, les emissions globals de CO₂ van assolir un rècord històric, segons l’Agència Internacional de l’Energia.
2. Pèrdua de biodiversitat: L’expansió de l’agricultura intensiva, la mineria i la urbanització destrueix hàbitats naturals. El Living Planet Report de WWF indica que les poblacions de vertebrats han disminuït un 69% des de 1970.
3. Desigualtats creixents: El creixement econòmic sovint concentra la riquesa. Segons Oxfam, el 2024, l’1% més ric del món posseeix gairebé la meitat de la riquesa global, mentre que milers de milions viuen en la pobresa.
4. Esgotament cultural: La cultura del consum associada al creixement perpetua valors materialistes, erosionant formes de vida comunitàries i tradicionals.

Exemples concrets

• Indústria energètica: La construcció de mega-infraestructures, com preses hidroelèctriques o parcs eòlics mal planificats, augmenta el PIB, però sovint desplacen comunitats locals i destrueixen ecosistemes.
• Fast fashion: La producció massiva de roba barata impulsa el creixement econòmic, però genera residus tèxtils massius i condicions laborals precàries en països del sud global.
• Urbanització descontrolada: L’expansió de ciutats sense planificació sostenible consumeix terres fèrtils i augmenta la dependència de recursos externs, com passa en moltes megalòpolis asiàtiques o africanes.

Cap a un nou relat econòmic

Per superar el mite del creixement infinit, cal adoptar una nova visió del progrés que prioritzi el benestar col·lectiu, la sostenibilitat i la justícia social. Proposem les següents línies d’acció:

1. Redefinir el progrés: Substituir el PIB per indicadors més integrals com l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), l’Índex de Planeta Feliç o l’Índex de Progrés Genuí, que mesuren la qualitat de vida, la salut ecològica i la igualtat.
2. Apostar pel decreixement selectiu: En lloc de buscar un creixement indiscriminat, prioritzar la reducció del consum en sectors d’alt impacte (com l’energia fòssil o el transport aeri) i promoure economies locals i circulars.
3. Fomentar la relocalització: Impulsar models econòmics basats en circuits curts de producció i consum, reduint la dependència de cadenes globals extractives.
4. Promoure la justícia social: Garantir que qualsevol transició econòmica sigui equitativa, amb polítiques que protegeixin les comunitats vulnerables i redistribueixin la riquesa.
5. Educar per a la sostenibilitat: Incorporar l’educació ambiental i el consum responsable en els sistemes educatius per fomentar una cultura de cura del planeta.

Un nou relat per al futur

El mite del creixement econòmic infinit ens ha atrapat en un cicle insostenible que amenaça la vida al planeta. Desmuntar aquest relat no és només una qüestió tècnica, sinó un repte cultural i ètic. Hem de construir una narrativa que valori la vida, la diversitat i la cooperació per sobre de l’acumulació i el consum. Aquest canvi implica accions concretes, com la transició cap a economies regeneratives, la protecció dels béns comuns i la promoció de models de governança més democràtics i participatius.

El futur no pot estar subordinat a una xifra com el PIB, sinó que ha de respondre a les necessitats reals de les persones i del planeta. Reivindiquem un model de vida que sigui sostenible, just i profundament connectat amb els límits i les possibilitats del món real.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊

Entrades anteriors d’aquesta sèrie:

• El mite del progrés. Una creença arrelada que ens allunya dels límits del món real