Entrades que han resistit el pas del temps i que encara avui ens inspiren. Redescobreix les arrels d’aquest espai i sumat a la reflexió col·lectiva. Benvinguts a Clàssics del blog

Text revisat i actualitzat.
Aquest article és una versió revisada i ampliada del text publicat originalment el 7 d’agost de 2012 a aquest mateix blog.

---

Què és el BAU i per què ja no és una opció viable?

El terme BAU (Business as Usual) es refereix a la idea que, malgrat crisis o adversitats, la societat continuarà funcionant de la mateixa manera que abans, sense canvis substancials en els seus patrons de producció, consum i organització. Aquesta noció, àmpliament acceptada en molts àmbits polítics, econòmics i socials, esdevé especialment problemàtica en un context de crisi global, esgotament de recursos i canvi climàtic.

L’article original del 2012 ja posava en dubte la viabilitat del BAU com a model de futur. Ara, més d’una dècada després, els esdeveniments han confirmat aquestes preocupacions: la crisi ecològica s’ha intensificat, les desigualtats han augmentat i el sistema econòmic segueix sent insostenible. Així doncs, cal analitzar amb més profunditat què significa el BAU, per què és un concepte obsolet i quines alternatives tenim.

Orígens i evolució del concepte BAU

Els inicis del terme

El terme Business as Usual va sorgir durant la Primera Guerra Mundial al Regne Unit, sota el govern de Herbert Asquith. En aquell moment, es promovia la idea que la població havia de mantenir el seu comportament habitual malgrat la guerra, per evitar donar senyals de debilitat a l’enemic.

No obstant això, amb el temps, el concepte va adoptar un significat més ampli, referint-se a la continuïtat d’activitats després de situacions de crisi, com desastres naturals o crisis econòmiques. La idea bàsica era que, passat el problema, tot tornaria a la normalitat.

El BAU en l’economia i la política moderna

Amb l’arribada del capitalisme globalitzat, el BAU es va convertir en el paradigma dominant de les economies industrials, basant-se en:

• Creixement econòmic continu i il·limitat.
• Dependència dels combustibles fòssils i dels recursos naturals.
• Augment del consum com a motor de la prosperitat.
• Creença en la tecnologia com a solució a tots els problemes.

Aquesta visió, però, ignora els límits físics del planeta i ha conduït a una crisi sistèmica sense precedents.

Els límits del BAU en el context actual

Canvi climàtic i crisi ecològica

El BAU parteix de la idea que es pot seguir creixent indefinidament, però les evidències científiques demostren que això és impossible. L’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament dels recursos indiquen que aquest model és insostenible.

Alguns exemples concrets:

• Esgotament de recursos: L’extracció de petroli i altres matèries primeres ha arribat a un punt crític, fent augmentar costos i dificultant la seva disponibilitat.
• Canvi climàtic accelerat: Les emissions de CO₂ segueixen en augment, provocant desastres naturals més freqüents i greus.
• Col·lapse dels ecosistemes: La desforestació, la contaminació i la pèrdua d’espècies estan debilitant la biosfera, posant en perill la seguretat alimentària i hídrica.

Crisi econòmica i desigualtats socials

El model econòmic BAU també ha demostrat ser incapaç de garantir estabilitat social i benestar per a tothom. Entre els problemes més greus trobem:

• Augment de la desigualtat: La concentració de riquesa en mans d’una minoria i l’empobriment de les classes mitjanes i baixes.
• Precarietat laboral: L’automatització, la globalització i les crisis econòmiques han generat una inseguretat creixent en el mercat de treball.
• Crisi de deute: Tant els estats com les famílies i empreses han acumulat deutes insostenibles, fent que qualsevol crisi financera tingui un impacte devastador.

Col·lapse energètic i escassetat de recursos

El BAU es basa en l’abundància d’energia barata, però aquesta realitat està canviant ràpidament. La fi del petroli barat, els límits del gas i l’augment dels costos de les energies renovables fan inviable seguir amb el mateix model de producció i consum.

Sense energia abundant i barata, l’economia tal com la coneixem es fa insostenible, i això afecta sectors clau com el transport, la indústria i l’agricultura.

Per què el BAU ja no tornarà?

Malgrat les crisis evidents, encara hi ha una gran part de la població que espera que la situació es recuperi i torni a la normalitat. Però això és un miratge. El món d’abans de la crisi financera del 2008, de la pandèmia del 2020 i de l’acceleració de la crisi climàtica ja no tornarà.

Els grans factors de canvi

Aquests són els principals motius pels quals el BAU és una il·lusió:

1. Límits físics del planeta: No hi ha prou recursos per mantenir el nivell de consum i creixement actual.
2. Esgotament del model energètic: La transició energètica és imprescindible, però no serà instantània ni fàcil.
3. Canvis geopolítics: Les tensions entre grans potències i l’escassetat de recursos fan que el món sigui més inestable.
4. Transformació social: L’augment de la desigualtat i les protestes ciutadanes evidencien la necessitat d’un nou contracte social.

Alternatives al BAU: Com podem construir un futur sostenible?

Si el BAU és inviable, quines opcions tenim? La resposta no és senzilla, però hi ha algunes línies d’acció clares:

• Decreixement i economia circular: Reduir el consum innecessari i apostar per un model econòmic basat en la relocalització, la reutilització i la regeneració.
• Transició energètica: Abandonar progressivament els combustibles fòssils i fomentar les energies renovables amb un ús més eficient i sostenible.
• Repartiment del treball: Reduir la jornada laboral i promoure ocupació de qualitat per tothom.
• Democràcia i participació: Potenciar la presa de decisions col·lectiva per evitar que les elits econòmiques dictin el futur del planeta.

El BAU ha estat durant dècades la narrativa dominant en política i economia, però el món ha canviat. Insistir a tornar a la normalitat anterior és una estratègia perdedora que només agreuja els problemes actuals.

La transició cap a una societat més justa i sostenible no serà fàcil, però és inevitable. Com a ciutadans, tenim el deure de pressionar perquè es prenguin mesures valentes i es comenci a construir un futur diferent. El primer pas és no continuar aprofundint en l’error: deixar de cremar més combustibles fòssils, d’arrasar ecosistemes i de posar en perill la base mateixa que sosté la vida.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊