Ara que no hi ha eleccions a la vista, és un bon moment per pensar amb calma. Sense la urgència del calendari electoral ni la pressió del vot útil, podem reflexionar amb serenitat sobre què vol dir participar, transformar i decidir col·lectivament. Des d’Argelaguer en Transició, volem compartir algunes idees sobre el sentit del vot quan cap partit representa plenament els valors del decreixement, la sobirania i la vida dins dels límits del planeta.

Quan cap partit defensa els límits ecològics, la relocalització ni el decreixement, votar esdevé un dilema. Aquesta entrada reflexiona sobre l’actitud més coherent en unes eleccions des del punt de vista de la transició ecosocial i proposa una resposta valenta, crítica i basada en la pràctica local.

---

La democràcia real comença fora de les urnes

A Argelaguer en Transició defensem la relocalització de l’economia, la sobirania energètica i alimentària, la reducció de la dependència dels combustibles fòssils, i una vida més simple, més justa i més arrelada al territori. En aquest camí, inevitablement, arriba una pregunta: què fem quan hi ha eleccions i cap partit defensa plenament tot això?

És legítim no votar si el sistema és insostenible per definició? Té sentit donar suport a un partit només parcialment alineat? O és més coherent abstenir-se, votar en blanc o expressar el rebuig d’una altra manera?

El sistema electoral no és neutre

Les eleccions són un mecanisme de participació dins d’un sistema que promou el creixement econòmic, la competitivitat global i la centralització del poder. Cap partit amb representació institucional a Catalunya ni a Europa no defensa amb claredat el decreixement planificat, l’abandonament del model industrial depredador ni una transició ecosocial autèntica i arrelada.

La majoria defensen una versió suau del canvi: “creixement verd”, “energia neta per seguir igual”, “mobilitat sostenible per seguir movent-nos sense límits”. Però no posen en qüestió l’arrel del problema: la dependència d’un sistema que consumeix molt més del que el planeta pot regenerar.

Cap partit no ens representa del tot

Amb tota la informació acumulada i l’experiència compartida des d’Argelaguer en Transició —amb l’aposta pel decreixement, la relocalització, la sobirania energètica i alimentària, el respecte als límits biofísics del planeta i la construcció d’un model social més just i resilient— podem traçar certes afinitats amb determinats partits polítics. Però cap d’ells no representa plenament aquest enfocament transformador i ecosocial.

En l’àmbit català

La CUP és probablement el partit que més s’aproxima a la nostra filosofia, amb el seu rebuig al capitalisme, el suport a l’autogestió comunitària, la crítica al creixement econòmic il·limitat i la defensa del territori. Tot i això, les seves posicions varien segons el moment, i no sempre hi ha coherència entre el discurs i l’acció institucional.

Els moviments d’ecologisme, com Ecologistes en Acció, Revolta Pagesa o l’Aliança Verda, comparteixen plenament el diagnòstic de crisi sistèmica i defensen el decreixement i la justícia ecosocial. Però no tenen presència institucional ni capacitat d’incidir políticament a gran escala.

Els Comuns (En Comú Podem, etc.) han incorporat alguns elements de justícia ambiental i transició energètica, però continuen apostant pel creixement verd i les solucions tecnològiques centralitzades, molt allunyades del que considerem una veritable transició ecosocial local i arrelada.

En l’àmbit europeu

DiEM25, tot i ser minoritari, promou la democràcia directa, la justícia ecològica i una economia postcapitalista. És un moviment transnacional amb un discurs crític amb el neoliberalisme europeu, però amb poca incidència real.

Els Verds Europeus, tot i tenir una imatge ecologista, solen defensar polítiques de creixement verd tecnològic i sovint participen en governs que promouen megaprojectes, militarització o mesures contràries als límits del planeta.

També hi ha minories dins de l’esquerra ecosocial europea, com alguns sectors de Die Linke, La France Insoumise o els Partits Pirates del nord d’Europa, que integren idees de decreixement i democràcia directa. Però són espais molt concrets dins de formacions àmplies amb moltes contradiccions internes.

Cap partit amb representació clara defensa de manera integral la filosofia d’Argelaguer en Transició. El més proper podria ser, com hem dit abans la CUP, amb matisos. Però l’espai polític que més s’hi acosta és el dels moviments socials autogestionats, les comunitats en transició i els col·lectius decreixentistes que operen fora dels circuits electorals convencionals.

Les opcions davant les urnes

Davant d’aquest panorama, considerem vàlides diverses opcions, sempre que siguin coherents i explicades:

Votar críticament

Hi ha partits que, tot i les seves contradiccions, mantenen una certa sensibilitat pels temes territorials, ecològics i socials. Votar-los pot ser una forma de pressionar des de dins, tot assumint que el canvi real no vindrà només per la via institucional.

Vot en blanc o nul

És una manera de dir: “he vingut, però cap opció m’encaixa”. Té el valor simbòlic de fer visible el rebuig al sistema sense desaparèixer de les estadístiques. Però també pot tenir poc impacte real en termes de canvis concrets.

No votar

És, en el nostre cas, una postura legítima. Si el sistema és part del problema, abstenir-se pot ser una forma de dissidència activa. Sempre que no es faci en silenci o per desinterès, sinó com a posició pública i raonada, pot ser molt potent. Sobretot si ve acompanyada de projectes reals, col·lectius i transformadors com els que plantegem des d’Argelaguer en transició.

L’acció transformadora és al marge del sistema

A les institucions els costa molt moure’s fora dels marcs del sistema. Però als pobles, a les comunitats, a les cooperatives i als projectes de base, tenim la llibertat (i la responsabilitat) de fer el que el sistema no farà mai: viure dins els límits ecològics, cultivar la sobirania, cuidar-nos de debò.

La participació real és diària. Quan recuperem terres, instal·lem plaques en comunitat, compartim eines, reparem i reutilitzem, fem assemblees obertes, resistim els macroprojectes o acompanyem iniciatives d’economia solidària, estem fent política en majúscules. I aquesta política no depèn del color del govern ni de si votem o no.

No és tan important què fem el dia de les eleccions com què fem cada dia abans i després de les eleccions. Sigui quina sigui la teva postura —votar, no votar, votar en blanc— et convidem a fer-la pública, raonada i coherent amb els teus actes. El canvi real comença al poble, a la plaça, al casal, al camp.

Quan hi hagi eleccions, més enllà del vot, fem visible que una altra manera de viure i de fer política és no només possible, sinó imprescindible.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊