Diversos analistes alerten d’una possible recessió a finals del 2025. Què està passant realment i com podem actuar amb prudència?

Tot i els bons titulars econòmics, alguns analistes com Henrik Zeberg adverteixen que podríem estar davant d’una nova crisi global, amb símptomes creixents de debilitat en el consum, l’endeutament i els mercats. Encara no hi ha certesa, però sí prou indicis per actuar amb prudència. Sense por ni alarmisme, reforçar l’estalvi, evitar deutes i enfortir les relacions comunitàries són accions sensates que poden fer-nos més resistents, tant si la crisi arriba com si no.

---

A mesura que avancem pel 2025, l’economia global ofereix un panorama ple de contrasts. Aquesta entrada explora els reptes econòmics que alguns analistes preveuen, amb una mirada equilibrada i consells pràctics per navegar en temps d’incertesa.

Un escenari econòmic de llums i ombres

Els mercats borsaris, especialment als Estats Units, brillen amb màxims històrics, impulsats per gegants tecnològics que semblen inamovibles. Les xifres d’ocupació es mantenen fermes i molts governs parlen d’una recuperació sòlida després dels sotracs dels últims anys. Però sota aquesta aparença de prosperitat, hi ha corrents que conviden a la prudència. Les famílies nord-americanes tenen cada cop menys estalvis segons la Bureau of Economic Analysis del 2024, gairebé un mínim històric. Molts estatunidencs recorren al crèdit per cobrir despeses bàsiques segons la Reserva Federal. A Europa, la confiança dels consumidors i les empreses roman fràgil, amb l’Indicador de Sentiment Econòmic de la Comissió Europea estancat. Alhora, el deute públic global ronda el 97% del PIB mundial, segons el Fons Monetari Internacional, i països com els Estats Units destinen més recursos a pagar interessos del deute que a defensa per exemple.

Perspectives d’experts sobre el futur

Alguns analistes han aixecat la veu per advertir de possibles turbulències. Henrik Zeberg, un analista conegut per les seves lectures macroeconòmiques basades en cicles històrics, ha publicat recentment un article titulat Final Warning: The Emperor’s New Clothes and the Coming Economic Crash, que ha generat força debat. Segons ell, els mercats podrien viure un pic especulatiu —una fase d’eufòria artificial— que podria desembocar en una correcció profunda cap a finals del 2025 o principis del 2026. La seva visió no és compartida per tothom, però convida a no confiar cegament en la continuïtat del creixement actual.

Peter Berezin, de BCA Research, comparteix aquesta cautela i suggereix que el consum debilitat i els alts nivells de deute podrien provocar una caiguda dels mercats d’entre el 15 i el 20% cap a mitjans del 2026, tot i que confia en mecanismes de recuperació. Mark Zandi, de Moody’s Analytics, assenyala problemes en el mercat immobiliari i l’endeutament familiar, però es mostra optimista sobre la capacitat dels bancs centrals per estabilitzar l’economia. Fins i tot institucions com Goldman Sachs, més moderades, redueixen la probabilitat d’una recessió imminent al 20%, destacant la força dels ingressos corporatius i del mercat laboral, però sense ignorar riscos com la inflació o la inestabilitat global.

Com seguir l’evolució econòmica

Per a qui vulgui entendre millor aquestes dinàmiques, portals com Trading Economics ofereixen dades actualitzades sobre el PIB, el deute o la confiança del consumidor. Els informes del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial també són eines valuoses per contextualitzar les tendències i formar-se una opinió informada.

Estratègies per a una major seguretat

Davant d’un panorama incert com aquest, el més sensat no és anticipar el pitjor ni paralitzar-nos per la por, sinó actuar amb una certa prudència. Sense necessitat de grans canvis ni decisions dràstiques, hi ha mesures que poden donar-nos més marge i estabilitat si la situació empitjora.

En primer lloc, és aconsellable evitar deutes nous o compres importants que ens lliguin a llarg termini. Si és possible, convé reforçar l’estalvi, tot i que sigui amb petites quantitats. El simple fet de tenir un coixí per afrontar uns mesos sense ingressos pot marcar la diferència. També pot ser útil revisar despeses fixes, alliberar càrregues innecessàries i, si es disposa de patrimoni com una segona residència o un terreny, valorar com pot contribuir a la nostra autonomia o generar ingressos en cas de necessitat.

A escala col·lectiva, compartir recursos amb familiars o veïns, enfortir xarxes d’intercanvi i apostar per iniciatives locals són formes de guanyar resiliència. Com més connectades estiguin les persones d’una comunitat, més fàcil serà fer front als efectes d’una crisi. I, sobretot, cal mantenir una mirada crítica però tranquil·la, sense caure ni en l’eufòria ni en el catastrofisme.

Potser aquesta crisi que alguns anuncien amb tanta contundència no arribarà, o ho farà de manera més suau. Potser no es produirà exactament com diuen els analistes més pessimistes. Però en qualsevol cas, les accions que ens porten a viure amb més senzillesa, consciència i autonomia tenen sentit igualment. Preparar-se vol dir tenir més opcions per viure el futur amb dignitat i solidaritat, sigui quin sigui el seu curs.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊