Tot i que els projectes de grans parcs fotovoltaics i la creació d’una comunitat energètica impulsada per l’ajuntament a Argelaguer semblen decidits, cal una reflexió crítica. Des del punt de vista del decreixement, la simplicitat voluntària i el reconeixement dels límits biofísics del planeta, la valoració d’aquests grans projectes fotovoltaics no pot ser acrítica ni automàticament positiva. Vegem-ho.

---

Un context d’esgotament i incertesa

Vivim en un món marcat per la crisi ecològica, l’esgotament dels recursos i l’augment de les desigualtats. En aquest context, la transició energètica és inevitable, però la manera com es fa marca la diferència entre una sortida sostenible o una nova fugida endavant.

A Argelaguer, la tramitació de dos parcs fotovoltaics de gran escala —de 2 i 4 MWp— suposa un canvi important en el paisatge i en la funció energètica del territori. Però la pregunta clau és: per a qui es fa aquesta transició, amb quins valors i amb quines conseqüències?

Segons les dades de l’Institut Català de l’Energia, l’any 2024 Catalunya va produir 38.997 GWh d’energia
elèctrica, la dada més baixa de producció neta d’energia elèctrica des del 2001. Les renovables, comptant
l’autoconsum elèctric, van cobrir un 21,6% de la demanda elèctrica catalana, de la qual un 8,9% va ser
hidroelèctrica, un 7,1% eòlica, un 4,5 % de fotovoltaica i un 1% d’altres renovables.

Renovables no vol dir automàticament sostenibles

És fàcil pensar que, perquè es tracta d’energia solar, tot són avantatges. Però des del decreixement cal recordar que no tot el que és renovable és sostenible, i que canviar la font no canvia el model si no hi ha un replantejament profund.

Els grans parcs solars:

• Consumeixen recursos minerals escassos i intensius en energia per a la seva fabricació.
• Tenen una vida útil limitada i generaran residus tècnics difícils de gestionar.
• Són sovint propietat d’empreses o fons d’inversió, amb pocs o cap retorn real per a la comunitat.
• Poden ocupar sòl agrícola o natural, en un moment en què l’autosuficiència alimentària serà cada cop més important.

Des del decreixement, això no és transició, sinó continuïtat d’un model esgotat.

El repte de la suficiència

El gran repte que planteja el decreixement no és tecnològic, sinó cultural: acceptar que no tot pot créixer indefinidament. El sistema energètic actual no és insostenible perquè utilitza petroli, sinó perquè utilitza massa energia. Substituir-la per renovables sense reduir la demanda és empitjorar el problema.

Apostar per la suficiència vol dir:

• Produir només l’energia que realment necessitem per cobrir les necessitats bàsiques.
• Reorganitzar la vida i el territori per reduir desplaçaments, escalfaments excessius, sobre consum d’electrònica…
• Prioritzar l’eficiència i la simplicitat per damunt de la productivitat.
• Reduir la dependència de materials i tecnologies complexes, especialment quan són importades.

Una comunitat que assumeix els seus límits pot ser més lliure que una que es creu infinita.

Una transició real: sobirana, arrelada, senzilla

Què vol dir, doncs, una transició realment ecològica?

Significa relocalitzar la producció energètica, però també la decisió sobre com es fa. Significa fer servir menys energia i fer-la servir millor. Significa recuperar el sentit de comunitat, de territori i de responsabilitat compartida.

Els parcs fotovoltaics a Argelaguer poden tenir sentit si:

• Formen part d’un pla més ampli de reducció del consum i reorganització local.
• Estan pensats en clau d’autoconsum i no com a negoci especulatiu.
• Es planifiquen amb la comunitat, no al marge ni en contra.
• Contribueixen a protegir el sòl agrícola i a evitar noves formes d’extractivisme.

Un territori amb energia no és un territori sobirà

Una de les trampes del discurs dominant és associar energia renovable amb sobirania. Però tenir plaques solars no vol dir ser sobirans si:

• No decidim sobre el seu ús.
• No podem accedir-hi com a comunitat.
• No reduïm la nostra dependència de sistemes tecnològics externs.
• No protegim el territori i la capacitat de sostenir la vida.

La veritable sobirania energètica no es mesura en quilowatts, sinó en autonomia col·lectiva, justícia social i respecte pels límits.

Argelaguer pot ser un exemple

Tot i que els projectes estiguin avançats, encara hi ha marge per fer sentir la veu del poble. El nostre paper com a comunitat no s’acaba amb la protesta, sinó que pot continuar amb la proposta. Podem:

• Reforçar la comunitat energètica amb una visió clara de suficiència i democràcia.
• Proposar condicions perquè els projectes s’adaptin als valors del territori.
• Difondre una altra manera d’entendre l’energia, més arrelada i menys dependent.
• Fer pedagogia al poble sobre els límits i les possibilitats reals de la transició.

Argelaguer no ha de ser només un lloc on es produeix energia. Pot ser un referent de com es construeix una transició des de baix, lenta, senzilla i justa.

No deixem que la transició energètica sigui una etiqueta buida. Fem-la nostra, amb consciència dels límits i amb voluntat de reduir, simplificar i compartir. Informem-nos, i exigim projectes que respectin la terra i les persones. El futur no es tracta només d’energia, sinó de com volem viure.

Corol·lari final: parcs fotovoltaics i comunitats energètiques sí, però per a què? Quan els parcs fotovoltaics s’imposen des de fora i les comunitats energètiques depenen del sistema convencional, cal preguntar-se si realment estem construint un model més just, proper, democràtic i resilient. Sense control comunitari real, sense reducció de la demanda i sense arrelament al territori, el risc és repetir el vell model amb una nova etiqueta verda. No n’hi ha prou amb plaques i kilowatts: la transició només és real si transforma el nostre vincle amb l’energia, el territori i la vida col·lectiva. Des del decreixement, la veritable transformació demana reduir el consum, relocalitzar les decisions i prioritzar la vida senzilla i arrelada al territori. Renovables sense límits no és transició.

---

Per saber més, descarrega’t:

• Com funcionarà la Comunitat Energètica d’Argelaguer (PDF)
• Com es finança una comunitat energètica i què implica per als participants? (PDF)
• Aproximació sobre com funcionen els parcs FV, quin impacte tenen, quins riscos comporten i què en podem esperar (PDF).
• Com es poden coordinar els parcs FV amb la comunitat energètica?(PDF)

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊

Entrades anteriors d’aquesta sèrie:

1. L’Ajuntament d’Argelaguer impulsa una comunitat energètica. Què són i quins reptes plantegen.
2. Parcs fotovoltaics en zones rurals. Energia neta o extractivisme verd a Argelaguer
3. Com coordinar els parcs fotovoltaics i la comunitat energètica
4. Governança compartida per una energia al servei d’Argelaguer
5. Sobre equipats i sense rumb