Per fer realitat una transició energètica justa a Argelaguer, cal anar més enllà de la simple instal·lació de plaques solars. La clau està en qui decideix i com es prenen les decisions. Apostar per una governança compartida entre la comunitat energètica impulsada per l’Ajuntament i els promotors dels parcs fotovoltaics en tràmit és l’opció que millor garanteix sobirania i participació.
La transició energètica no és només tècnica
Entre les quatre opcions plantejades en l’entrada anterior per coordinar la comunitat energètica impulsada per l’Ajuntament i els promotors dels parcs fotovoltaics en tràmit, la governança compartida i transparent és la que millor respon als criteris de sobirania, participació i sostenibilitat. Vegem per què.
La transició cap a energies renovables sovint es presenta com una qüestió purament tecnològica: substituir combustibles fòssils per fonts suposadament netes. Però des del punt de vista del decreixement i la simplicitat, aquesta visió és incompleta. No n’hi ha prou amb canviar el tipus d’energia; cal repensar l’ús que en fem, reduir el consum i recuperar el control col·lectiu sobre què és essencial. I l’energia és una d’aquestes qüestions vitals.
A Argelaguer s’han posat sobre la taula dues iniciatives energètiques importants: la creació d’una comunitat energètica local i la tramitació de dos parcs fotovoltaics de gran escala. Coordinades poden ser una oportunitat, però si actuen desconnectades poden generar conflictes, competències i una pèrdua de sentit comunitari.
El valor de decidir conjuntament
Quan parlem de governança compartida, no parlem d’un tràmit burocràtic. Parlem de posar el poble al centre: qui decideix què es fa, com es fa i amb quins criteris. Això inclou la comunitat energètica, però també l’Ajuntament i, idealment, els promotors privats. Es tracta de construir un espai de diàleg i planificació col·lectiva que garanteixi:
- Transparència total sobre les dades, els beneficis i els impactes dels projectes.
- Participació ciutadana real, amb capacitat de decisió.
- Coordinació tècnica i estratègica entre iniciatives, evitant encavalcaments i competències.
En definitiva, es tracta de passar d’un model extractiu a un model democràtic, on la transició energètica no sigui una nova forma de dependència, sinó una eina d’empoderament local.
Una proposta viable per Argelaguer
Aquesta governança compartida es pot concretar en tres àmbits:
Un espai de coordinació obert i plural
Una taula energètica local on participin l’Ajuntament, la comunitat energètica, entitats del poble i, si s’hi volen afegir, els promotors dels parcs. Aquest espai hauria de reunir-se regularment per establir criteris comuns, fer seguiment i decidir sobre usos i prioritats. El seu funcionament hauria de ser transparent i obert a la participació veïnal.
Una comunitat energètica realment participativa
No n’hi ha prou amb instal·lar plaques al pavelló d’esports. Cal que la comunitat energètica tingui un funcionament assembleari, democràtic i obert a tothom. Que sigui un espai de trobada, formació i acció. Que posi al centre no només l’energia, sinó els valors del decreixement: sobrietat, col·laboració i justícia.
Un compromís municipal amb el bé comú
L’Ajuntament ha de tenir un paper actiu, no només com a impulsor d’instal·lacions, sinó com a garant del dret col·lectiu a decidir sobre l’energia. Això implica liderar la coordinació, exigir transparència als promotors i vetllar perquè l’energia que es genera aquí beneficiï el poble.
Els beneficis d’un model compartit
Adoptar aquesta proposta no és només una qüestió de principis. També aporta beneficis pràctics:
- S’eviten duplicitats i malbarataments en infraestructures.
- Es millora la planificació i es poden captar millor els fons públics.
- Es redueix el risc de conflictes i oposició veïnal.
- Es generen retorns socials: energia més barata, projectes locals, suport a col·lectius vulnerables.
Però sobretot, es construeix una comunitat més cohesionada, més conscient i més sobirana. I això és clau per fer front a un futur d’incertesa energètica i escassetat de recursos.
I si les empreses no hi volen participar?
És legítim preguntar-se què passarà si les empreses promotores dels parcs fotovoltaics no volen formar part d’un model de governança compartida. No és cap secret que moltes vegades, aquestes empreses actuen amb criteris purament econòmics i poc arrelament al territori. Ara bé, la col·laboració no només beneficia la comunitat: també pot ser estratègicament útil per als promotors.
Hi ha diversos incentius que poden fer atractiva la seva participació:
- Acceptació social i estabilitat: Un projecte que compta amb suport veïnal i institucional té menys risc de conflictes, al·legacions o oposició pública.
- Millora de la imatge corporativa: La participació en iniciatives amb retorn social millora la reputació de l’empresa i pot ajudar-la a obtenir altres projectes.
- Accés preferent a subvencions: Cada cop més convocatòries públiques valoren la participació comunitària com a criteri de selecció.
- Facilitats logístiques i tècniques: La col·laboració amb l’Ajuntament i la comunitat pot simplificar tràmits i costos operatius.
Ara bé, si, tot i això, les empreses no volen col·laborar, la comunitat no ha de renunciar a defensar els seus drets. Es poden:
- Exigir compromisos mínims des de l’Ajuntament: retorns locals, compensacions ambientals, cessió d’una part de la producció, etc.
- Fer visible la dissociació entre el discurs “verd” i la realitat especulativa, per pressionar a través de mitjans, xarxes o accions públiques.
- Enfortir la comunitat energètica pròpia com a alternativa local i com a exemple d’un altre model possible.
La força del poble rau en la seva capacitat d’organització, de proposta i de resistència pacífica. La governança compartida és un horitzó que val la pena defensar, tant si les empreses hi participen com si cal fer-ho des de la base.
Construir una transició des del poble
El futur energètic del poble ha d’estar en mans de la comunitat, no només dels tècnics o dels inversors. I per això cal una governança que doni veu, poder i responsabilitat a la gent.
La simplicitat, la sobrietat i el decreixement no són només ideals individuals. Són valors col·lectius que poden transformar la manera com produïm, compartim i decidim sobre l’energia.
Ara és el moment de construir aquest model des de baix. Participem en la comunitat energètica. Proposem espais de diàleg i coordinació. Exigim transparència i retorns socials. I, sobretot, fem sentir que l’energia del futur ha de ser col·lectiva, justa i arrelada al territori.
Junts podem demostrar que una altra transició és possible.
En la següent entrada posarem el focus en una tendència general que també ens afecta de ple: l’estancament de la demanda elèctrica a l’Estat espanyol i, alhora, el creixement accelerat de la instal·lació de renovables, sovint sense que això suposi una reducció real del consum de combustibles fòssils. Una dinàmica que ens fa preguntar: estem realment transformant el model o només canviem el color de l’extractivisme?
Per saber més, descarrega’t:
- Com funcionarà la Comunitat Energètica d’Argelaguer (PDF)
- Com es finança una comunitat energètica i què implica per als participants? (PDF)
- Aproximació sobre com funcionen els parcs FV, quin impacte tenen, quins riscos comporten i què en podem esperar (PDF).
- Com es poden coordinar els parcs FV amb la comunitat energètica?(PDF)
✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊
Entrades anteriors d’aquesta sèrie:
- L’Ajuntament d’Argelaguer impulsa una comunitat energètica. Què són i quins reptes plantegen.
- Parcs fotovoltaics en zones rurals. Energia neta o extractivisme verd a Argelaguer
- Una transició energètica per a Argelaguer. Com coordinar els parcs fotovoltaics i la comunitat energètica
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 