La transició energètica a Argelaguer ha de ser una oportunitat per guanyar sobirania energètica, no una càrrega. Proposem coordinar els parcs fotovoltaics de 2 MWp i 4 MWp, en cas que es confirmi la seva construcció, amb la comunitat energètica impulsada per l’Ajuntament per maximitzar beneficis locals i minimitzar impactes ambientals. Opcions com integrar l’energia dels parcs, compartir beneficis, optimitzar recursos i establir governança participativa poden evitar duplicitats i empoderar la comunitat.
Aclariment inicial.
Molts processos vinculats a la transició energètica no estan pensats perquè la ciutadania pugui decidir amb plena informació. Són complexos, tècnics i sovint enrevessats expressament —sobretot quan hi intervenen grans empreses i marcs legals opacs—. I això no és casualitat.
De fet, una de les grans barreres per a una transició realment democràtica és la dificultat per entendre com funciona el sistema energètic: la normativa, les tecnologies, el mercat elèctric, els costos, els drets i les obligacions. Aquest entramat complex genera una mena de mur invisible entre la població i les decisions que afecten el seu futur.
Des d’Argelaguer en Transició creiem necessari explicar algunes opcions de coordinació i integració entre la comunitat energètica i els parcs fotovoltaics amb un llenguatge entenedor. Aquesta entrada és llarga, però espero ajudi a posar-nos en situació, entendre els mecanismes reals i prendre part activa en les opcions que afecten el futur del poble.
Cap a una transició energètica coordinada i comunitària a Argelaguer
La transició energètica és una oportunitat per transformar Argelaguer en un poble més resilient, sostenible i sobirà. Però perquè això sigui realitat, cal que els projectes energètics, com els parcs fotovoltaics de 2 MWp i 4 MWp en tràmit i la comunitat energètica impulsada per l’Ajuntament, treballin de manera coordinada i posin el poble al centre. Com podem fer-ho? Aquesta entrada explora 4 opcions concretes per integrar aquestes iniciatives, evitant duplicitats i maximitzant els beneficis per a la comunitat.
Per què coordinar els parcs i la comunitat energètica?
Els parcs fotovoltaics de 2 MWp i 4 MWp previstos, amb una producció estimada de 2,9 GWh/any i 5,8 GWh/any respectivament, poden generar ingressos que variaran en funció de l’evolució del preu de l’electricitat. Es poden estimar entre 174.000 i 232.000 €/any per al parc de 2 MWp, i entre 348.000 i 464.000 €/any per al de 4 MWp. Tot i això, el seu model centralitzat deixa pocs beneficis a escala local i comporta impactes importants, com ara la pèrdua de sòl agrícola o l’alteració del paisatge.
D’altra banda, la comunitat energètica, amb una instal·lació inicial al sostre del pavelló d’esports, busca fomentar l’autoconsum compartit i l’autonomia energètica, però la seva escala és molt més petita (possiblement de 30–35 kWp ocupant 80-120 m² de teulada, amb capacitat per generar 33 i 45 MWh/any.
Sense coordinació, aquestes iniciatives podrien competir per recursos (subvencions, espais, finançament) o generar esforços redundants, com instal·lacions separades sense una estratègia comuna. Coordinar-les significa optimitzar recursos, reduir impactes i assegurar que els beneficis es quedin a Argelaguer. A continuació, presentem quatre opcions concretes per aconseguir-ho.
4 Opcions de coordinació i integració
1. Integració de l’energia dels parcs a la comunitat energètica
Els parcs fotovoltaics podrien reservar una part de la seva producció per a l’autoconsum de la comunitat energètica, en lloc de vendre tota l’energia generada a la xarxa general. Això requeriria acords voluntaris amb els promotors, que permetessin assignar una fracció de l’energia (per exemple, entre un 10 i un 20%) a l’autoconsum local. Aquesta pràctica està emparada pel Reial decret 244/2019, que regula l’autoconsum compartit.
Aquesta normativa permet que l’energia generada es pugui repartir virtualment entre diversos punts de consum dins d’un radi de 2.000 metres. En un poble com Argelaguer, això cobreix pràcticament totes les llars. Tot i que l’electricitat es continua distribuint a través de la xarxa general, el que canvia és l’assignació administrativa: es considera que una part de l’energia produïda correspon a cada usuari, que se’n beneficia directament com si la rebés al seu propi comptador.
Ara bé, cal tenir clar que els veïns només podran rebre energia assignada del parc si existeix un acord formal amb el promotor, o bé si participen activament a través d’un model cooperatiu o de retorn econòmic pactat. No és un dret automàtic, però és una opció perfectament legal i viable, si la comunitat s’organitza i la reclama col·lectivament.
També cal aclarir que l’autoconsum compartit no significa que l’energia sigui gratuïta. Quan diem que els veïns poden rebre una part de la producció d’un parc, no vol dir que hi tinguin accés lliure per defecte. El que pot passar és:
– Que el promotor cedeixi voluntàriament una part de la producció a la comunitat energètica, de forma gratuïta o a un preu reduït, com a retorn social.
– O bé que els veïns inverteixin en el parc, a través d’una cooperativa o d’un conveni, i rebin energia de manera proporcional a la seva aportació.
En tots dos casos, cal negociació, transparència i organització comunitària perquè el benefici arribi realment al poble.
Avantatges: Permet vincular la producció dels parcs al benefici local, redueix la dependència del mercat elèctric (no tant de la xarxa física com del sistema de preus), i pot ajudar a abaixar les factures dels veïns.
2. Participació ciutadana en els beneficis dels parcs
Els promotors dels parcs podrien obrir una part de la propietat o dels ingressos a la comunitat energètica, de manera que els veïns d’Argelaguer o l’Ajuntament poguessin esdevenir copropietaris o beneficiaris del projecte.
Ara bé, participar econòmicament en un parc no vol dir tenir accés directe a l’energia que genera, sinó formar part dels ingressos obtinguts per la seva explotació. És per això que la instal·lació de la comunitat energètica al pavelló d’esports continua sent essencial: proporciona producció pròpia, local i sota control directe de la comunitat, i complementa qualsevol acord econòmic amb els parcs.
Algunes opcions viables serien:
– Crear una cooperativa energètica que inverteixi en els parcs, amb aportacions voluntàries dels veïns, entitats o fons municipals, i que obtingui una part proporcional dels beneficis anuals.
– Negociar un conveni amb els promotors perquè cedeixin un percentatge dels ingressos (per exemple, entre un 5 i un 10%) per finançar projectes locals: ampliar la comunitat energètica, instal·lar plaques a teulades municipals, protegir sòl agrícola, etc.
Per què els promotors haurien de cedir una part dels beneficis?
Tot i que no estan obligats legalment, els promotors poden tenir incentius per destinar una part dels ingressos a projectes locals. Fer-ho pot millorar l’acceptació social del projecte, reduir el conflicte amb el veïnat i facilitar les relacions amb l’ajuntament. A més, moltes empreses incorporen mesures de retorn social com a part de la seva responsabilitat corporativa, especialment en entorns rurals. Si la comunitat es mostra organitzada i fa propostes concretes, pot negociar convenis que vinculin el parc al benefici directe del poble, com ja s’ha aconseguit en altres municipis.
Això permetria convertir els parcs en una font de recursos per al poble, i no en un projecte totalment aliè i desconnectat del territori.
Exemple real: A Dinamarca, moltes plantes eòliques de gran escala incorporen participació comunitària obligatòria, i destinen part dels beneficis a iniciatives locals de desenvolupament i sostenibilitat.
3. Optimització d’espais i recursos
La comunitat energètica i els parcs podrien compartir infraestructures o espais per minimitzar l’impacte ambiental i els costos. Per exemple:
- Prioritzar instal·lacions fotovoltaiques en teulades públiques, naus industrials o terrenys ja degradats, en lloc d’utilitzar sòl agrícola per als parcs.
- Compartir recursos tècnics, com sistemes de monitoratge o manteniment, entre la comunitat energètica i els parcs per reduir costos operatius.
- Sol·licitar subvencions conjuntes (p. ex., fons Next Generation) per finançar ambdues iniciatives, evitant competència per recursos públics.
Avantatges: Redueix la pèrdua de sòl agrícola i optimitza l’ús de fons i infraestructures.
4. Governança compartida i transparència
Es podria establir un model de cogestió entre l’Ajuntament, els promotors dels parcs i la comunitat energètica per coordinar decisions i assegurar la participació ciutadana. Algunes accions possibles serien:
– Crear una taula de diàleg permanent, amb representants dels veïns, l’Ajuntament i els promotors, per planificar conjuntament l’ús de l’energia, els possibles retorns econòmics i les prioritats socials o ambientals dels projectes.
– Assegurar l’autogestió de la comunitat energètica, amb espais de decisió oberts i transparents, on els participants puguin votar com es reparteixen els crèdits energètics, els beneficis o les inversions futures.
– Publicar informes regulars i accessibles sobre la producció, els costos i els ingressos dels parcs i de la comunitat energètica, per tal de garantir la transparència i fomentar la confiança entre tots els actors implicats.
Un sistema energètic local només serà realment transformador si la comunitat no només en rep els beneficis, sinó que en forma part activa de la presa de decisions.
Avantatges: Assegura que els veïns tinguin veu i vot, evitant models centralitzats i promovent confiança.
Exemple real: La comunitat energètica de Manresa Il·lumina funciona amb una assemblea de socis que decideix sobre la gestió de l’energia i els excedents.
Evitar duplicitats, la clau per a l’èxit
Perquè la coordinació sigui efectiva, cal evitar duplicitats que malgastin recursos o generin conflictes:
- Subvencions i finançament: Els parcs i la comunitat energètica no haurien de competir per les mateixes ajudes públiques (p. ex., fons Next Generation). L’Ajuntament pot liderar una estratègia comuna per captar recursos.
- Infraestructures: Evitar construir instal·lacions redundants (p. ex., sistemes de connexió a la xarxa separats) i prioritzar la integració tècnica.
- Objectius: Els parcs han de complementar, no competir amb, l’autoconsum de la comunitat energètica. Per exemple, l’energia dels parcs pot abastir equipaments municipals quan la comunitat energètica no sigui suficient.
- Participació ciutadana: La comunitat energètica ha de ser el nucli participatiu, i els parcs s’hi han d’adaptar, en lloc de funcionar com projectes aïllats.
Una visió per a Argelaguer
La transició energètica no ha de ser una càrrega per a Argelaguer, sinó una oportunitat per guanyar sobirania energètica. Coordinant els parcs fotovoltaics amb la comunitat energètica, podem construir un model que protegeixi el nostre paisatge, generi beneficis per al poble i empoderi els veïns. Defensem un futur energètic que sigui nostre.
D’entre les quatre opcions plantejades, la que s’ajusta més als criteris de sobirania energètica i participació del poble és la quarta: Crear una governança compartida i transparent.
Aquesta opció posa al centre:
- La participació activa de la ciutadania en la presa de decisions, mitjançant assemblees o espais de deliberació oberta.
- La sobirania energètica, perquè permet que el poble decideixi com es generen, gestionen i reparteixen els recursos energètics.
- La transparència i el control comunitari, evitant que les decisions quedin en mans exclusives de promotors o gestors externs.
A diferència d’altres opcions més tècniques o econòmiques (com reservar energia per autoconsum o participar en els beneficis), aquesta proposta incideix directament en el model de poder i control: qui decideix, com es prenen les decisions i amb quina informació.
És, per tant, l’opció que més clarament garanteix que la transició energètica sigui democràtica, arrelada al territori i al servei del bé comú. En la propera entrada d’aquesta sèrie, desenvoluparem aquesta opció.
Per saber més, descarrega’t:
- Com funcionarà la Comunitat Energètica d’Argelaguer (PDF)
- Com es finança una comunitat energètica i què implica per als participants? (PDF)
- Aproximació sobre com funcionen els parcs FV, quin impacte tenen, quins riscos comporten i què en podem esperar (PDF).
- Com es poden coordinar els parcs FV amb la comunitat energètica?(PDF)
📢 Què en penseu? Com creieu que podem coordinar els parcs i la comunitat energètica per beneficiar Argelaguer? Deixeu-nos les vostres idees als comentaris i unim-nos per un poble més sostenible!
✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊
Entrades anteriors d’aquesta sèrie:
- L’Ajuntament d’Argelaguer impulsa una comunitat energètica. Què són i quins reptes plantegen.
- Parcs fotovoltaics en zones rurals. Energia neta o extractivisme verd a Argelaguer
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 