Recreació virtual de la futura planta fotovoltaica sobre el terreny projectat entre el Molí i la resclosa d’en Carlot.
L’anunci de dos parcs fotovoltaics a Argelaguer posa en qüestió el model de transició energètica actual, basat en projectes grans i externs que sovint exclouen la comunitat local. Tot i la necessitat d’energia renovable, cal defensar un model més just, arrelat i participatiu que respecti el territori i reparteixi els beneficis. La sobirania energètica local és clau per una veritable transició ecosocial.
Parcs fotovoltaics a Argelaguer. Energia neta o extractivisme verd?
L’anunci que va deixar preguntes sense resposta
El passat divendres 30 de maig, l’Ajuntament d’Argelaguer va anunciar – entre altres informacions – que estan en tràmit al terme municipal dos projectes de grans parcs fotovoltaics —un de 2 MWp i un altre de 4 MWp—. La notícia, explicada en una reunió al casal, ha deixat un regust agre entre molts veïns. I no és estrany. Perquè, malgrat que tots sabem que la transició energètica és necessària, sents que alguna cosa no encaixa quan et diuen que el poble no pot decidir gairebé res sobre aquests megaparcs FV. Ras i curt, els beneficis aniran a empreses privades, mentre els impactes recauran sobre el nostre territori
Aquest article vol ajudar a obrir el debat i aportar elements per entendre què implica la instal·lació de grans parcs fotovoltaics en zones rurals com la nostra.
Si vols saber exactament de què estem parlant, aquí tens una aproximació sobre com funcionen aquest tipus d’instal·lacions, quin impacte tenen, quins riscos comporten i què en podem esperar (PDF).
Una oportunitat… per a qui?
Els promotors de parcs solars argumenten que els seus projectes aporten ingressos al municipi i ajuden a lluitar contra el canvi climàtic. Però quan el veïnat no pot participar ni decidir sobre el seu disseny, emplaçament o condicions, aquests projectes no es converteixen en una oportunitat real per a la comunitat. A més, els impactes ambientals i territorials que comporten aquests parcs fan encara més urgent un debat obert i participatiu.
Aquestes instal·lacions estan impulsades per empreses i fons d’inversió, que busquen rendibilitat econòmica mitjançant lloguers de finques agrícoles i venda d’energia a la xarxa. Els llocs de treball que generen són pocs i temporals. Un cop acabada la instal·lació, el parc funciona de manera automatitzada, tancada i controlada des de fora.
Mentrestant, el territori assumeix els impactes i queda fora dels beneficis.
El cost ambiental i territorial
Els parcs projectats a Argelaguer, de 2 i 4 MWp, ocuparan una superfície considerable. Encara que no es coneixen tots els detalls públicament, la seva implantació afectarà zones de sòl agrícola, alterant la fisonomia del paisatge i la biodiversitat local.
Aquesta transformació del territori pot tenir conseqüències com:
- Pèrdua de terres de conreu o pastura.
- Fragmentació d’hàbitats naturals i afectació a la fauna.
- Tancament d’espais que abans eren oberts i accessibles.
- Dificultat per mantenir una activitat agroecològica viva, especialment per a petits productors locals.
Tot això sense comptar l’efecte visual sobre un entorn que ha conservat, fins ara, un paisatge rural i viu.
Model energètic: sobirania o dependència?
Aquest tipus de projectes s’emmarquen dins d’un model centralitzat, industrial i especulatiu de producció d’energia. És el que alguns col·lectius han anomenat “energia colonial”: zones rurals convertides en plataformes de producció per alimentar el consum de les ciutats, sense retorn real al territori.
Aquest model no resol el problema de fons, que és el consum desmesurat d’energia, sinó que trasllada el cost d’aquesta transició als pobles i la natura.
La pregunta clau és: qui decideix com fem la transició energètica? Si no podem participar com a comunitat en la planificació, el control i el benefici de l’energia que produïm, estem davant d’un model que perpetua la dependència.
No és contra l’energia solar, és per un model millor
No es tracta de dir no a l’energia solar. És qüestionar com i per a qui es fa aquesta transició. Perquè hi ha altres camins. Plaques solars a les teulades de les cases, a les naus agrícoles i industrials, als edificis públics. Una comunitat energètica realment autogestionada, per produir i gestionar la nostra pròpia electricitat, sense dependre d’interessos externs. Aquests models existeixen, són més lents, sí, però deixen els beneficis aquí, on s’arrelen.
El problema de fons: qui decideix el futur energètic?
El problema no són les renovables. És el model que les impulsa: un model que, en molts casos, repeteix els errors del passat. Extreure recursos del territori sense retornar-hi res. Decidir des de Barcelona, Madrid o Brussel·les sense escoltar els que vivim aquí. Anunciar projectes amb grans xifres de megawatts però oblidar-se de les persones.
I ara què? Què pot fer el poble?
Davant la poca capacitat legal d’incidència que ha expressat l’Ajuntament, cal reforçar l’organització ciutadana per:
- Demanar informació completa i accessible sobre els projectes en tramitació.
- Exigir participació i transparència en tot el procés.
- Defensar el sòl agrícola i el paisatge, evitant que es converteixin en moneda especulativa.
- Explorar models amb participació local que millori la rendibilitat social, econòmica i política dels projectes de parcs FV.
La llei potser limita les competències municipals, però la força d’una comunitat informada, organitzada i activa pot marcar la diferència.
Energia d’origen renovable, sí —però no així
A Argelaguer, com a tants altres pobles, som conscients que cal canviar el model energètic. Però també sabem que no n’hi ha prou amb posar plaques: cal canviar qui decideix, com es reparteixen els costos i els beneficis, i com es relaciona l’energia amb el territori.
La transició energètica no ha de ser una nova forma d’extractivisme, sinó una oportunitat per guanyar sobirania, resiliència i justícia ambiental. Per això, com a comunitat, tenim dret —i responsabilitat— a participar activament en els projectes energètics que es vulguin implementar en el nostre poble.
Perquè el que està en joc no és només d’on vindrà l’electricitat demà. És qui en tindrà el control. I com volem que sigui el nostre poble d’aquí a deu anys: un territori viu, o un terreny més al servei d’una economia que, encara que es pinti de verd, no deixa d’especular.
🔍 Una reflexió final necessària
Els parcs fotovoltaics de 2 MWp i 4 MWp proposats a Argelaguer poden contribuir a la transició energètica, però el seu model centralitzat, amb beneficis principalment per a les empreses promotores, deixa poc marge per al nostre poble.
Però Argelaguer té una oportunitat per fer les coses diferent. L’Ajuntament ja està impulsant una comunitat energètica local, vegeu: Comunitats energètiques: vertadera autonomia o trampa? Aquesta iniciativa pot empoderar els veïns, generant energia renovable en espais públics i mantenint els beneficis al poble. Si tots aquests projectes van endavant cal es coordinin evitant duplicitats i assegurant que els recursos s’optimitzin, la comunitat participi i el territori es protegeixi.
La transició energètica no hauria de consistir només a substituir combustibles fòssils per plaques solars, sinó en repensar qui controla l’energia, com es reparteixen els beneficis i quin impacte té al territori.
Per saber més, descarrega’t:
- Com funcionarà la Comunitat Energètica d’Argelaguer (PDF)
- Com es finança una comunitat energètica i què implica per als participants? (PDF)
- Aproximació sobre com funcionen els parcs FV, quin impacte tenen, quins riscos comporten i què en podem esperar (PDF).
📢 Creieu que val la pena explorar fórmules de col·laboració entre els parcs fotovoltaics en projecte i la comunitat energètica local impulsada per l’Ajuntament?
Estem treballant en una entrada específica per analitzar aquesta possibilitat. Us interessaria llegir-la? Deixeu-nos-ho als comentaris.
✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊
Entrades anteriors d’aquesta sèrie:
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 
L´Ajuntament d’Argelaguer, el que porta és molta festa i poc seny, només cal veure la “Taula de Cultura”.
Gràcies pel teu comentari, Juan.
A Argelaguer en Transició voldríem centrar el debat en les propostes i les accions que poden afavorir una transició ecosocial justa i sostenible al nostre poble. És comprensible que hi hagi crítiques a la gestió municipal, especialment quan es percep una manca de direcció clara en temes importants com la cultura o l’energia. Ara bé, creiem que cal anar més enllà de la queixa i generar espais de diàleg i propostes concretes.
En el cas dels parcs fotovoltaics, la manca de possibilitats d’incidència de l’Ajuntament és preocupant, però també és una oportunitat per impulsar la participació ciutadana i exigir més transparència i planificació. Des de la societat civil podem contribuir a fer que aquests processos no ens passin per sobre.
Seguim!
Efectivament, convoquem una reunió al Casal.
Gràcies pel seguiment i per la proposta, Juan.
Des d’Argelaguer en Transició veiem amb bons ulls que es generin espais de trobada per parlar del futur energètic del poble. De fet, tenim entès que l’Ajuntament ha anunciat la intenció de convocar una reunió informativa aquest mateix mes sobre la comunitat energètica que vol impulsar. Potser podria ser un bon moment per assistir-hi col·lectivament, fer preguntes, compartir inquietuds i fer propostes.
Ara bé, si es considera que cal un espai paral·lel o complementari, obert a tothom i amb voluntat de treballar col·laborativament des de la base, també pot ser un bon primer pas per començar a posar sobre la taula dubtes, propostes i inquietuds sobre els projectes de parcs fotovoltaics, però també per parlar del model energètic que volem per al nostre poble. El més important és que aquest debat no es quedi tancat ni a l’administració ni a uns pocs.
Ens hi veiem!