L’esgotament de materials bàsics com el liti, el coure o el fòsfor —entre molts altres—, causat per l’extracció massiva, posa en perill tant l’economia com el medi ambient. Cal reduir el consum, reutilitzar, reciclar i fomentar economies circulars a nivell individual, comunitari i global per assegurar un futur sostenible davant l’escassetat de recursos.

---

Vivim en una societat que ha basat el seu progrés en l’explotació il·limitada dels recursos naturals. Els nostres telèfons, ordinadors, habitatges i fins i tot els aliments que consumim depenen de materials extrets del subsol: liti, coure, fòsfor, coltan, sorra… Són elements que considerem essencials, però que són finits i cada vegada més difícils de trobar.

El problema no és només que s’estiguin esgotant, sinó que la seva extracció comporta un cost ambiental i social enorme. Mines que destrueixen paisatges sencers, contaminació de les aigües subterrànies, treball infantil en algunes explotacions… Tot per sostenir un model econòmic que actua com si els recursos del planeta fossin infinits.

Liti, coure i fòsfor, tres minerals essencials que estem esgotant

Un exemple clar és el liti, essencial per a les bateries dels cotxes elèctrics i dispositius mòbils. Se’n parla com a clau de la transició energètica, però la realitat és més complexa. Les reserves mundials podrien escassejar en poques dècades si no canviem el model, i la seva extracció ja està deixant una empremta dolorosa: a regions com el desert d’Atacama (Xile), s’utilitzen milions de litres d’aigua per a la mineria, en zones on ja és un bé escàs. I tot això sense garantir que aquest metall es pugui reciclar eficientment: avui, només un 5% de les bateries de liti tenen una segona vida.

El mateix passa amb el coure, present a cables elèctrics, xarxes de telecomunicacions i motors d’automòbils. Cada aerogenerador conté 4,7 tones d’aquest metall, i cada vehicle elèctric en porta 4 vegades més que un de combustió. Però les mines de coure són sinònims de conflicte: al Perú, les comunitats s’enfronten a les multinacionals per l’aigua contaminada; al Congo, l’extracció minera finança guerres.

O el fòsfor, clau per a l’agricultura. El fòsfor és un element químic que passa desapercebut, però sense ell, literalment, no menjaríem. Present en els fertilitzants que alimenten els camps de cultiu, és essencial per a la producció agrícola global. Cada any, s’extreuen milions de tones de roca fosfàtica per satisfer la demanda d’un sistema alimentari que deu la seva productivitat a aquest mineral. Però hi ha un problema: el fòsfor és un recurs no renovable, i les reserves s’estan esgotant.

Materials aquests, i molts altres, que semblen omnipresents, però que podrien convertir-se en motiu de conflicte geopolític si no canviem la nostra manera d’utilitzar-los.

Què passa quan falten materials?

La falta de materials essencials ja no és un escenari futurista; és una realitat palpable que vivim avui. No cal imaginar-se distopies llunyanes: només cal mirar el que ha passat recentment amb la crisi dels xips semiconductors. La seva escassetat va paralitzar fàbriques senceres, va retardar la producció de cotxes i va encarir dispositius electrònics arreu del món. El mateix ha passat amb materials com el liti, el coure o l’alumini, els preus dels quals han escalat fins a nivells històrics, afectant tota mena de sectors, des de les infraestructures fins a la tecnologia de consum.

Quan el coure escasseja, les conseqüències es multipliquen. Aquest metall és l’eix vertebrador de les xarxes elèctriques, dels sistemes de telecomunicacions i fins i tot de components essencials dels vehicles. Sense prou coure, el cost dels cables elèctrics s’enlaira, les infraestructures es paralitzen i els projectes de transició energètica es veuen compromesos. Les cadenes de subministrament, fràgils i interconnectades a escala global, es trenquen amb facilitat, creant un efecte dominó que afecta països sencers. Els més dependents d’aquests recursos veuen les seves economies sacsejades, amb pujades de preus que impacten directament en el cost de vida de la població.

L’escassetat de materials ja no és un problema del futur; és un obstacle present que condiciona el nostre desenvolupament econòmic i tecnològic. I si no canviem la manera com consumim i gestionem aquests recursos, aquest escenari es repetirà, cada cop amb més intensitat.

Aquesta dependència ens fa profundament vulnerables. I la solució no depèn de trobar més mines, sinó per repensar com produïm, consumim i gestionem els recursos.

Reduir, reparar, reutilitzar

El canvi comença amb preguntes senzilles: realment necessitem un telèfon nou cada dos anys? Podríem estendre la vida útil dels nostres electrodomèstics amb una mica de manteniment? La cultura del “comprar, utilitzar i llençar” ens ha portat fins aquí, però cada vegada són més les persones que opten per reparar en lloc de substituir, per comprar de segona mà en lloc de nou, o per compartir eines i recursos en comptes d’acumular-los.

Aquests gestos, però, no són suficients si no van acompanyats d’un canvi sistèmic. Necessitem polítiques públiques que incentivin l’economia circular, que millor seria anomenar-la economia espiral (Valero i Valero, 2019a, 2019b), ja que, en cada cicle, perdem sense poder-ho evitar una quantitat de materials. Disseny de productes reparables, inversió en reciclatge avançat i fiscalitat que penalitzi el malbaratament. I, sobretot, necessitem consciència col·lectiva. Perquè no es tracta de “salvar el planeta”, sinó de construir una societat més resilient i menys dependent d’un sistema que s’està esgotant.

El futur no està escrit

L’esgotament dels materials essencials és un repte colossal, però també una oportunitat històrica per reinventar-nos com a societat. Potser, d’aquí a uns anys, mirarem enrere amb incredulitat i ens preguntarem com vam poder construir un model de progrés basat en la ficció d’un planeta infinit. Com vam normalitzar la destrucció d’ecosistemes sencers per extreure minerals que després malbaratàvem en productes dissenyats per espatllar-se. Com vam acceptar que el benestar d’uns pocs es pogués construir sobre l’explotació de molts.

Però també és possible que mirem enrere i recordem aquest moment com el punt d’inflexió quan tot va començar a canviar. Quan vam descobrir que cada element que extraiem de la terra, cada producte que comprem i cada residu que llencem no desapareix, sinó que es transforma i afecta cadenes que van més enllà del nostre ús immediat, va néixer la veritable consciència ecològica: la que entén que viure d’acord amb els límits del planeta requereix respectar aquestes connexions invisibles. Quan les comunitats van començar a organitzar-se per compartir recursos, quan les empreses van redissenyar els seus productes per durar i quan els governs van deixar de mesurar l’èxit només en termes de creixement econòmic.

El futur no està escrit. Pot ser un món de conflictes per recursos cada vegada més escassos, o pot ser una societat que hagi après a viure amb seny, aprofitant cada gram de material amb intel·ligència i respecte. La diferència entre un escenari i l’altre la marquen les decisions que prenguem avui: com a consumidors en triar productes duradors, com a ciutadans en exigir polítiques circulars, i com a societat en redefinir allò que considerem progrés.

No es tracta de renunciar al benestar, sinó de descobrir-ne un de més autèntic: menys dependent d’objectes que s’espatllen i més ric en comunitat, creativitat i connexió amb el territori.

El canvi comença amb una pregunta senzilla: què pots fer tu, avui, per formar-ne part?

Referències

1. Valero, A. (2019). Límites minerales de la transición energética. CIRCE Institute – Universitat de Saragossa.
2. Valero, A. & Valero, A. (2023). Minerales finitos. Una visión termodinámica de los límites de extracción y reciclado. Revista Mètode. Universitat de València.
3. IEA (2025, maig) Perspectives de minerals crítics globals 2025
   Aquest informe proporciona una perspectiva de demanda i subministrament de minerals clau de transició energètica, inclosos elements de coure, liti, níquel, cobalt, grafit i terres rares.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊