Art Berman i Chris Martenson presenten dues perspectives oposades sobre el Peak Oil. Berman sosté que la tecnologia ha obsolet la teoria, mentre que Martenson afirma que la producció global s’acosta a límits físics. Ambdós arguments aporten elements importants per comprendre el futur energètic i la necessitat de transició cap a fonts sostenibles.
Ressenya de l’article “Peak Oil: Requiem for a Failed Paradigm” d’Art Berman (3 de febrer de 2025) i comparació amb l’article de Chris Martenson “The Return of Peak Oil: Why It Matters and What’s Next” de Chris Martenson, (14 de març de , 2025)
En el seu article Peak Oil: Requiem for a Failed Paradigm, Art Berman desafia la narrativa tradicional del “pic del petroli” (peak oil), argumentant que aquest concepte ha quedat obsolet a causa dels avenços tecnològics, els mercats financers i les dinàmiques geopolítiques. Berman sosté que el pic del petroli, una idea que va guanyar força a principis del segle XXI, ja no és rellevant per entendre el futur del subministrament d’energia. Segons ell, el boom dels preus del petroli entre 2005 i 2014 va permetre l’accés a reserves que abans es consideraven inaccessibles, gràcies a la tecnologia del fracking i a la inversió massiva en el sector. A més, assenyala que el petroli d’esquist (shale oil) ha revolucionat el mercat, proporcionant una nova font d’energia que ha canviat les regles del joc.
Berman critica els defensors del pic del petroli per ignorar aquests canvis i per no adaptar-se a la nova realitat. Per a ell, el pic del petroli és un paradigma fracassat que ja no pot explicar la complexitat del mercat energètic actual, on factors com els preus, la tecnologia i la geopolítica tenen més pes que la simple disponibilitat geològica de reserves. Conclou dient que el pic del petroli va tenir el seu moment, però que ara és hora de deixar-lo enrere i enfocar-se en les noves dinàmiques que configuren el futur de l’energia.
Llegeix l’article de Berman aquí i deixa els teus comentaris.
Relació entre les tesis de Berman i Martenson
La setmana passada vam ressenyar l’article l’article de Chris Martenson “The Return of Peak Oil: Why It Matters and What’s Next” de Chris Martenson, (14 de març de , 2025) en què es defensa una tesi oposada a la Berman. Analitzarem les dues tesis.
Mentre Berman argumenta que el pic del petroli és un concepte obsolet a causa dels avenços tecnològics i les noves fonts d’energia com el shale oil, Chris Martenson, en el seu article The Return of Peak Oil: Why It Matters and What’s Next, defensa que el pic del petroli segueix sent rellevant, encara que no en el sentit tradicional d’esgotament físic de les reserves. Martenson admet que el shale oil i altres tecnologies han allargat la vida útil del petroli com a font d’energia, però insisteix que aquests avenços no són sostenibles a llarg termini. Segons ell, el cost econòmic i ambiental de l’extracció de petroli no convencional és massa alt, i el petroli barat i abundant és una cosa del passat.
En essència, Berman i Martenson estan d’acord que el panorama energètic ha canviat dràsticament, però difereixen en les conclusions que en treuen. Berman veu aquests canvis com una prova que el pic del petroli ja no és útil com a marc teòric, mentre que Martenson sosté que el pic del petroli ha evolucionat: ja no es tracta només de l’esgotament de les reserves, sinó de la viabilitat econòmica i ambiental de continuar depenent del petroli com a font d’energia principal.
En resum, Berman celebra la mort del paradigma del cim del petroli, mentre que Martenson el reinterpreta, argumentant que encara té rellevància en un context més ampli de sostenibilitat i transició energètica. Ambdós articles ofereixen perspectives valuoses, però contradictòries, sobre un dels debats més importants del nostre temps: el futur de l’energia i el paper del petroli en un món que s’enfronta a reptes climàtics i econòmics sense precedents.
Quina de les dues tesis té més fonament considerant les dades objectives disponibles?
Per avaluar quina de les dues tesis (la de Berman o la de Martenson) té més fonament, cal considerar les dades objectives disponibles sobre la producció de petroli, els avenços tecnològics, els costos d’extracció, la demanda global d’energia i els impactes ambientals. Tot i que és difícil tenir accés a dades objectives, podem basar-nos en tendències i dades històriques per oferir una anàlisi equilibrada.
Arguments a favor de la tesi de Berman (el pic del petroli és un paradigma obsolet)
- Tecnologia i shale oil: El desenvolupament del fracking i la tecnologia de perforació horitzontal han permès l’explotació de reserves de petroli no convencional, com el shale oil, que abans eren considerades no viables. Això ha provocat un augment significatiu de la producció global de petroli, especialment als Estats Units, que s’han convertit en un dels principals productors mundials.
- Reserves globals: Les estimacions de reserves mundials de petroli (principalment de petroli no convencional) han augmentat amb el temps, gràcies a la descoberta de nous jaciments i a la millora de les tecnologies d’extracció.
- Preus i mercats: Berman té raó en assenyalar que els preus alts del petroli incentiven la inversió en noves tecnologies i l’explotació de reserves més costoses. Això ha permès mantenir el subministrament global, tot i que a un cost més elevat.
- Transició energètica lenta: Tot i que hi ha un creixent enfocament en les energies renovables, la demanda global de petroli segueix sent alta, especialment en sectors com el transport i la indústria pesant. Això indica que el petroli continuarà sent una font d’energia important durant dècades.
Arguments a favor de la tesi de Martenson (el cim del petroli segueix sent rellevant)
- Costos creixents d’extracció: Tot i que les reserves de petroli no convencional són grans, el cost econòmic i energètic de la seva extracció és molt més alt que el del petroli convencional. Això significa que, encara que hi hagi petroli disponible, pot no ser viable econòmicament o energèticament explotar-lo a gran escala.
- Impacte ambiental: L’extracció de petroli no convencional, com el shale oil, té un impacte ambiental significatiu, incloent-hi emissions de gasos d’efecte hivernacle, contaminació de l’aigua i degradació del sòl. Això posa en dubte la sostenibilitat a llarg termini d’aquestes pràctiques.
- Demanda i pressions climàtiques: La transició cap a energies renovables i la urgència per reduir les emissions de carboni poden reduir la demanda de petroli abans que les reserves s’esgotin físicament. Això podria provocar un “pic de demanda” abans que un “pic de l’oferta”.
- Dependència econòmica: Martenson té raó en assenyalar que l’economia global depèn del petroli barat i abundant. Si els costos d’extracció continuen augmentant, això podria tenir un impacte negatiu en el creixement econòmic i en l’estabilitat social.
Conclusió: Quina tesi té més fonament?
Les dues tesis tenen elements vàlids, però la de Martenson sembla tenir un fonament més sòlid a llarg termini. Tot i que Berman té raó en assenyalar que la tecnologia i els mercats han permès un augment inesperat del subministrament de petroli, aquests avenços no són necessàriament sostenibles. Els costos creixents d’extracció, l’impacte ambiental i les pressions climàtiques suggereixen que el petroli barat i abundant és cada vegada més difícil de mantenir.
Martenson no nega els avenços tecnològics, sinó que posa l’accent en la viabilitat econòmica i ambiental del petroli a llarg termini. Aquesta perspectiva és més coherent amb les tendències globals cap a la descarbonització i la transició energètica. Per tant, encara que el pic del petroli en el sentit tradicional pugui haver quedat obsolet, la idea que el petroli com a font d’energia dominant està als seus últims dies té un fonament sòlid.
En resum, la tesi de Martenson és més convincent quan es consideren no només les dades actuals, sinó també les tendències futures en matèria d’energia, economia i sostenibilitat.
El debat sobre el pic del petroli i el futur de l’energia és complex i ple de matisos. Tant la perspectiva de Berman com la de Martenson ofereixen arguments valuosos, però també deixen espai per a la discussió. Què en penseu vosaltres? Creieu que la tecnologia i els mercats continuaran garantint un subministrament estable de petroli, o bé que els límits geològics, econòmics i ambientals ens obligaran a buscar alternatives?
Us convidem a compartir les vostres opinions i reflexions en els comentaris. El diàleg és essencial per entendre i abordar els reptes energètics del nostre temps.
✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 