L’economia compartida promou col·laboració, propietat col·lectiva i distribució equitativa per a la sostenibilitat i el benestar comunitari. Contrasta amb l’enclosure, que va privatitzar terres comunals, afavorint grans propietaris i desplaçant pagesos. A Catalunya, la desamortització va tenir efectes similars. Defensem revertir aquests processos cap a models sostenibles i locals.

---

Una economia compartida és un model econòmic que posa l’accent en la col·laboració, la propietat col·lectiva i la distribució equitativa dels recursos per promoure la sostenibilitat i el benestar comunitari.

Una economia compartida pot revitalitzar comunitats, reduir la pobresa i millorar la cohesió social, atorgant més control a les persones sobre els seus recursos i mitjans de vida.

La transició cap a una economia compartida implica superar reptes com mentalitats individualistes, barreres legals i la necessitat d’equilibrar els incentius o raons que impulsen una persona o una empresa a buscar guanys econòmics amb el benestar comú.

El tancament de terres (enclousure, en anglès) es refereix a un procés històric que va tenir lloc a Anglaterra durant els segles XVI fins al XIX, en el qual terres comunals i terres agrícoles compartides es van convertir en propietat privada mitjançant l’enderrocament de murs i la creació de parcel·les tancades. Aquesta pràctica va tenir un profund impacte en la població i l’economia anglesa.

Els motius que van conduir a la privatització de terres comunals van ser diversos. Alguns propietaris de terres volien augmentar la seva producció agrícola i guanys, i consideraven que la tancada de terres els permetria aplicar mètodes agrícoles més eficients i moderns. A més, l’expansió del comerç i la creixent demanda de producció agrícola van incentivar aquest canvi cap a la propietat privada de terres.

L’impacte del tancament de terres va ser profundament diferent per a diferents grups de la població i per a l’economia en general:

1. Pagesos i treballadors agrícoles: Molts pagesos i treballadors agrícoles van veure’s afectats negativament pel tancament de terres. Abans d’aquest procés, moltes terres eren compartides i es permetia el pasturatge del bestiar i la conreu col·lectiu. Amb la privatització de terres comunals, aquestes terres van ser tancades i convertides en propietat privada, deixant molts pagesos sense l’accés a terres per conrear. Això va provocar desplaçament, desocupació i empobriment per a moltes famílies.
2. Grans propietaris: Els grans propietaris de terres van obtenir beneficis de la privatització de terres comunals, ja que van poder augmentar la seva producció agrícola i utilitzar mètodes més eficients. Això va afavorir la seva riquesa i poder dins de la societat anglesa.
3. Revitalització agrícola: Tot i les repercussions negatives per als pagesos, en molts casos, el tancament de terres va portar a una major inversió en l’agricultura, la introducció de noves tecnologies i la millora de les pràctiques agrícoles. Això va contribuir a l’augment de la producció i la productivitat agrícola.
4. Canvis econòmics: L’enclosure va ser part d’un conjunt més ampli de canvis econòmics coneguts com la Revolució Agrícola anglesa. Aquesta transformació va impulsar la transició de la societat rural a la societat industrial, ja que molta gent va ser forçada a emigrar a les ciutats a la recerca de feina a les fàbriques en creixent.

La privatització de terres comunals no es va limitar únicament a Anglaterra; es va estendre a altres països europeus i a altres regions del món amb variacions en el temps i en la forma en què es va dur a terme. Tot i això, el terme “enclosure” es fa servir principalment per referir-se al procés que va tenir lloc a Anglaterra. Aquí tens un resum de com es va estendre i als països on es va donar aquest procés:

1. Anglaterra: La privatització de terres comunals va ser més significatiu a Anglaterra, on va tenir lloc durant els segles XVI fins al XIX. Les terres comunals i de conreu compartit es van convertir en terres privades, generant canvis importants en l’estructura agrària i la societat anglesa.
2. Escòcia: Encara que no en la mateixa mesura que a Anglaterra, Escòcia també va experimentar el procés de tancament de terres. Les terres de propietat col·lectiva es van convertir en terres privades, provocant canvis similars als de l’Anglaterra veïna.
3. Altres països europeus: Països com França, Espanya i Alemanya també van experimentar canvis semblants dins de les seves pròpies realitats agràries. Encara que no es coneix com “enclosure” en aquests països, les transformacions en les estructures de propietat de la terra i les pràctiques agrícoles van ser similars en molts aspectes.
4. Colònies britàniques: La influència britànica va portar l’enclosure a les seves colònies, com ara els Estats Units i Canadà. Aquest procés va tenir un impacte significatiu en les terres ocupades per les comunitats indígenes i va jugar un paper en la formació de les economies agràries colonials.
5. Àsia i Àfrica: Durant l’època colonial, les potències europees van implementar polítiques de propietat de la terra similars a l’enclosure en diverses parts d’Àsia i Àfrica. Aquestes polítiques van tenir conseqüències socials i econòmiques profundes per a les poblacions locals.

A Catalunya, el procés de tancament de terres no es va produir de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat que a Anglaterra o altres llocs d’Europa. Tanmateix, hi va haver canvis en les estructures agràries i en la propietat de la terra que van tenir conseqüències similars a les de la privatització de terres comunals.

Durant els segles XVIII i XIX, especialment a partir del segle XIX, es van donar canvis en l’ús de la terra i en la propietat agrària a Catalunya. Aquest període va ser caracteritzat per la desamortització, que va implicar la venda de terres comunals i eclesiàstiques que havien estat propietat col·lectiva o de l’Església. Aquestes terres van passar a mans privades, incloent-hi grans propietaris i empresaris, provocant canvis en la distribució de la terra i en les activitats agràries.

Així mateix, a mesura que la industrialització va prendre força a Catalunya, molts pagesos van abandonar les terres agrícoles en cerca de feina a les ciutats, provocant canvis en les dinàmiques rurals i la disminució de l’activitat agrícola tradicional. Aquestes transformacions van influir en la conformació de la societat i l’economia catalana de l’època.

Encara que el terme “enclosure” no es fa servir en referència als canvis que es van donar a Catalunya, les transformacions en l’ús i la propietat de la terra van ser importants i van contribuir a la transició de l’agricultura tradicional cap a una economia més industrialitzada i urbana.

En el futur, és teòricament possible que es produeixi un canvi en les estructures econòmiques i socials que pugui portar a un procés invers a l'”enclosure”. El capitalisme, com a sistema econòmic, és subjecte a canvis i evolucions al llarg del temps, i és possible que les condicions canviïn de manera significativa.

La privatització de terres comunals va ser una resposta als canvis socials i econòmics del seu temps, i va estar relacionat amb factors com l’augment de la producció, la demanda de recursos i la creació de propietat privada. En un escenari en què el capitalisme experimenti canvis profunds, podrien sorgir noves dinàmiques i formes d’organització econòmica i social.

Algunes de les possibilitats que es podrien considerar inclouen:

1. Reorganització econòmica: Si el capitalisme experimenta canvis substancials, es podria veure l’aparició de noves formes d’organització econòmica que prioritzin la sostenibilitat, la col·laboració i la justícia social. Aquestes noves formes podrien promoure la propietat i l’ús compartit de recursos, així com la descentralització de les activitats econòmiques.
2. Canvis en la propietat de la terra: En un context en què les preocupacions ambientals i la sostenibilitat siguin prioritàries, podrien sorgir moviments i polítiques que promoguin la preservació de terres com a béns comuns i l’accés a elles per a la comunitat en lloc de la seva privatització.
3. Economia circular i local: Un canvi en la manera en què operem l’economia, amb un focus més gran en l’economia circular i en les economies locals, podria portar a pràctiques que limitin la sobreexplotació dels recursos i fomentin la regeneració.
4. Participació ciutadana i democràcia econòmica: Si les formes actuals de capitalisme mostren limitacions, podria haver-hi un moviment cap a una major participació ciutadana en la presa de decisions econòmiques i la distribució de recursos.

El camí cap a una economia sostenible i compartida és complex però prometedor. Tot i que invertir el procés de tancament de terres presenta reptes, els avantatges potencials en termes d’igualtat, preservació dels recursos i benestar comunitari són substancials. Mitjançant l’adopció de models col·laboratius, la redefinició de l’èxit i l’apropiació de la tecnologia, les societats poden obrir pas a un futur econòmic més equitatiu i harmoniós.