Vivim en un moment històric de transició. Els límits del model capitalista són cada vegada més evidents: desigualtats creixents, crisi ecològica, precarietat laboral i esgotament vital. En aquest context, resulta imprescindible repensar conceptes fonamentals com el del treball. Com volem treballar? Per a què treballem? Quin lloc hauria d’ocupar el treball en les nostres vides i en la societat?

Aquest article proposa una reflexió profunda sobre com redefinir el treball en un escenari postcapitalista, més just i sostenible. Analitzarem quatre línies d’acció fonamentals: la reducció de la jornada laboral, la implementació d’una renda bàsica universal, el foment del treball col·laboratiu i el reconeixement del treball no remunerat. Cadascuna d’aquestes propostes ens acosta a una societat on el treball deixi de ser una càrrega per esdevenir una font de sentit, cura i benestar col·lectiu.

---

Reducció de la jornada laboral: més temps per viure

Una de les transformacions més urgents és la reducció de la jornada laboral. El model actual prioritza la màxima productivitat, sovint en detriment de la salut física i mental de les persones. Però, si el progrés tecnològic ens ha permès produir més amb menys esforç, per què no treballar menys hores?

Reduir la jornada a 30, 25 o fins i tot 21 hores setmanals, com ja proposen algunes veus dins el moviment pel decreixement, no és només viable: és desitjable. Això permetria una distribució més equitativa del treball, afavorint l’accés a l’ocupació i reduint la desocupació estructural. A més, guanyaríem temps per a la cura, l’educació, la participació comunitària, l’art, l’activisme, o simplement per descansar. En definitiva, recuperaríem el temps vital que ens ha estat segrestat pel sistema productivista.

---

Renda bàsica universal: llibertat per escollir, dignitat garantida

La renda bàsica universal (RBU) és una altra eina clau per repensar el treball. Aquesta mesura consisteix a proporcionar un ingrés incondicional a totes les persones, independentment de la seva situació laboral o econòmica. Això permetria garantir un mínim vital per a tothom i reduiria la pressió que obliga moltes persones a acceptar feines precàries o alienants només per sobreviure.

Amb una RBU, podríem escollir què fer amb el nostre temps: continuar treballant, formar-nos, cuidar familiars, emprendre un projecte propi o participar en iniciatives socials. Aquesta llibertat de triar dignificaria les nostres vides i afavoriria una economia més creativa, humana i arrelada al territori. A més, la RBU pot contribuir a reduir l’estrès, millorar la salut mental i facilitar la conciliació familiar i comunitària.

---

Treball col·laboratiu: cooperar en lloc de competir

El sistema capitalista es fonamenta en la competència i l’individualisme. En canvi, un món postcapitalista hauria de promoure el treball col·laboratiu com a forma d’organització central. Això implica fomentar pràctiques cooperatives, solidàries i horitzontals, on el poder es distribueixi i les decisions es prenguin de manera col·lectiva.

Les cooperatives de treball, els projectes d’autogestió comunitària o les xarxes de suport mutu són exemples vius d’aquest model alternatiu. En aquests espais, les persones no treballen per enriquir a uns quants, sinó per satisfer necessitats reals, cuidar el territori i construir relacions basades en la confiança i el respecte mutu.

El treball col·laboratiu també pot afavorir la innovació social, ja que combina sabers diversos per resoldre reptes compartits. A més, enforteix els vincles comunitaris, trenca l’aïllament i alimenta un sentiment de pertinença que sovint manca en les estructures laborals convencionals.

---

Reconèixer el treball no remunerat: fer visible l’invisible

Un dels grans errors del capitalisme ha estat invisibilitzar el treball no remunerat, especialment el relacionat amb la cura, el manteniment de la vida i les tasques domèstiques. Aquest treball, majoritàriament assumit per dones, és essencial per al funcionament de la societat, però no rep ni reconeixement ni compensació.

En una societat postcapitalista, és urgent canviar aquesta realitat. Cal valorar el treball de cura com a part central de l’activitat humana i redistribuir-lo de forma equitativa entre totes les persones, independentment del seu gènere o situació. Això implica polítiques públiques, però també un canvi cultural profund que posi la vida —i no el benefici econòmic— al centre.

A més, hauríem de considerar formes alternatives de valoració, com ara el temps ofert a la comunitat, les cures compartides o l’aprenentatge mutu, que sovint escapen dels circuits del treball remunerat però tenen un gran valor social i personal.

---

Cap a una nova cultura del treball

Aquestes propostes no són utopies inabastables. Ja hi ha iniciatives arreu del món que les posen en pràctica a petita escala. L’important és entendre que redefinir el treball no és només una qüestió econòmica: és una qüestió de valors, de sentit i de futur.

Repensar el treball és una invitació a recuperar la sobirania sobre el nostre temps i les nostres vides. És una oportunitat per construir una economia del bé comú, basada en la sostenibilitat, la cooperació i la dignitat. És, en definitiva, un pas més cap a un món en transició, on puguem viure millor amb menys, cuidant-nos els uns als altres i al planeta que ens sustenta.

---

Propostes per passar a l’acció

Aquestes idees poden semblar grans canvis, però el camí cap a una nova cultura del treball es pot començar a recórrer des del nostre entorn més proper. Aquí tens algunes propostes concretes:

🛠 Organitza’t en col·lectius o projectes cooperatius
Participa o impulsa iniciatives locals basades en la col·laboració: cooperatives de consum, bancs del temps, tallers comunitaris, horts compartits, projectes d’intercanvi de serveis… Són espais on el treball pren un altre sentit i on es construeixen vincles reals.

🧾 Defensa la reducció de la jornada laboral al teu entorn
Parla amb companys de feina, sindicats o col·lectius laborals sobre la possibilitat d’explorar models més flexibles i sostenibles. Si ets autònom o tens una empresa petita, pots experimentar amb jornades més curtes i mesurar-ne els beneficis.

💰 Informa’t i dona suport a la Renda Bàsica Universal (RBU)
A Catalunya, existeixen moviments i entitats que treballen per impulsar aquesta mesura. Una bona manera de començar és llegint la proposta del Pla Pilot de RBU que va dissenyar el Comissionat del Parlament Ciutadà. També pots seguir la feina de la Red Renta Básica.

🏡 Revalora el treball de cures i participa-hi activament
Distribueix les feines domèstiques i de cura de manera equitativa dins la teva llar o entorn. Reconeix la importància d’aquests treballs i trenca amb la divisió tradicional de rols.

📚 Llegeix, forma’t i comparteix coneixement
Alguns llibres i recursos interessants per aprofundir-hi:

• Treballar menys per viure millor de Joan Subirats
• Postcapitalisme de Paul Mason
• El dret a la mandra, clàssic de Paul Lafargue
• El blog Nusos Cooperativa, especialitzat en educació crítica i transformació social

🌱 Explora economies transformadores
Informa’t sobre l’Economia Social i Solidària (ESS). A Catalunya hi ha una gran xarxa d’iniciatives que promouen una economia basada en valors com la democràcia, la sostenibilitat i el compromís social. Pots començar explorant la XES – Xarxa d’Economia Solidària o la plataforma Pam a Pam, un mapa de projectes d’ESS arreu del territori.

---

Una reflexió final

Redefinir el treball no és només una qüestió de repartir millor les hores o els diners. És una aposta per posar la vida al centre. És entendre que valem pel que som i aportem, no només pel que produïm o cobrem. És recuperar el sentit de viure plegades.

Cada petit gest que fem en aquesta direcció —sigui canviar la nostra relació amb el temps, consumir amb consciència, cuidar més o treballar col·lectivament— contribueix a obrir una escletxa en l’horitzó capitalista i dibuixar una alternativa més humana i sostenible.

Vols compartir la teva experiència o alguna proposta? Escriu-nos als comentaris o envia’ns un missatge. Junts podem continuar imaginant i construint alternatives.