Cap a un futur postcapitalista: pilars per a una economia més justa, sostenible i participativa

Grup de persones que es dediquen a activitats de jardineria urbana, cuidant les plantes en un entorn d'hort comunitari.

Davant la crisi global del capitalisme, amb els seus greus impactes en la desigualtat econòmica, la desconnexió social i la degradació ambiental, cada cop més veus reclamen un canvi profund en l’organització de l’economia i la societat. En un moment històric marcat per l’emergència climàtica, l’exclusió social i l’esgotament dels recursos naturals, es fa imprescindible imaginar i construir un sistema econòmic postcapitalista que posi la vida i el bé comú al centre.

Aquest nou paradigma no parteix de zero. Arreu del món, ja existeixen múltiples iniciatives, experiències i comunitats que, a petita o gran escala, assagen alternatives. En aquest article, presentem cinc pilars fonamentals d’un sistema econòmic postcapitalista, amb l’objectiu d’alimentar el debat i oferir inspiració per a la transformació local i global.

1. Propietat col·lectiva i governança participativa

Un dels eixos clau del postcapitalisme és superar la concentració de la propietat i els recursos en mans d’unes poques grans empreses o fortunes. La propietat col·lectiva —comunitària, cooperativa o pública— permet democratitzar l’accés als mitjans de producció i afavoreix una gestió més equitativa i sostenible dels béns comuns.

Aquesta propietat compartida ha d’anar acompanyada de mecanismes de governança participativa. És a dir, espais on les persones prenguin decisions de manera horitzontal, transparent i inclusiva, amb un veritable control democràtic dels projectes econòmics que afecten les seves vides.

Des de comunitats energètiques fins a bancs ètics o horts urbans autogestionats, aquestes formes de gestió col·lectiva ja són una realitat que cal enfortir i multiplicar.

2. Economia del bé comú

El sistema capitalista prioritza el benefici privat i la maximització de guanys, sovint en detriment del benestar social i ecològic. L’economia del bé comú proposa justament l’invers: que les empreses i institucions siguin avaluades i recompensades en funció de la seva aportació al bé comú.

Aquesta visió posa al centre valors com la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ambiental, la justícia social i la participació democràtica. No es tracta només d’una teoria, sinó d’un moviment global amb metodologies concretes per transformar l’activitat econòmica. Empreses que aposten pel bé comú poden accedir a avantatges fiscals, suport públic o reconeixement social.

3. Economia cooperativa i solidària

Les cooperatives de treball, les associacions de consum, les monedes locals i altres formes d’economia solidària són peces fonamentals d’un model postcapitalista. Aquestes iniciatives es basen en la propietat compartida, l’autogestió i el compromís amb el territori.

L’economia cooperativa no només busca rendibilitat econòmica, sinó també retorn social i ambiental. A més, afavoreix el treball digne i la corresponsabilitat entre les persones treballadores i usuàries. En un sistema així, el treball recupera sentit i esdevé eina de transformació col·lectiva, en lloc de ser una font d’explotació o alienació.

En contextos rurals com el nostre, aquestes experiències poden ser especialment potents per revitalitzar l’economia local, mantenir vives les comunitats i enfortir la sobirania alimentària i energètica.

4. Renda bàsica universal: garantir el dret a viure

Una altra proposta fonamental per a una economia postcapitalista és la renda bàsica universal (RBU): un ingrés garantit a tota la població, sense condicions, prou per cobrir les necessitats bàsiques. La RBU permetria alliberar les persones de l’angoixa de la supervivència i reduir radicalment les desigualtats.

A diferència dels subsidis condicionats, la RBU reconeix que totes les persones tenen dret a una vida digna pel simple fet d’existir. A més, facilita que tothom pugui triar com vol contribuir a la societat: treballant en projectes socials, cuidant, creant, cultivant… sense estar atrapat en feines precàries o alienants només per pagar factures.

Diversos estudis i experiències pilot han demostrat que la RBU pot millorar la salut, l’educació, la creativitat i la cohesió social, alhora que fomenta una economia més resilient i diversa.

5. Sostenibilitat i resiliència: economia per a la vida

Cap sistema econòmic serà just si no és sostenible. En un món de recursos finits, és urgent repensar els models de producció i consum per adaptar-nos als límits ecològics del planeta. Un sistema postcapitalista ha de ser ecològic per definició: basat en l’energia renovable, la producció local, el decreixement de sectors contaminants i l’economia circular.

També ha de ser resilient, és a dir, capaç de fer front a crisis —econòmiques, climàtiques, sanitàries— amb xarxes de suport mutu, sobirania comunitària i sistemes descentralitzats. Això implica fomentar la relocalització de l’economia, la diversificació dels ingressos, l’autosuficiència alimentària i la capacitat d’adaptació.

En aquest sentit, iniciatives com els grups de consum ecològic, les comunitats energètiques o els bancs del temps són llavors de futur.


Cap a una transició real i possible

El camí cap a una economia postcapitalista no serà senzill, però és necessari. No es tracta només de canviar lleis o institucions, sinó també de transformar les nostres pràctiques quotidianes, els nostres valors i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb la natura.

Des d’Argelaguer en transició, creiem que és possible construir una alternativa viable, arrelada i transformadora. Cadascun d’aquests pilars pot inspirar accions locals, teixir aliances i alimentar un imaginari de futur més just, equitatiu i sostenible.

T’animes a fer el pas cap al postcapitalisme? Comparteix aquest article, comenta les teves idees i participa en aquesta transició necessària.


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari