La planificació financera és essencial per garantir la sostenibilitat econòmica d’una llar. Això no obstant, el pressupost familiar òptim dependrà de les circumstàncies particulars de cada llar, com els ingressos, les despeses i els objectius financers. Així i tot, existeix una orientació general que pot ser útil per a la planificació financera:

Les necessitats bàsiques haurien de representar al voltant del 60% del pressupost, que inclou l’allotjament, l’alimentació, les factures de serveis públics, el transport, la salut i altres despeses essencials.

Idealment, es recomana destinar un 10% del pressupost a estalvis i inversions, com ara fons d’emergència, plans de jubilació i inversió en accions o fons de renda fixa.

El restant 30% del pressupost podria destinar-se a despeses discrecionals, com ara oci, entreteniment, compres no essencials i vacances. Aquesta quantitat pot variar segons les prioritats i les circumstàncies individuals.

Si analitzem amb detall les despeses considerades com a necessitats bàsiques i que, com hem dit, representarien el 60% del pressupost ideal, es compondrien de les següents despeses:

• Allotjament (25%): això inclou la hipoteca o el lloguer, les taxes de la propietat, les reparacions i altres despeses relacionades amb l’habitatge.
• Alimentació (15%): això inclou la compra d’aliments al supermercat, menjar fora i altres despeses relacionades amb la dieta.
• Factures de serveis públics (10%): això inclou la despesa de serveis públics, com ara l’aigua, la llum, el gas, la connexió a Internet, el telèfon i altres factures similars.
• Transport (5%): això inclou el cost de la gasolina, el transport públic, els peatges, la reparació i el manteniment del vehicle, el pagament del préstec per a l’adquisició del cotxe, etc.
• Salut (5%): això inclou les despeses de salut, com ara les primes de l’assegurança mèdica, les visites al metge, els medicaments, les despeses dentals i altres despeses de salut.

Segons l’IDESCAT (2023), prop del 50% de la població de Catalunya té dificultats per arribar a final de mes, i un 25% es troba en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta situació els impedeixen mantenir la distribució ideal del pressupost a moltes famílies havent de destinar el 100% dels ingressos a les necessitats bàsiques sense arribar a cobrir-les en molts casos.

Aquestes famílies (i són moltes famílies) pateixen conseqüències negatives que poden ser perjudicials per al seu benestar econòmic i emocional. Algunes de les conseqüències més freqüents són les següents:

• Retard o impossibilitat en l’assoliment dels objectius financers: Si una família ha establert objectius financers clars, com ara estalvis per a l’educació dels fills o per a la jubilació, l’incapacitat d’assolir la distribució ideal del pressupost posa en risc aquests objectius o pot endarrerir-los.
• Dificultat per fer front a les despeses necessàries: Si els costos de les despeses necessàries superen els ingressos disponibles, aquestes famílies poden tenir dificultats per cobrir aquestes despeses sense contraure deutes.
• Augment del deute: Si les despeses necessàries superen els ingressos disponibles, les famílies han de recórrer a préstecs o targetes de crèdit per cobrir aquestes despeses, el que podria portar a un augment del deute.
• Estrès financer: La pressió per mantenir-se dins del pressupost i cobrir les despeses podria causar un nivell elevat d’estressos i tenir un impacte negatiu en la salut mental i física.

Enfrontar la dificultat o la impossibilitat de cobrir totes les despeses necessàries requereix una disposició a fer canvis i sacrificis per garantir que, almenys, les necessitats més importants estiguin cobertes. Quan no es pot arribar a tot, és important prioritzar les despeses que són essencials per al benestar de la família.

Malauradament, aquesta situació de precarietat no es preveu que es redueixi en el futur sinó que és molt probable que esdevingui crònica per a cada vegada més famílies. Caldrà buscar solucions que permetin una millora en el llarg termini i, per això, serà necessari:

1. Augmentar el suport en la comunitat, a través de familiars, amics, veïns, associacions o grups de suport i ajuda mútua. Aquestes xarxes poden proporcionar ajuda emocional, suport pràctic i recursos per emfrontar les dificultats
2. Canviar els hàbits de vida: autocontenir-nos i adoptar una actitud més austera i minimalista pot ser clau. Això pot implicar fer canvis en els patrons de consum i buscar maneres alternatives de viure, el que significa adoptar un estil de vida més senzill i sostenible, basat en la reducció de les despeses i el desenvolupament de les habilitats i recursos propis per afrontar millor la situació de precarietat.

És cert que la societat ens pressiona constantment per a tenir més i això fa que moltes persones puguin interpretar el fet de consumir menys, fer les coses un mateix o compartir recursos com un fracàs. Tanmateix, cal destacar que aquesta manera de pensar és fruit d’un model de consum excessiu i insostenible que, a llarg termini, porta a problemes econòmics i desigualtats socials.

En aquest sentit, és important destacar que adoptar un estil de vida més senzill i sostenible no significa renunciar a la felicitat o al benestar, sinó tot el contrari. El fet de consumir menys pot ajudar a prioritzar el que realment importa i a reduir l’estrès financer. Així mateix, fer-se les coses un mateix o compartir recursos pot fomentar la creativitat i la col·laboració amb altres persones, i també pot ser una font de satisfacció personal.

Per tant, en lloc de considerar aquests canvis com un fracàs, és important veure’ls com una oportunitat per adoptar un estil de vida més saludable, responsable i sostenible. És cert que aquest canvi de mentalitat pot ser difícil al principi, però amb el temps es pot arribar a valorar la senzillesa i la qualitat de vida que es pot obtenir a partir d’aquesta nova forma de viure.

.