El Parlament Europeu ha aprovat un acord perquè a partir del 2035 tots els turismes i furgonetes nous que es comercialitzin a la Unió Europea siguin “zero emissions”, la qual cosa en la pràctica suposarà la prohibició de comercialitzar vehicles de combustió, inclosos els de gasolina, dièsel i híbrids. Això significa que els vehicles nous que es comercialitzin a partir del 2035 hauran de ser elèctrics o utilitzar altres fonts d’energia no contaminants.

Però aquest acord té una excepció important. La Unió Europea podria crear una nova categoria de vehicles que funcionin amb combustible sintètic, evitant així la mort definitiva del motor de combustió. Els combustibles sintètics es poden fer servir en els vehicles de combustió i transportar-se a través de les xarxes logístiques de combustibles fòssils existents.

Els combustibles sintètics són carburants que es fabriquen a partir de CO₂ i hidrogen com a úniques matèries primeres. Aquests combustibles són més sostenibles que els combustibles convencionals i es consideren “neutres” en carboni. Els combustibles sintètics ofereixen una sèrie d’avantatges que van més enllà de reduir la petjada de carboni: són eficients i tenen propietats fisicoquímiques similars als combustibles actuals, el que els fa compatibles amb els vehicles actuals i permeten aprofitar la infraestructura ja existent.

Els combustibles sintètics es produeixen a través d’un procés que converteix carbó, gas natural o biomassa en combustible líquid emprant tecnologia química. Hi ha diverses maneres de produir combustibles sintètics, però en general, el procés implica tres passos fonamentals:

1. Obtenir hidrogen: En la majoria de les tècniques de producció de combustibles sintètics, primer s’ha d’obtenir hidrogen. Això es pot fer mitjançant l’electròlisi de l’aigua o bé a través de la reforma de gas natural o biogàs.
2. Produir el combustible líquid: L’hidrogen es combina amb diòxid de carboni (CO₂) per produir el combustible líquid. Aquest procés pot ser realitzat mitjançant diferents tècniques, com ara la síntesi de Fischer-Tropsch, que utilitza una sèrie de reaccions químiques per produir hidrocarburs líquids.
3. Refinar el combustible: El combustible sintètic brut obtingut mitjançant el pas anterior requereix refinament per ajustar les seves propietats i garantir que compleixi amb les especificacions dels combustibles convencionals. Això es pot fer mitjançant la destil·lació o altres processos de refinament.

Tot i que els combustibles sintètics es consideren una alternativa més sostenible als combustibles fòssils, també tenen alguns inconvenients:

1. Costos: Els combustibles sintètics són més cars que els combustibles fòssils. Això és principalment a causa de la tecnologia necessària per a la seva producció i perquè no són produïts a gran escala.
2. Eficiència energètica: La producció de combustibles sintètics requereix una gran quantitat d’energia. Si aquesta energia no es produeix a través de fonts renovables, la producció de combustibles sintètics pot generar emissions de gasos d’efecte hivernacle.
3. Impacte ambiental: La producció de combustibles sintètics pot tenir impactes ambientals negatius, com ara la desforestació per a la producció de biomassa o l’ús intensiu de l’aigua.
4. Competència amb altres usos de la biomassa: Si la producció de combustibles sintètics s’incrementa, pot generar competència amb altres usos de la biomassa, com ara la producció d’aliments o la producció de materials biodegradables.
5. Capacitat de producció limitada: La capacitat de producció de combustibles sintètics és limitada i no pot satisfer la totalitat de la demanda energètica a escala mundial.

Actualment, els combustibles sintètics estan en una fase de desenvolupament inicial i encara no són produïts a gran escala. Això significa que la capacitat de producció és limitada i, per tant, el seu ús en vehicles de combustió podria ser insuficient per satisfer la demanda a gran escala a partir de 2035.

D’altra banda, el cost de producció dels combustibles sintètics és entre 4 i 5 vegades més elevat que el dels combustibles fòssils, cosa que els fa menys competitius en termes de preu. Això podria limitar la seva acceptació pel mercat de vehicles de combustió.

Els combustibles sintètics no són una font d’energia neta ni cap veritable alternativa als combustibles fòssils per als vehicles de combustió interna perquè també emeten gasos d’efecte hivernacle durant el seu cicle de vida, des de la producció fins a l’ús i la seva eliminació final. A més, com hem vist, els combustibles sintètics s’enfronten a diverses limitacions, com ara el seu cost elevat i la seva capacitat de producció limitada, que poden limitar la seva utilització a gran escala.