Segons les dades més recents de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), aproximadament 789 milions de persones a tot el món no tenen accés a electricitat en les seves llars. Això representa aproximadament el 10% de la població mundial.

Pel que fa a l’aigua corrent, les dades indiquen que 2.2 mil milions de persones a tot el món no tenen accés aigua potable segura en les seves llars. Això representa aproximadament el 29% de la població mundial.

La vida diària de les persones que no tenen accés a electricitat ni aigua segura a les seves llars pot ser molt difícil i impactar la seva salut, benestar i desenvolupament. A continuació, detallem algunes de les activitats diàries que aquestes persones poden enfrontar:

• Cuinar: Sense accés a electricitat, les persones han de recórrer a altres fonts d’energia per cuinar, com ara la fusta o el carbó. Això pot comportar riscos per a la salut, ja que la fusta i el carbó produeixen fum i gasos tòxics que poden provocar problemes respiratoris.
• Neteja: Sense aigua segura, les persones han de buscar altres fonts d’aigua per netejar la roba i les llars, com ara rius, pous o fonts. Això pot comportar riscos per a la salut, ja que l’aigua pot estar contaminada i propagar malalties.
• Higiene personal: Sense aigua potable, les persones poden tenir dificultats per mantenir una bona higiene personal, com ara rentar-se les mans, el cos o els cabells. Això pot augmentar el risc de contraure malalties i afectar la seva salut i benestar.
• Il·luminació: Sense electricitat, les persones poden haver de dependre de llums de querosè o altres fonts d’il·luminació, que poden ser perilloses i generar fum i olors.

En general, la falta d’accés a aigua segura i electricitat pot tenir un impacte significatiu en la vida diària i la salut de les persones, i és important que es prenguin mesures per millorar l’accés a aquestes necessitats bàsiques.

Tot i que la manca d’accés a electricitat i aigua segura pot ser un gran repte per a la vida diària, això no significa que les persones en aquesta situació no puguin tenir una vida plena i feliç.

En moltes comunitats on les persones no tenen cobertes aquestes necessitats bàsiques, es desenvolupen solucions innovadores i sostenibles per satisfer les seves necessitats. Per exemple, moltes comunitats utilitzen fonts d’energia renovable, com ara els panells solars, per obtenir electricitat, i es construeixen sistemes de recollida i emmagatzematge d’aigua per satisfer les necessitats d’aigua.

A més, moltes comunitats que no tenen accés a aquestes necessitats bàsiques posseeixen una forta xarxa de suport social i comunitari, que pot ajudar a mitigar els impactes de la pobresa i la falta d’accés a recursos.

És important recordar que la felicitat i el benestar no depenen exclusivament de les comoditats materials, i que les persones poden trobar felicitat i significat en altres àmbits de la vida, com ara les relacions familiars i socials, l’educació, la cultura i la fe.

Lògicament, la petjada ecològica d’aquestes persones és molt menor a la de les persones que gaudeixen i fins i tot malbaraten l’electricitat i l’aigua corrent i seria molt aconsellable buscar un punt mitjà entre els dos extrems, ja que el consum excessiu d’energia i recursos naturals té un impacte significatiu en el medi ambient i el canvi climàtic.

Els països més desenvolupats haurien de reduir la seva petjada ecològica per permetre als països menys desenvolupats millorar el seu benestar i accés a serveis bàsics sense afectar excessivament els recursos del planeta. Per aconseguir això, els països més desenvolupats podrien prendre mesures per reduir la seva demanda energètica i d’aigua, millorar l’eficiència dels seus processos productius i fomentar l’ús d’energies renovables i pràctiques sostenibles.

El cert, però, és que malgrat les mesures adoptades pels països més desenvolupats els darrers anys, la seva petjada ecològica no ha disminuït i, en alguns casos, ha augmentat en els últims anys. Això indica de forma clara que calen altres tipus d’accions per aconseguir una reducció real de la petjada ecològica en els països desenvolupats.

Algunes de les possibles accions addicionals que podrien ser útils per reduir la petjada ecològica dels països més desenvolupats són les següents:

• Promoure un canvi en els estils de vida i els valors de la societat, fomentant un consum responsable, la cooperació, la justícia social i la sostenibilitat.
• Impulsar canvis en els models econòmics i empresarials, que prioritzen la sostenibilitat i la justícia social en lloc del creixement econòmic il·limitat.
• Millorar la cooperació internacional per abordar els desafiaments ambientals globals, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació.
• Establir impostos i incentius econòmics que promoguin comportaments sostenibles i penalitzin els comportaments contaminants.
• Millorar la transparència i la responsabilitat empresarial, fent que les empreses siguin responsables de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, la gestió dels residus i altres impactes ambientals.
• Millorar la informació i la formació dels ciutadans i les empreses sobre les pràctiques sostenibles, i promoure la participació ciutadana en les decisions relacionades amb l’ambient i la sostenibilitat.

Calen accions addicionals a les preses fins ara i una visió més ampla per abordar els desafiaments ambientals globals i reduir la petjada ecològica dels països més desenvolupats de forma urgent per permetre als països menys desenvolupats millorar el seu benestar i accés a serveis bàsics sense afectar excessivament els recursos del planeta.