“Col·lapse és una dràstica disminució de la mida de la població humana o de la complexitat política, econòmica i social al llarg d’un territori considerable i al llarg d’un període de temps perllongat. El fenomen del col·lapse és, per tant, una forma extrema dels diversos tipus de declivi més lleus i acaba essent arbitrari establir que dràstic cal que sigui el declivi d’una societat fins que reuneixi les característiques adients per qualificar-lo de ‘col·lapse’. Dels diferents factors que determinen que una societat col·lapsi, les respostes que dona als seus problemes ambientals sempre demostra ser el més rellevant”.

Com que estem avançant amb rapidesa al llarg d’una sendera no sostenible, els problemes ambientals del món es resoldran, d’una manera o altra, al llarg de la vida dels nens i joves d’avui en dia. L’única pregunta és si acabaran resolent-se d’una manera agradable i triada per nosaltres mateixos, o de maneres desagradables i que no hagin estat fruit de la nostra elecció, com les guerres, el genocidi, les fams, les malalties epidèmiques o la desaparició de societats. Tot i que aquests fenòmens nefastos han estat endèmics per a la humanitat al llarg de tota la nostra història, la seva freqüència augmenta amb la degradació ambiental, la pressió demogràfica i la consegüent pobresa i inestabilitat política.”

Jared Diamond

Si bé encara està en debat si és possible evitar o mitigar el col·lapse de la nostra civilització en la seva forma més extrema, és important estar preparat per si aquesta situació arribés a passar. En aquest sentit, algunes de les mesures que s’haurien de prendre serien les següents:

1. Adaptació: caldria començar a adaptar-se als impactes del canvi climàtic que ja estan ocorrent. Això inclou la protecció de les infraestructures, la gestió de les conseqüències en les zones més afectades i el suport als col·lectius més vulnerables.
2. Reducció dels impactes: encara que el col·lapse sigui inevitable, seria important reduir els impactes del canvi climàtic, com ara la pèrdua de biodiversitat, l’increment de les temperatures, l’acidificació dels oceans i la disminució de les fonts d’aigua dolça. Això implicaria la preservació de les zones més fràgils i la restauració dels ecosistemes danyats.
3. Redistribució de recursos: seria important que els països més rics i responsables de la major part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle ajudin als països més pobres i vulnerables a fer front als impactes del canvi climàtic. Això implicaria la redistribució de recursos econòmics i tecnològics per ajudar aquests països a adaptar-se i reduir les seves emissions.
4. Canvi de valors i sistema econòmic: en última instància, si es produeix un col·lapse, seria necessari un canvi de valors i sistema econòmic per garantir la supervivència de la humanitat. Això podria implicar una transició cap a una economia més local i sostenible, una redistribució dels recursos de manera més equitativa i un canvi en la manera de relacionar-nos amb la natura.

Cal destacar que aquestes mesures serien difícils de portar a terme si s’haguessin de prendre en una situació de col·lapse. És per això que és important seguir treballant per evitar el col·lapse i prendre les mesures necessàries per reduir les emissions i mitigar els efectes del canvi climàtic ara mateix.

Les administracions locals també poden jugar un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic i el col·lapse social. Algunes mesures que les administracions locals poden prendre per contribuir a aquesta lluita podrien incloure:

1. Promoure el transport públic i les energies renovables, com ara l’energia solar i eòlica, i establir objectius clars per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
2. Implementar programes de reciclatge i de reducció de residus, així com promoure l’ús de productes duradors i fàcilment reparables.
3. Fomentar l’agricultura urbana i de proximitat, així com les pràctiques agrícoles sostenibles i regeneratives.
4. Protegir i restaurar els ecosistemes locals, com ara les zones humides, les zones verdes i les àrees naturals protegides.
5. Promoure l’educació ambiental i la conscienciació de la crisi ecològica i el col·lapse de les civilitzacions entre la població local.

En l’àmbit individual, és important prendre mesures per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic i del col·lapse que ja estan en marxa. Algunes mesures podrien incloure:

1. Reduir el consum de recursos naturals, com l’aigua i l’energia.
2. Plantar arbres i altres plantes per ajudar a capturar el diòxid de carboni de l’atmosfera.
3. Reduir el consum de carn i altres productes d’origen animal, que produeixen una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle.
4. Evitar l’ús de vehicles de combustió interna.
5. Reduir el malbaratament d’aliments i promoure l’agricultura urbana i de proximitat.
6. Col·laborar amb altres persones per compartir recursos, com ara eines o vehicles, i promoure el sentit de comunitat.
7. Prendre accions per millorar la salut mental i emocional per afrontar les conseqüències emocionals del canvi climàtic i el col·lapse.

De tota manera cal tenir present que el sistema capitalista actual és el factor estructural causant de la crisi climàtica i ecològica, ja que la seva lògica de creixement econòmic constant és incompatible amb els límits del planeta. Hi ha un ampli debat sobre com abordar aquesta qüestió, però és evident que s’ha de produir un canvi en el model econòmic actual si es vol abordar de forma significativa la crisi ambiental.

Fer una transformació profunda del sistema econòmic actual, que passi per una transició a una economia postcreixement o decreixent, és una de les possibilitats a explorar per abordar la crisi actual.

El temps és un factor crític en aquesta qüestió, i si no s’actua prou ràpidament, el risc de col·lapse serà cada vegada més gran. Per això és important seguir debatent i fent accions concretes, tant a escala individual com col·lectiu, per aconseguir una transició cap a un futur compatible amb els límits del planeta i just per a tothom. Això requeriria una acció coordinada a tots els nivells, incloent-hi les administracions locals i internacionals, les empreses i la societat en general.

Aquesta coordinació d’accions en l’àmbit global per abordar la crisi climàtica i ecològica és una tasca molt difícil i complexa, i el cert és que fins ara no s’ha aconseguit un acord efectiu i amb prou acció per part de tots els actors implicats.

Per tant, és important seguir pressionant per aconseguir una acció més coordinada i efectiva per part de tots els actors implicats, i malgrat que és difícil, no abandonar l’esperança que encara es pugui actuar prou ràpidament per mitigar els efectes més catastròfics del cada vegada més probable col·lapse de la nostra civilització.