En aquest post argumentem que, malgrat els esforços per reduir les emissions de CO₂ a través de les energies renovables, el cotxe elèctric i les millores en l’eficiència energètica, les emissions segueixen augmentant. Això indica que el camí que s’està seguint no està donant resultats. Es menciona l’hidrogen verd com la darrera proposta per assolir la descarbonització, però s’afirma que el seu potencial per reduir la dependència dels combustibles fòssils és limitat i depèn de moltes condicions, com la capacitat de produir-lo a gran escala i la capacitat d’establir una infraestructura de subministrament adequada. Es planteja que, en lloc de seguir buscant formes verdes de mantenir i augmentar el consum d’energia, seria millor iniciar un procés de reducció del consum, començant per activitats que menys contribueixen a cobrir les necessitats bàsiques dels humans, com el turisme. Es destaca que el canvi social i cultural és fonamental per aconseguir la descarbonització.

Ja fa més de 20 anys que es parla amb una certa intensitat de la necessitat d’aturar les emissions de C02 i que el camí per assolir aquest objectiu demana desenvolupar les energies renovables, promoure el cotxe elèctric, mesures per millorar l’eficiència energètica en edificis, millorar la gestió de residus …

Però, malauradament, i malgrat tot el que s’ha fet i s’està fent en aquests anys, les emissions no han deixat d’augmentar i segueixen augmentant. Això hauria de fer-nos reflexionar i adonar-nos que si realment volem reduir les emissions de CO₂, el camí és segurament un altre.

La prova de que seguim entossudits en un camí equivocat es potser veure com darrerament, el sistema s’està esforçant en vendre’ns l’hidrogen (verd) com un vector energètic molt prometedor, ja que segons diuen és un combustible net i renovable. A més, continua la propaganda, quan es crema, només emet vapor d’aigua, no emissions contaminants.

Un dels sectors on sembla que l’hidrogen (verd) té més futur és el sector del transport, però el potencial de l’hidrogen (verd) per reduir la dependència dels combustibles fòssil en aquest sector és segons les estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia, de fins al 20% fins al 2050 si es combina amb altres tecnologies com vehicles elèctrics i millores en l’eficiència energètica.

I afegeix, és important tenir en compte que el potencial de l’hidrogen verd per reduir el consum de combustibles fòssils en el sector del transport depèn de la capacitat de produir hidrogen verd a gran escala i de manera eficient, i també la capacitat d’establir una infraestructura de subministrament adequada.

Pel que sembla, doncs, hi ha moltes incerteses i s’han de complir moltes condicions perquè els objectius de descarbonització en general i en el sector del transport en particular, es compleixin. En aquest context, l’hidrogen verd sembla més una esperança semblant a la fusió nuclear que una possibilitat.

Fins i tot els més tecnoptimistes han d’acabar reconeixent que la descarbonització no depèn només de la tecnologia, sinó també de les polítiques, les inversions i les decisions dels actors econòmics i socials. Així, el canvi social i cultural és fonamental per aconseguir la descarbonització.

Davant aquestes incerteses, és obligat plantejar-se si no seria millor, en lloc de seguir buscant formes verdes de mantenir i seguir augmentant el consum d’energia, iniciar un procés de reducció del consum començant per aquelles activitats que menys contribueixen a cobrir les necessitats bàsiques dels humans. Això implicaria un canvi en les estratègies de desenvolupament i en les decisions dels actors econòmics i socials, per tal de reduir el consum d’energia innecessari.

El turisme, per exemple, és una activitat que consumeix molta energia sense cobrir cap necessitat bàsica, especialment el turisme internacional que implica grans desplaçaments en avió o en altres mitjans de transport de llarga distància. Així mateix, el turisme també contribueix de manera important a l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i al deteriorament del medi ambient.

Altres activitats que podrien eliminar-se o reduir-se significativament i que consumeixen molta energia sense cobrir cap necessitat bàsica inclouen:

• l’ús injustificat de vehicles privats per al transport personal
• l’enllumenat no essencial o l’ús excessiu d’il·luminació en edificis
• l’ús excessiu de l’aire condicionat o de la calefacció
• la producció i transport de productes que són poc necessaris o que tenen una vida útil curta
• l’ús de plàstics d’un sol ús
• la producció de productes des de llocs allunyats i la necessitat de transportar-los a llocs de consum
• l’ús excessiu de l’energia en la indústria

El cert és que en gairebé tots els sectors hi ha oportunitats per reduir significativament el consum d’energia sense deixar de satisfer les necessitats bàsiques de les persones. Però això implica canvis profunds en les polítiques de desenvolupament, en les decisions dels actors econòmics i socials, i en cada un de nosaltres. Canvis que, de moment, no estan ni se’ls espera.