Tenim al planeta amb 8.000 milions d’habitants i hem de començar a menjar molt més del regne vegetal. Cal tenir en compte que per ‘cultivar’ un quilo de carn es necessiten 1.500 litres d’aigua, i tot això perquè, després, una família l’ingereixi en un àpat. Ens estem carregant el planeta. No podem pensar només en nosaltres, sinó també en les generacions futures. Necessitem una alimentació sostenible, sana, natural i energètica, coneixent l’energia de cada aliment.
Montse Bradford
En un context de crisi climàtica, col·lapse de la biodiversitat i incerteses globals, cada vegada més persones es plantegen canviar els seus hàbits alimentaris com a forma d’actuar localment per a un futur més sostenible. Una de les opcions més rellevants i alhora accessibles és reduir el consum de carn i peix. Aquesta decisió no només pot tenir un impacte directe en la salut personal, sinó que també pot contribuir positivament al medi ambient i al benestar animal. En aquest article analitzarem els beneficis d’aquesta pràctica i com es pot integrar en el nostre dia a dia, tenint en compte també les iniciatives i recursos que tenim a prop, aquí a la Garrotxa i a Catalunya.
Beneficis per a la salut
Nombrosos estudis científics han demostrat que una dieta basada majoritàriament en aliments vegetals pot reduir el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, alguns tipus de càncer i obesitat. Substituir la carn vermella i els productes processats per llegums, cereals integrals, fruita seca i verdures no implica renunciar a una dieta nutritiva i equilibrada, sinó adaptar-se a una nova manera de menjar que pot aportar més fibra, antioxidants i greixos saludables.
També cal tenir en compte que, en un escenari de futur marcat per possibles escassetats de recursos i una economia menys centrada en el creixement il·limitat, disposar d’hàbits alimentaris menys dependents de la indústria càrnia pot representar un avantatge per a la resiliència individual i col·lectiva.
Impacte ambiental de la producció animal
La producció de carn i peix, especialment en sistemes intensius, és una de les activitats humanes amb més impacte ambiental. Requereix grans quantitats d’aigua, terres de conreu per a pinsos, energia i genera elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons la FAO, el sector ramader és responsable d’aproximadament el 14,5% de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle.
A més, la pesca industrial i l’aqüicultura intensiva també tenen efectes negatius sobre els ecosistemes marins, afavorint la sobreexplotació, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Reduir el consum de carn i peix és, doncs, una manera senzilla de disminuir la nostra empremta ecològica.
A escala local, a la Garrotxa, tenim molts exemples de projectes que aposten per una producció més sostenible i regenerativa. Iniciatives com el projecte Mas Planeses promouen una alimentació responsable, amb productes de proximitat i respectuosos amb el medi.
Benestar animal i responsabilitat ètica
La producció de carn i peix a gran escala sovint comporta condicions de vida molt dures per als animals. Granges industrials amb alts graus de confinament, manipulació genètica per afavorir el creixement ràpid i pràctiques d’alimentació i sacrifici que sovint no tenen en compte el benestar animal són habituals en el sistema actual.
Reduint el consum d’aliments d’origen animal, també estem enviant un missatge ètic. En lloc d’acceptar passivament un sistema que prioritza el benefici econòmic per damunt del respecte per la vida, podem triar opcions més compassives. Fins i tot si no es vol adoptar una dieta completament vegetariana o vegana, incorporar criteris ètics i ambientals a l’hora d’escollir què mengem és una manera de participar en la transformació del sistema alimentari.
Alternatives locals i sostenibles
A Catalunya, i especialment a comarques com la Garrotxa, s’està recuperant la cultura del producte local, de temporada i de cultiu ecològic. Mercats com el de Sant Esteve d’en Bas, cooperatives de consum com Can Pujades o botigues ecològiques com L’Agrobotiga de Besalú ofereixen una gran varietat d’aliments vegetals de qualitat.
També tenim iniciatives de cuina col·lectiva i tallers de formació per aprendre a cuinar plats sans i saborosos amb ingredients locals. Aquesta recuperació de sabers i pràctiques culinàries és clau per fer la transició cap a dietes més sostenibles i menys dependents del model industrial.
Un canvi d’hàbits amb múltiples beneficis
Adoptar una dieta amb menys carn i peix no vol dir fer una renúncia, sinó descobrir un món de sabors i receptes noves, amb llegums, cereals, hortalisses i fruits secs com a protagonistes. Plats tradicionals com l’escudella vegetal, els cigrons amb espinacs, les mongetes amb bolets o les amanides d’hivern ens demostren que es pot menjar bé, de manera econòmica, saludable i sostenible.
En un futur incert, on potser no tindrem accés il·limitat a productes globals ni als combustibles que sostenen el sistema actual, desenvolupar una cultura alimentària local, basada en l’autosuficiència i el respecte pel territori, pot ser una de les claus per al benestar col·lectiu.
Reduir el consum de carn i peix és una decisió intel·ligent i responsable davant dels reptes del segle XXI. No es tracta només d’una qüestió de dieta, sinó d’un gest amb repercussions positives per a la salut, el medi ambient i el benestar dels animals. És també una oportunitat per reconnectar amb la terra, recuperar les tradicions alimentàries i construir comunitats més fortes i resilients.
La Garrotxa, amb el seu ric teixit d’iniciatives ecològiques i el seu entorn natural privilegiat, ens convida a fer aquest pas amb consciència i entusiasme. El canvi comença al plat, i cada àpat és una ocasió per sembrar el futur que volem.
Per acabar, adjunto dos gràfics que il·lustren les tendències globals: el primer fa referència al consum de carn, i el segon, a l’evolució de les captures mundials de peix.
Gràfic 1: Consum de carn en milers de milions de quilos per al boví (blau), el porc (taronja), les aus (gris) i el xai (groc).
Gràfic 2: Captures mundials peix.
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 