En un món marcat pels límits biofísics del planeta, l’esgotament dels recursos fòssils i l’impacte del canvi climàtic, cada vegada resulta més evident que el model de creixement il·limitat no és sostenible. Davant d’aquesta realitat, recuperar habilitats oblidades —aquelles que sovint hem delegat a les màquines, a la tecnologia o a la cadena global de producció— esdevé una necessitat més que una curiositat. Aquestes habilitats, aparentment senzilles, però essencials, ens poden ajudar a transitar cap a una societat més resilient, autosuficient i connectada amb el territori.

Per què recuperar habilitats oblidades?

Moltes de les activitats que abans es consideraven part del dia a dia, com cultivar un hort, conservar aliments, reparar roba o construir amb materials naturals, han estat substituïdes per serveis externs o productes industrialitzats. Aquesta pèrdua de coneixement ens ha fet més dependents d’un sistema que, quan es col·lapsa o pateix disrupcions, ens deixa en una situació de vulnerabilitat.

Recuperar aquestes habilitats no és només una qüestió de nostàlgia, sinó una forma de preparació per a un futur on els recursos energètics i materials disponibles seran més escassos i cars. També és una oportunitat per reconnectar amb el nostre entorn, establir relacions més cooperatives amb altres persones i recuperar el valor del fer amb les pròpies mans.

Habilitats que poden marcar la diferència

1. Producció local d’aliments
   Aprendre a cultivar un hort, a fer compost, a guardar llavors locals o a criar animals de manera sostenible pot marcar una gran diferència. A més d’augmentar l’autosuficiència alimentària, redueix la petjada ecològica i reforça el vincle amb la terra.
2. Conservació i transformació d’aliments
   Fer conserves, assecar aliments, fermentar verdures o elaborar formatges i pa són pràctiques que allarguen la vida dels aliments, redueixen el malbaratament i ens connecten amb receptes i coneixements tradicionals que han passat de generació en generació.
3. Reparació i manteniment
   Des d’arreglar una bicicleta o una aixeta fins a cosir una camisa o reparar una cadira: les habilitats de manteniment i reparació permeten allargar la vida útil dels objectes, reduir residus i desafiar la lògica del consum d’un sol ús.
4. Construcció amb materials naturals
   La bioconstrucció, l’ús de fusta local, terra, calç o palla són alternatives més sostenibles i saludables que els materials industrials. A més, permeten entendre millor les dinàmiques del clima i l’eficiència energètica de les llars.
5. Intercanvi i economia informal
   Saber moure’s en circuits d’intercanvi, bancs del temps, cooperatives de consum o espais de troc pot ajudar a satisfer necessitats sense dependre exclusivament dels diners. Aquí també compten les habilitats socials, com la confiança, l’empatia i la capacitat de negociar.

Com recuperar i posar en pràctica aquestes habilitats?

1. Reconeix el que ja saps (o havies sabut)
   Tots tenim coneixements heretats o intuïtius que poden ser útils. Potser recordes com es feia la conserva de tomata a casa, com es netejava el safareig o com es feien joguines amb fusta. Comença per aquí.
2. Aprèn de la comunitat
   Les persones grans són una font immensa de saviesa. Participar en tallers, xerrades, activitats d’intercanvi de coneixements o simplement conversar amb qui ha viscut d’una manera més autosuficient pot ser molt enriquidor.
3. Fes pràctica regular
   Establir hàbits per practicar les habilitats —com dedicar una tarda al mes a reparar coses de casa, o mantenir un petit hortet urbà— ajuda a fixar els coneixements i a descobrir nous reptes i solucions.
4. Utilitza recursos digitals amb criteri
   Internet pot ser una eina molt valuosa: vídeos, blogs, fòrums i llibres digitals ofereixen instruccions pas a pas. Però és important complementar aquest coneixement amb la pràctica real i, si pot ser, col·lectiva.
5. Comparteix el que aprens
   No només recuperis habilitats: comparteix-les. Organitza un taller, escriu al teu blog, ensenya als teus fills, participa en projectes de barri o de poble. La transmissió del coneixement és clau per crear comunitats resilients.

Recuperar habilitats com a acte polític i comunitari

Recuperar habilitats oblidades no és només un acte de supervivència o d’adaptació, sinó també una manera de qüestionar el model de consum, dependència i alienació que ha marcat la nostra societat durant dècades. Fer pa, construir un galliner o compartir eines amb els veïns són petits gestos que, col·lectivament, poden transformar la manera com vivim i ens relacionem amb el planeta.

A més, ens empoderen com a individus i com a comunitats: saber fer és tenir poder. Poder decidir com vols viure, què vols menjar, com vols cuidar el teu entorn. I aquest poder esdevé fonamental en temps d’incertesa i canvi.

---

En el camí cap a una societat postcreixement, la recuperació d’habilitats oblidades és una estratègia fonamental. Ens prepara per afrontar els desafiaments d’un futur amb menys recursos, però també ens reconnecta amb la dimensió més humana i col·lectiva de la vida. És hora de mirar enrere, no per tornar-hi, sinó per recuperar el que ens pot ajudar a avançar amb més saviesa i menys dependència.