La instal·lació de plaques fotovoltaiques pot tenir molt de sentit, especialment en un moment en què augmenta la consciència sobre els límits del model energètic actual i la necessitat urgent de reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils. Generar electricitat a partir del sol per a l’autoconsum domèstic és una manera intel·ligent de cobrir part de les necessitats energètiques de la llar, reduir les emissions de CO₂ i alhora guanyar sobirania energètica.

Tanmateix, abans de prendre la decisió d’instal·lar panells solars, és imprescindible fer una valoració curosa de la situació personal i dels condicionants tècnics i ambientals que hi intervenen. L’energia solar no és una recepta universal vàlida en tots els casos, i cal integrar-la en una reflexió més àmplia sobre el nostre estil de vida, els hàbits de consum i el context social i ambiental.

Factors a tenir en compte abans d’instal·lar plaques solars

1. Necessitats energètiques de la llar

És important conèixer quin és el consum elèctric habitual de la teva llar. Si el consum és elevat (per exemple, per l’ús intensiu de calefacció elèctrica, cotxe elèctric o electrodomèstics de gran potència), la inversió en plaques pot ser més rendible a mitjà termini. Ara bé, si tens un consum molt reduït, potser és més aconsellable centrar-te primer en mesures d’eficiència i reducció del consum abans d’invertir en generació.

2. Ubicació i orientació de la casa

Perquè la instal·lació sigui eficient, cal una orientació sud o sud-est i una exposició solar òptima durant el dia. Ombres d’arbres, edificis o altres obstacles poden reduir molt la producció, i això afecta directament la rendibilitat del sistema. L’altura de l’edifici, l’angle de la teulada i el tipus de coberta també són variables importants.

3. Disponibilitat d’espai

No totes les cobertes tenen la superfície necessària per a una instal·lació solar útil. Cal valorar si l’espai disponible permet instal·lar suficients panells per cobrir una part significativa del consum. En general, una vivenda unifamiliar pot tenir prou espai per una instal·lació domèstica bàsica, però en pisos o edificis compartits, la situació es complica.

4. Estat i característiques de la instal·lació elèctrica

El sistema fotovoltaic s’ha d’integrar a la instal·lació elèctrica existent. Si aquesta és antiga o no compleix la normativa, pot requerir reformes prèvies que encareixen la inversió. Val la pena consultar un tècnic per avaluar si cal fer millores.

5. Costos i retorn de la inversió

Els costos inicials d’una instal·lació solar (plaques, inversor, estructura, bateries si s’escau, i mà d’obra) poden oscil·lar entre 4.000 i 10.000 euros segons la mida del sistema. La rendibilitat dependrà de la capacitat de consum directe, dels excedents venuts a la xarxa, de les subvencions disponibles i de l’estalvi en la factura elèctrica. En molts casos, el retorn de la inversió es produeix entre els 6 i els 10 anys.

Els límits de les renovables: una transició energètica amb consciència

Ara bé, és fonamental no caure en l’autoengany: les energies renovables no són màgiques ni totalment netes. La producció de plaques solars implica processos industrials intensius, ús de metalls escassos, emissions contaminants i impactes ambientals i socials sovint invisibilitzats.

L’extracció de liti, cobalt i altres minerals essencials per a la fabricació de bateries i components electrònics està generant greus impactes en territoris del sud global com Xile i l’Argentina. Allà, comunitats indígenes i rurals estan veient com el seu accés a l’aigua i al territori es veu amenaçat per l’extractivisme que alimenta la “transició verda” del nord global. Una transició basada en l’espoli de recursos no pot ser mai una transició justa.

Per això, abans de pensar en produir més energia, cal fer un pas enrere i revisar el nostre nivell de consum energètic. En molts casos, el veritable repte no és generar més energia sinó necessitar-ne menys. L’eficiència energètica, la reducció del consum innecessari i la reestructuració dels nostres hàbits quotidians són les primeres mesures realment sostenibles.

Un exemple real: consum domèstic reduït

Per posar un exemple concret, el consum mig anual a casa meva (una casa unifamiliar de 120 m²) és d’uns 1.400 kWh. Aquesta dada pot servir com a referència per a persones que considerin una vida energèticament frugal però satisfactòria. Aquesta xifra és possible gràcies a un ús acurat dels electrodomèstics, a l’absència d’aparells innecessaris i a una aposta per la simplicitat voluntària.

Un futur d’autoconsum sí, però amb criteri i realisme

Instal·lar plaques fotovoltaiques pot ser una molt bona opció, però no hauria de ser la primera resposta a la crisi energètica. Abans, cal revisar com i per a què consumim energia. Cal formar-nos, compartir experiències i construir comunitats energètiques que vagin més enllà de la lògica individualista i mercantil.

La transició energètica que necessitem no es pot fer amb les mateixes regles del joc del capitalisme extractivista. Cal una altra mirada: més local, més justa, més austera i més solidària.

Per acabar, us convido a veure aquest breu però potent vídeo on activistes del sud global ens adverteixen: una transició verda feta des d’Europa però amb els mateixos mecanismes d’explotació continuarà sent part del problema, no de la solució.

A Xile i Argentina l’extracció de liti i el desenvolupament de l’hidrogen verd per a l’exportació està generant ja impactes climàtics, socials i culturals.