Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

​Vivim temps incerts. I no és cap sorpresa per a ningú que segueixi aquest blog. Des de Argelaguer en Transició fa temps que parlem dels límits del sistema, de la necessitat de viure amb menys, de recuperar la vida comunitària i de preparar-nos, des d’ara, per un futur amb menys energia, menys materials i, en definitiva, menys de tot. Però… com es pot transmetre aquesta idea de manera clara, directa i emocional?

Doncs una de les millors maneres que he trobat darrerament és a través d’una sèrie francesa que us vull recomanar amb entusiasme: “El col·lapse” (L’Effondrement).

Què és “El col·lapse”?

És una sèrie de vuit capítols curts (d’uns 20 minuts cadascun), produïda pel col·lectiu Les Parasites i estrenada a Canal+ l’any 2019. A Espanya es pot veure a Filmin, subtitulada en català o castellà. Però no espereu una sèrie de ficció qualsevol: El col·lapse és una proposta colpidora, filmada en pla seqüència (una sola presa per episodi), que ens fa viure en primera persona què passaria si el sistema col·lapsés de sobte.

I de què va?

Cada episodi ens situa en un escenari diferent: un supermercat sense provisions, una gasolinera col·lapsada, un aeroport, una residència, una comunitat rural autosuficient… En tots els casos, el context és el mateix: alguna cosa ha fallat (mai s’explica exactament què) i la societat tal com la coneixíem s’ha ensorrat.

La sèrie no es centra tant en les causes del col·lapse, sinó en les seves conseqüències immediates. Com reacciona la gent? Què passa amb els serveis bàsics? Quins valors emergeixen en moments de crisi? Solidaritat o egoisme? Organització o caos? Aquestes preguntes, molt més que no pas les respostes, són les que remouen l’espectador.

Per què és interessant per a nosaltres?

Els que llegiu aquest blog sabeu que no cal esperar cap gran apocalipsi per veure els efectes del col·lapse. De fet, ja hi som dins: crisi energètica, crisi climàtica, tensions socials, dependència de cadenes de subministrament cada cop més fràgils…

“El col·lapse” ens mostra d’una manera crua i directa com podria evolucionar la vida quotidiana si aquestes crisis esdevenen més intenses i sobtades. I, sobretot, ens convida a reflexionar: què podem fer ara? Què podríem fer millor com a comunitat? Estem preparats per una vida amb menys?

A més, la sèrie va ser rodada amb criteris eco-responsables: transports col·lectius, menjar vegetarià, materials reutilitzats… coherència entre forma i contingut, cosa que sempre és d’agrair.

Una sèrie que remou, incomoda i fa pensar

No és una sèrie per passar l’estona, això ja us ho avanço. Hi ha episodis que et deixen amb un nus a la gola. Però també té moments de llum, de resistència, de creativitat humana. És una sèrie que incomoda, però que interpel·la, i això la fa molt valuosa en temps de tant soroll i entreteniment buit.

Us animeu?

Si teniu una estona, feu-li un lloc. Mireu un episodi, deixeu-lo reposar. I si us ve de gust, en parlem: què us ha suggerit? Amb quin episodi us heu identificat més? Què faríeu vosaltres en una situació similar?

En definitiva, El col·lapse és una sèrie que ens posa un mirall al davant. I potser, només potser, ens ajuda a començar a imaginar (i construir) altres maneres de viure.

🌱 Si l’heu vist o la voleu veure, deixeu un comentari o escriviu-me. M’encantaria saber què us ha semblat.